Salaris, riquesa i misèria política

Els salaris o les rendes de les persones assalariades - unes 15,4
milions-, tornen a perdre pes en la riquesa d'aquest país, expressada
l'esmentada riquesa en Renda Nacional.

El guany mitja per treballador va ser de 21.883,42 euros l'any 2008. Les ocupacions més ben pagades, corresponen al grup de Direcció d'empreses de més de 10 treballadors. Una sola persona assalariada l'ocupació de la qual és "Direcció d'empreses", va guanyar ella soleta en el 2008 el que 176,3 assalariats/des mitjans.

Las rendes d'empresaris i/o rendes de capital -excedents bruts d'explotació, beneficis-, augmenten el seu pes en la Renda Nacional.

Com s'explica que tots els membres dels Consells d'Administració, unes
500 persones, de les 35 majors empreses d'aquest país, Bancs i
Caixes d'Estalvi incloses, percebessin de mitjana anual per persona 600.000 euros i com un assalariat mig percebi 21.883,42 euros?

Com s'explica que 10.580 persones, que representen el 0,06 de tots els
declarants de l'IRPF (total declarants 2007: 18.702.875), obtinguin uns rendiments de més de 601.000 euros, la qual cosa significa que perceben i acaparen una riquesa -rendes-, de 6.358.580.000 euros, la qual cosa equival als salaris mitjos anuals del 2008 de 289.026 persones?

Aquests fets sol són explicables des de la política i el poder. Un banquer, com el sr. Botín (Grup Santander), en el 2009 va declarar 10.000 Milions d'Euros Nets de Beneficis, a través d'exercir l'ofici més "miserable" del món, l'explotació d'éssers humans. Aquest grup financer-industrial, acaparava per als seus accionistes tants recursos com els recursos de 454.545 assalariats/des mitjos en el 2009.

Al capdavant del poder (polític), dels qui manen "de veritat", es troben
banquers o tecnòcrates: el francès Trichet, President del Banc Central Europeu (BCE); l'alemany Strauss-Kachnn, Director del Fons Monetari Internacional (FMI); el llatinoamericà Angel Gurria, Secretari General de
l'Organització per al Consum i el Desenvolupament (OCDE); el portuguès Durao Barroso, President de la Comissió Europea (la CE)
i, Miguel Angel Fernández Ordoñez, Governador del Banc d'Espanya.

Aquests 5 polítics, representants del poder polític mundial i europeu,
sumen de Sou Base Anual (no es coneixen els seus altres ingressos, que
són molts), la quantitat d'1,7 Millones de Euros.

Doncs bé, aquests "miserables" són els que imposen a més de 500 Milions de persones que habitem en aquest espai denominat falsament Unió Europea (UE-27), que treballem per a ells fins als 67 o 70 anys. Que els salaris, les prestacions de desocupació, les pensions, són una despesa molt alta i cal retallar i de manera dràstica. Que les necessitats socials: sanitat, salut, educació, dependència, energia bàsica -l'aigua, també-, transport, són un luxe i les polítiques d'Ajust i Austeritat són
necessàries per mantenir el "model social europeu".

En altres temps, segle XVIII, una altra legitimitat política, un altre
poder polític constituït amb la lluita dels "desarrapados", es tallava el cap dels miserables que acaparaven poder i vides i dels explotadors de milions i milions de persones.

Potser i només potser, les Vagues Generals que ja són un fet a Grècia,
França i Itàlia, i al nostre país sembla que ara sí, anem a ella, emergeixin aquesta necessitat que els desarrapados, ignorats i marginats, assalariats del Segle XXI, hem de constituir un altre ordre social, basat en la justícia social i en la cohabitació amb la terra des del respecte, que els seus recursos siguin suficients per a tots i totes i la vida bona sigui possible per als d'ara i per als qui vinguin.

AL CARRER... QUE JA ÉS HORA!!

Desiderio Martín Corral, és Secretari de Salut Laboral de la CGT