Reforma Laboral: A la dreta dels esborranys
Isabel Otxoa, professora de Dret del Treball de la Universitat del Pais Basc
La reforma del mercat de treball eludeix tractar aspectes com les inspeccions de treball i se centra a satisfer les demandes de la patronal. La primera reforma laboral d'aquest any es va produir en el Decret 8/2010, de 20 de maig, amb la retallada brutal de la prestació de cures familiars de la Llei de Dependència. A les cuidadoras de set dies per setmana, 24 hores diàries, se'ls ha imposat donar el primer pas endavant per a ajustar els comptes públics. D'una prestació que, segons el grau de dependència, està entre 519 i 300€ mensuals, s'ha suprimit l'abonament retroactiu dels sis primers mesos des de la data de sol·licitud. A més, s'ha donat a les Administracions cinc anys per a pagar els endarreriments que es devien ja per prestacions generades abans de la reforma legal. En el mateix Decret, incomplint els acords de condicions laborals en l'ocupació pública, s'ha baixat el salari als funcionaris, encara que la retallada s'ha gestionat amb major delicadesa que en el cas anterior. Qüestió de relació de forces.
Els defensors de la reforma repeteixen com un mantra el perjudicial de la dualitat laboral, referida a l'existència de personal fix i temporal. La dualitat, curosament construïda al llarg dels anys amb normes i pràctiques que l'han anat imposant com una cosa lícita, té moltes altres manifestacions: personal de l'empresa principal i de les contractes, personal d'ETTs, falsos autònoms, personal de la matriu i el de les filials, el de les franquícies… El terreny de la discussió és més ampli que el que se'ns planteja en aquesta reforma. Hi ha mala vida més enllà del contracte fix o temporal, i el preu de l'acomiadament.
El Decret de reforma laboral de 16 de juny, és més favorable a les posicions de la patronal que el que anunciaven els esborranys. Respecte a les mesures contra la temporalitat, imposa una durada màxima de tres anys (quatre amb acord sindical) al contracte d'obra, però no limita els casos en que es pot utilitzar, amplíssims des de la reforma del 94. Tampoc impedeix que un mateix lloc estigui contínuament cobert amb contractes temporals. L'encadenament de contractes es regula ara millor que en la reforma de 2006, però en qüestions de contractació temporal no cal creure cap mesura si no va acompanyada de la intervenció de la Inspecció de Treball. La Inspecció ni existeix ni se l'espera: en l'any 2009, d'onze milions de contractes d'obra i eventualitat, només va detectar com fraudulents un 0,38%.
Es fa un lleu gest de penalització de la contractació temporal: la indemnització per fi de contracte, que avui és de 8 dies per any, i ho serà fins a desembre de 2011, passarà a ésser de 12 dies en un procés gradual que acaba el dia 1 de gener de 2015. Aquesta és l'única mesura del Decret que imposa majors càrregues a l'empresa, i la seva envergadura es comenta per si sola.
Acomiadaments col·lectius
Els acomiadaments col·lectius es faciliten, sense arribar a eliminar la intervenció administrativa i judicial, que era la pretensió de la patronal. S'introdueix en la redacció de la llei una petita frase que marcarà una fita: les empreses han d'acreditar “minimament” la raonabilitat de la decisió d'acomiadar. En els acomiadaments per causes econòmiques serà suficient amb “una situació econòmica negativa”, desapareixen del text les fórmules que es remenaven “pèrdues durant 6 mesos”, “pèrdues econòmiques no merament conjunturals”, La fórmula final no ha pogut ser més flexible: serà suficient amb “una situació econòmica negativa”.
El contracte indefinit amb acomiadament improcedent a 33 dies per any, iniciat en 1997, es podrà fer a tots els col·lectius. En realitat, el cost per a l'empresa només serà de 25 dies, ja que el FOGASA pagarà els altres 8, sempre que el contracte hagi durat més d'un any. No cal oblidar el procés de desaparició dels salaris de tramitació a partir de 1994, amb altra important fita el 2002, amb el que la dualitat d'indemnitzacions s'està superant a força d'igualar per sota. El FOGASA abonarà els 8 dies en els acomiadaments procedents per causes econòmiques; en aquest cas, amb demostrar “mínimament” el motiu del cessament, dels 20 dies per any d'aquesta classe d'acomiadament, l'empresa només haurà de pagar 12 dies. Amb el temps, li donarà igual tenir gent fixa o temporal.
Col·locació privada
Les ETT podran practicar la cessió de treballadors també en la construcció (estalvi en treballs especialment perillosos) i en el sector públic. Això últim significa la desaparició de l'accés en condicions d'igualtat a l'ocupació pública temporal. S'han acabat les proves objectives, puntuació per mèrits, ordre de llista… perquè si la selecció i contractació es deixa en mans d'una ETT, res d'això està garantit ni ho estarà. En el Conveni col·lectiu estatal per a les ETT de 2008, CCOO i UGT ja es van comprometre a evitar en els convenis col·lectius claúsules restrictives de la utilització de ETT, i a col·laborar per a eliminar la prohibició d'actuar en construcció i Administració Pública.
Les agències de col·locació amb finalitat de lucre seran legals, mesura que mereixeria un comentari més extens. Funcionen en el sector domèstic (en un il·legalitat tranquil·la, no pertorbada per l'autoritat laboral), i d'aquesta experiència es conclou que serveixen per a precarizar l'ocupació, cobren a la treballadora per agilitar la recerca de treball, mitjancen en ofertes per sota de la llei, i practiquen impunement la discriminació en la selecció per origen nacional, edat i antecedents laborals en el cas de persones que han tingut conflicte per reclamar els seus drets. La reforma de les normes sobre agències de col·locació i ETT compleix amb la legalitat de la UE, que, excepte excepcions, imposa treure les barreres a la privatització en totes les activitats.
No hi ha reforma del contracte a temps parcial, encara que apareixia en els esborranys. Se suprimien les hores complementàries i es creaven dues classes de contractes parcials, un d'ells amb horari fix. La desaparició de les hores complementàries era un avanç positiu però, com ja s'ha dit, aquesta no és una reforma per a millorar drets.
BONIFICACIONS SENSE CONTROL
De la resta de les mesures, destaca la reorganització de les bonificacions de quotes de la Seguretat Social, que per a 2010 estan pressupostades en 2.850 milions d'euros (la despesa prevista en pensions no contributives de jubilació i invalidesa aquest any no arriba a 2.000 milions). La bonificació generalitzada de quotes dels últims anys no ha servit per a crear més ocupació sinó per a abaratir costos, i això ho reconeix ara el Govern. Des d'ara, les bonificacions aniran sobretot a la contractació de menors de 30 i majors de 45. Es desconeix quina seria una bona política de bonificacions, i si ha d'haver-la. Però sí que l'Estat hauria de tenir mitjans de coacció sobre les decisions de contractació de les empreses, sense limitar-se al paper de repartidor d'estímuls econòmics.
>>> Article publicat al núm. 129 de la revista Diagonal:
www.diagonalperiodico.net/A-la-derecha-de-los-borradores.html