Entrevista a Ilan Shalif, d’Anarquistes contra el Mur (Israel)

Alasbarricadas entrevista a Ilan Shalif, veterà activista anarquista israelià. Ens comentarà en aquesta entrevista les seves opinions sobre la situació de Palestina-Israel després de l'atac a la Flotilla de la Llibertat, i els últims esdeveniments que es viuen en aquelles terres. La situació allí resulta molt interessant per a l'acció anarquista, ja que, com diu el propi Ilan:

"Ningú esperaria que els i les anarquistes poguessin liderar la principal lluita de l'esquerra radical d'un país. En cap lloc del món els anarquistes s'enfronten a les forces de l'estat d'una forma no violenta, setmana darrere setmana, estenent gradualment el camp d'acció... i encara així caminar lliures, fins i tot encara que ens detinguin a alguns de nosaltres durant algunes hores o un dia o dos. Ningú esperaria que els fonamentalistes de Hamas recolzessin en públic la lluita unitària amb els anarquistes jueus ateus. Ningú esperaria la popularitat i l'atenció que els mitjans presten cap a unes poques dotzenes d'activistes anarquistes que en menys de 7 anys van canviar el significat de l'etiqueta "anarquista" davant l'opinió pública. Ningú esperaria que la greixada maquinària repressiva israeliana hagués de tractar a l'activitat dels anarquistes com el mosquit llegendari." Ilan Shalif, 3 d'agost de 2007.

- ALB: Hola, Ilan, ens agradaria tenir una idea general sobre l'actual estat del conflicte Israelià-Palestí. En quina fase es troba ara, després de la construcció del Mur, i de l'últim atac a la Flotilla de la Llibertat?

- Com sabeu, el projecte colonialista d'assentaments sionistes va intentar durant més de 120 anys reemplaçar al poble palestí amb immigrants jueus. Van assolir reemplaçar a la major part dels palestins del 75% de la ribera occidental del riu Jordà amb jueus en les àrees conquistades en la guerra de 1948. La majoria d'ells i els seus descendents estan ara a Jordània, i els que vivien en les àrees conquistades el 1967 a Líban i després en tot el món com refugiats. En la guerra de 1967 van conquistar la resta de Cisjordània i la franja de Gaza però només van fer fora a un terç. El més d'un milió de palestins a Israel són ciutadans de segona classe. A més, un quart de milió dels habitants palestins de Jerusalem Est ni tan sols són ciutadans de segona classe.

La lluita és ara contra l'ocupació de 1967 i per la igualtat per a la resta dels palestins, amb el desig que els refugiats d'ambdues guerres retornin. La major part de l'elit palestina vol un estat palestí en comptes de lluitar contra l'ocupació de 1967. Fins i tot accepten comprometre's a una tornada mínima de refugiats de les zones de 1948. La majoria d'israelians comprèn que el status quo i que prossegueixi el projecte colonialista d'assentaments és ja impossible. Molts pensen que un estat a l'oest del riu Jordà és el més apropiat per a assolir el final de l'avanç del projecte colonialista sionista i per a defensar els drets del poble palestí. L'extrema dreta comença a entendre que mantenir aquests projectes és impossible, i proposen un sol estat en comptes de dos, que en aquest cas, els forçaria a retirar-se a les fronteres de 1948.

La construcció del mur va ser un mitjà per a mantenir les àrees conquistades el 1967 dintre de l'estat d'Israel després de la possible retirada de la major part de la resta del 25% del territori palestí que van prendre en la guerra de 1967. Així, l'atac a la flotilla de Gaza va actuar com un boomerang. Va danyar el status internacional israelià i va err el primer pas per a aixecar la major part de la pressió sobre els palestins a Gaza, principalment.

- ALB: Tenim alguna referència sobre el grup “Anarquistes contra el Mur”, sembla haver estat ampliant la seva repercussió en les seves manifestacions setmanals. Podries comentar una mica sobre aquest grup? D'on va sorgir? Quina classe d'accions porten a terme? i quin és la seva influència (si podem parlar d'això)?

- AAtW (sigles d'Anarquistes contra el Mur, en anglès) va començar com iniciativa d'activistes de l'escena anarquista israeliana que volien implicar-se més en la lluita contra l'ocupació juntament amb activistes palestins de base contra la tanca de separació. Va començar com un campament bi-nacional en el llogaret de Masha, prop de la ruta planificada de les tanques de separació en la primavera de 2003. Va atreure a altra gent radical, que no era anarquista, que li agradava la idea d'acció directa no violenta conjunta, contra la tanca de separació i l'ocupació. Aquesta composició segueix fins a avui. (No és “ells”, sinó “nosaltres”… ja que jo he estat implicat en l'escena anarquista israeliana des de 1998).

