[Vídeo] Acte a Barcelona per denunciar que el feixisme encara existeix a les institucions espanyoles hereves del franquisme

Carlos García per a Kaosenlared

El passat divendres 19 de Juny va tindre lloc a Barcelona l’acte inagural de la campanya ciutadana per la fi de la impunitat franquista i els crims de la dictadura davant d’un centenars de ciutadans de tota tendència política d’esquerra.

L'acte va tenir lloc al passeig del Born on aproximadament una centenar de persones sentiren els diferents testimonis i intervencions.

Aquesta campanya vol posar de manifest que la actual suposada democràcia, no és més que la continuació del règim anterior, una rentada de cara que de cap manera ha aconseguit treure'ns de sobre un feixisme de baixa intensitat a les institucions judicials, polítiques i policials.

Les intervencions dels i les convidades van ser prou esclaridors de la situació esperpèntica que viu avui l’estat espanyol, en els diferents camps de la memòria històrica i la ruptura amb el franquisme. Va quedar prou clar que a l’actual règim només l’interesa tirar terra damunt dels represaliats per la dictadura i a la transició.

Especialment emotiva va ser la intervenció de Josep Maria Pi, pres politic i torturat a la presó model de Barcelona per protestar contra la pena de mort, que va tenir paraules de record per als demés presos polítics que van patir, com ell, lesions cròniques a causa de les pallises i la tortura a mans de la repugnant policia franquista, alguns cosos de la qual encara patrullen pels carrers de l’estat espanyol. D'altres no van tenir tanta sort i avui estan morts, alguns d'ells no es sap on descansen.

El testimoni d’Ermengol Gassiot, arqueoleg que va participar en l’exhumació de diverses foses de represaliats pels cosos militars i paramilitars als primers dies de la guerra civil, va ser escalofriant. La justícia no ha arribat a gairebé cap familiar de víctimes del terror feixista, malgrat saber on es troben els seus familiars enterrats i haver denunciat la situació a les autoritats. Aquestes persones topen amb els ulls tancats d’un estament burocràtic que defensa la memoria només de cara a la galeria.

Per la seva part Begoña Casado, membre de memòria contra la tortura, va assenyalar que la tortura i les condicions de violacions de drets humans son plenament vigents a l’estat espanyol i que constitueixen una aberrant herència del feixisme, a la qual els cosos de seguretat de la modèlica democràcia post transicional, s’han tornat a acostumar si es que alguna vegada havien deixat d’estar-ho.

Esgarrifós ha estat també el testimoni de Diego Paredes Manot, germà de Txiki, un dels últims assassinats pels feixisme nacional catolic. Txiki va morir cantant l’himne del soldat basc mentre, destrossat, rebia impactes de bala a l’abdomen per a que sofris més.

Diego senyala que darrerament a Euskalherria s’estan donant pasos cap enrrere intentant criminalitzar als lluitadors antifeixistes que lluitaren per la llibertat dels pobles de l’estat espanyol i que van morir o van ser torturats en les dependències policials i penitenciàries.

Josep Fontana, historiador, destacà que la ruptura amb el franquisme ha de donar-se immediatament ja que les atrocitats absurdes que es van cometre per acabar amb qualsevol germen democràtic, va ser prou fort per a perdurar encara avui, després de la mal anomenada transició a la democràcia.

Laia Altarriba per la seva part ha convidat a tothom que vulgui a signar le manifest i fer resó de la campanya que preten assenyalar els hereus del feixisme que avui resten acomodats i gaudint dels beneficis que van guanyar de manera criminal.

Més informació: http://fiimpunitatfranquisme.wordpress.com/