Per què no es rebel·len els esclaus i esclaves?

Un article d'Ernesto Laguna

Si hi hagués una posteritat que ens contemplés com a passat, de la mateixa forma que ara nosaltres admirem les piràmides o el machupichu, adorarà els nostres monuments, els nostres meravellosos hotels de luxe o les torreskio, agbar... Es preguntarà (com nosaltres ho fem amb el passat) què va fer possible obres semblants i colossals realitzades totes elles amb esclavitud. Aquest hipotètic visitant del futur es preguntarà (igual com nosaltres)... per què els esclaus no es rebel·laven contra un sistema que els oprimia i matava lentament? quina fosca raó va portar l'ésser humà a resignar-se mentre al seu voltant milions de persones com ell eren explotades i deshumanitzades? Tan sols les rebel·lions individuals (aquesta espècie d'eutanàsia que significa anar a una mort segura per sortir de l'agonia) mostraven irònicament als semblants que no tenia cap sentit la rebel·lió sense les masses.

El sistema faraònic, com el de la vall dels caiguts o el capitalisme, té els seus mecanismes interns per ofegar tota forma de canvi, de revolució o com es vulgui trucar. La nostra època passarà a la Història com un misteri incomprensible en el qual els esclaus es complaïen en ser-ho, envoltats de tanta informació i tan comunicats entre si, que els arbres no els deixaven veure el bosc. Incapaços d'agrupar-se per trencar les cadenes, vivien mirant l'ombra del dit projectada per la lluna.

Però com en cada època històrica, l'efecte pendular arribarà tard o aviat, per molt que els poderosos s'entossudeixin a negar l'evidència. Només és necessari que aparegui un elegit en el precís instant adequat, que la massa deixi de ser el recés de pau que prové de la resignació i es converteixi en la torba arrasadora que clama revenja; potser no organitzada, però sí imparable. En aquells instants serà quan es personalitzi l'aparició d'un elegit que prèviament hauran cantat els poetes i els profetes; tots (víctimes i botxins) es preguntaran com ha estat possible arribar a aquesta situació, que a tots se'ls ha anat ja de les mans. Però serà tard. De la nostra civilització només li quedarà al futur el conjunt dels nostres monuments i obres públiques; només un mínim dubte: per què van tardar tant a rebel·lar-se els esclaus?

Tu què ets, què sóc jo?: elegit, profeta o poeta?

>>>> Article extret de Kaosenlared