CGT LLeida denuncia la situació de col.lapse de l’administració pública de l’estat (AGE) i en defensa de les seves treballadores
Des de la secció sindical de l’AGE (Administració General de l’Estat) de la CGT de Lleida volem tornar a denunciar l’estat dels treballadors/es de l’administració pública quan ja portem 60 dies des de les primeres mesures per fer front a l’actual pandèmia. Pel que fa als denominats servidors públics, continuem en una mena de limbe: molts no sabem ni on som, ni en quines condicions. La pressa de decisions a nivell territorial (perifèric) –si no nul•la, gairebé– no ha sabut traduir convenientment les urgents resolucions de març i abril del centre directiu (Madrid) de l’AGE, que estan redactats com si formessin part d’un protocol estàndard. Situació que genera desconcert, inseguretat i indefensió davant les instruccions disperses que ens donen. A hores d’ara, tampoc no hi ha EPIs (ni molt menys), només alguna mena de proposta per a fer el test del virus a determinat personal en situació de vulnerabilitat.
Sembla com si una part importantíssima de l’estructura administrativa no formés part del que s’anomenen serveis essencials; i una part de la seva gestió té molta importància per les seves repercussions al conjunt dels ciutadans/es. La pandèmia ha aturat de cop l’activitat productiva de gairebé tots els sectors i la resposta del “pare” Estat (així autoproclamat amb l’estat d’alerta) ha estat la de posar en marxa i fomentar la figura dels ERTO, aplaudits de forma general.
Però sense entrar en el fons de cadascun d’aquests expedients i la seva honesta o no motivació, la seva gestió passa invariablement per un tràmit administratiu. L’exemple paradigmàtic és el SEPE (de retruc també aquí el SOC), que ha passat d’una situació límit mantinguda en el temps a un desbordament absolut. Aquest col•lapse afecta desenes de milers de persones que de sobte no tenen feina i els minsos ingressos promesos no arriben per “falta de recursos administratius”. També podem dir cosa semblant d’estructures bàsiques com l’INSS o la TGSS, tot serveis bàsics per a totes les persones.
Com s’ha vist amb la qüestió sanitària, a l’administració també tastem les conseqüències del desballestament de tot allò que és públic programat durant els últims lustres. Ja fa molts anys que sentim en carn pròpia allò d’“aprimar l’administració” (com a la sanitat, l’obra pública, etc.). Ara estem en una situació urgent (d’acord que potser mai no s’està al 100% preparat) en la que estem molt prims i això encara ens fa passar gana.
És tot un conjunt. Si ampliem el focus i mirem, per exemple, el Departament de Justícia comprovarem el seu col•lapse. Situació que resulta un entrebanc insuperable a l’hora d’obtenir un document (partida de naixement, defunció...) necessari per anar a justificar, a un altre departament, l’obtenció d’una prestació que, per minsa que sigui, per a molta gent és l’últim recurs de supervivència.
Són ja 60 dies. Això va per llarg i encara no se’ns aporta un termini curt, transparent i coherent amb la greu situació.
Exigim solucions immediates!
Secció sindical AGE Lleida