- ALB: Segons alguns reportatges aquesta lluita contra el mur sembla estar estenent-se ràpidament. Per què ara?

- No s'està estenent ràpidament. Va portar prop de dos anys de lluites relativament curtes, fins que va començar la lluita permanent de Bil’in. I va comportar altres dos anys més d'altres lluites consistents fins que es van unir Ni’ilin i Ma’asara com localitats fixes. En els últims mesos altres lluites locals semblen estar fent-se permanents -i cap d'elles és contra el mur de separació- com Hebron - AL Halil i Nebi Saleh. Així, que s'està estenent, però no ràpid.

- ALB: Davant aquest activisme “anarquista”, que té suports internacionals, quin és la reacció dels palestins? Hi ha activistes palestins interessats en connectar-se amb grups i persones actives a Israel o a Occident?

- L'estil d'accions directes consistents però amb un nivell de confrontació baix amb les forces de l'estat es veu aquí com l'estil anarquista. Implica lluites conjuntes amb activistes palestins de base (incloent trobades formals de planificació d'activitats) i la invitació a que s'uneixin els internacionals. L'èxit ha estat tan gran que fins i tot els líders de Hamas de Cisjordània van donar suport a la lluita conjunta entre nosaltres amb els comitès populars dels llogarets locals… L'International Solidarity Movement (ISM) ha estat una iniciativa palestina.

- ALB: Hem llegit manifestos com “Dones israelianes i palestines per la pau”. Ens agradaria saber si això és una excepció, o si aquesta tendència de fer coses conjuntes s'està ampliant a altres sectors socials.

- Els anarquistes no són els únics israelians implicats amb la lluita palestina. Això és un exemple.

- ALB: Què ha passat amb l'esquerra israeliana? queda alguna cosa d'ella? existeixen molts anti-sionistes en el país?

- L'anomenada “esquerra israeliana” era en general el sector més realista dels colons sionistes. Fins i tot el Partit Comunista Israelià va donar suport a la creació d'Israel el 1948 com va ordenar Stalin. Part de l'esquerra “israeliana”, eren simples nacionalistes liberals (entès per social-demòcrates). La majoria eren socialistes nacionalistes que donaven suport el projecte colonial sionista com una consideració “humanista”. Mai hi ha hagut molts jueus anti-sionistes a Palestina-Israel. Fins i tot la majoria dels jueus ortodoxos anti-sionistes es van fer gradualment pro-ocupació i colons després de la guerra de 1967. No obstant això, hi ha un creixent espectre no-parlamentari i no-sionista que pot ser vist com una espècie de nova esquerra.

- ALB: I quins són els actors polítics en el bàndol palestí? hi ha alternatives populars a Mahmoud Abbas (actual president de Palestina) o a Hamas?

- Hi ha alguns petits moviments excomunistes i un nou moviment intel·lectual independent liderat per Mustafa Burguti. També estan els menys corruptes entre la segona generació de FATAH.

- ALB: com s'ha vist l'atac a la flotilla de Gaza en la societat israeliana? Ha tingut lloc alguna reacció?

- La gent està desil·lusionada per la capacitat dels caps militars i polítics. També ha fet obrir els ulls més o menys l'escàndol internacional.

- ALB: Tenen els anarquistes d'Israel vincles amb anarquistes en el món àrab/musulmà? és possible tenir-los?

- Hi ha un flux d'informació esporàdic, però encara és massa perillós tenir contactes directes.

- ALB: Esperem que tingueu sort; algunes paraules sobre la repressió que heu sofert?

- La democràcia israeliana per als jueus està encara vigent. Les forces de l'estat ens causen alguns problemes, però encara no hi ha hagut cap mort, gens més un ferit greu i només tres persones que han complert un mes de presó, ja que van rebutjar pagar una multa altíssima i van renunciar a fer treballs comunitaris en comptes de la presó. Quan ens detenen per no ser ciutadans exemplars, ens obren causes penals, però normalment ens alliberen en poques hores, o sinó després de 30 hores.

Més informació als webs:

http://ilanisagainstwalls.blogspot.com/

http://ilan.shalif.com/

http://www.awalls.org/

>>> Entrevista extreta del web AlasBarricadas: www.alasbarricadas.org/noticias/?q=node/14777