Regularització ja per tothom
A l’inici del coronavirus ens van voler vendre que ens afectava a tothom per igual, una mentida interessada que ben aviat es va desemmascarar fent visible les situacions d’infrahabitatge, de precarietat laboral, d’ERTOs il•legals, de falta de mesures de seguretat en els llocs de treball, dels barris més pobres amb més prevalença de la malaltia...
I en tot això la pitjor part se l’enduen les persones migrants, sobretot les sense papers, perquè la pròpia llei d’estrangeria les posa en una situació de discriminació que fa que hagin de fer les feines més invisibles i explotades; que hagin de viure al carrer o en condicions d’amuntegament inhumà en pisos en condicions nefastes; que hagin de viure en la seva pell, el racisme, les batudes o agressions policials, o el tancament en CIEs i les expulsions. Tot això ha empitjorat amb la Covid-19 que està mostrant les vergonyes del capitalisme patriarcal i colonial.
Les persones migrants són les que tenen més precarietat i inestabilitat laboral, les primeres expulsades del mercat de treball o sobreexplotades quan hi ha crisi; les que sostenen la vida amb feines al camp o de cures invisibilitzades; les que si no tenen “papers” no poden accedir a l’ingrés mínim vital, ni als escassos subsidis i ajudes socials, ni tan sols als ERTOS; les que sent treballadores de la llar i de la cura no poden demanar el subsidi recentment creat després de molt reivindicar que aquestes treballadores no es quedessin fora de les mesures estatals per la Covid-19, i de tants anys de lluita per equiparar els drets laborals d’aquest col•lectiu. Però les dones migrades sense papers no s’hi poden acollir.
Les persones migrants “sense papers”, de fet, no apareixen en les mesures del govern de suport a la crisi de la Covid19. Per a l’estat només existeixen quan interessen com a mà d’obra barata al camp o a la sanitat, d’usar i llençar. Ni tant sols hi ha hagut cap regularització per a persones migrants per a la campanya de recollida agrícola, sinó que s’ha concedit un permís de treball exclusivament durant el període de la campanya per als joves migrants de 18 a 21 anys extutelats que en arribar als 18 tenen un permís de residència (fins als 21) però no de treball, cosa que els aboca a la marginalitat. I el permís específic per recollir el que serà el nostre menjar durant la crisi del Coronavirus no els canviarà la situació.
Aquests dies han sortit una mica més a la llum les situacions en què viuen els temporers migrants, que fa anys que es denuncien des de molts col•lectius. La patronal, que per llei hauria de facilitar-los un allotjament, rarament ho fa, i el més habitual és que els temporers s'organitzin en campaments improvisats amb unes condicions higièniques deplorables i que, enmig d'aquesta pandèmia, haurien de ser considerades com a criminals. És a dir, no es permet regularitzar persones, però sí explotar-les al camp en un règim de semiesclavatge.
L’explotació laboral de les persones migrants sense papers les obliga també a treballar sense mesures de seguretat davant el virus. I una altra realitat especialment dura és la de les dones que es dediquen a la prostitució i que sense ajudes posen en risc encara més la seva salut.
No hi ha hagut, tampoc, regularització per a persones migrants de professions sanitàries, sinó que només s’han accelerat processos ja engegats de convalidació d’estudis, que sovint són molt llargs i complexos.
Per tant, les suposades regularitzacions promeses per l’estat són mentida i les úniques mesures que han fet són totalment utilitaristes i inhumanes. A més, es produeixen més abusos d’autoritat i d’impunitat policial cap a les agressions a persones migrants o racilitzades al carrer; les primeres que reben quan s’enforteix l’estat policial.
L’únic suport que troben les persones migrants sense papers és el que elles mateixes creen, les xarxes de suport, com la Red de cuidados antiracista, entre d’altres, i de les organitzacions i col•lectius socials solidaris. Però la resposta és la repressió: en dues ocasions la policia ha multat membres d’aquesta xarxa que repartien menjar a persones sense recursos.
En aquest context ha nascut la campanya Regularización ya que reclama al Govern espanyol que en el moment actual d'emergència sanitària provocat per la COVID-19 es posi en marxa de manera urgent un procés de regularització de persones migrants en situació administrativa irregular i de sol•licitants d'asil. Perquè són persones, no mà d’obra; els drets de les persones migrades no poden estar supeditats a les necessitats del mercat de treball. Cal prioritzar els drets i llibertats de totes les persones per tal que aquesta crisi no generi més exclusió i desigualtats.
Des d’Ensorrem fronteres- CGT Catalunya ens hi hem adherit, com ho han fet més de 100 organitzacions, i ara és el moment de pressionar per una regularització massiva que sigui un pas per acabar amb la llei d’estrangeria, una llei racista que nega els drets humans més bàsics.
La regularització de les persones migrants ha de formar part, com a condició indispensable, de les mesures de qualsevol Pla de Xoc Social davant la crisi del coronavirus, perquè si volem canviar-ho tot, si volem fer d’aquest moment una lluita contra el capitalisme salvatge que vivim, ho hem de fer juntes i amb els mateixos drets.
Per adherir-se a la campanya de Regularización ya:
https://sites.google.com/view/comunicado-rja?fbclid=IwAR2dOpVQr1VENhDZ36PIh4REl46XtPNSP0BTqQyQZr0vSdN7NbJAxl_DyQY