Enric Duran: “El mercat no té per què ser capitalista”
DIAGONAL CANTÀBRIA: Per què escollir el model de cooperativa?
ENRIC DURÀN: La idea és que la cooperativa en part sigui una eina jurídica que protegeixi a les iniciatives autogestionàries del control de l'Estat. Dins d'aquesta missió, la cooperativa té més possibilitats perquè permet major participació -legalment és una persona un vot, no un euro un vot com en la resta de formes jurídiques mercantils.
El model concret és cooperativa mixta de consumidors i serveis que permet també la forma de socis de treball|feina, i volem també que sigui una cooperativa d'iniciativa social que permet el format de voluntariat. Amb formes de participació tan riques és més fàcil escapar al control de l'Estat.
Les lleis preveuen que pugui tenir un règim intern i que aquest tingui el valor de llei dins de la cooperativa, de manera que permet anar molt més allà del que figuri als estatuts. Un altre avantatge és per als insolvents, i de fet va ser un fet fundacional de la idea des del col·lectiu Crisis que treballava el tema dels deutes, perquè el capital social no es pot embargar pels bancs.
D.C.: Què significa 'integral'?
E.D.: D'una banda, és integral perquè cobreix totes les parts d'una economia: producció, consum, comercialització, finançament i una moneda pròpia. Per un altre, volem cobrir totes les necessitats a nivell econòmic: alimentació, habitatge, educació, salut, energia, transport, etc.
D.C.: Quin ha estat el procés per crear cooperativa integral catalana?
E.D.: La idea de la cooperativa va ser prèvia a la publicació de Podem! i per això va ocupar una pàgina, encara que en aquells moments era només una idea. Els mesos següents, fins a pràcticament setembre de 2009 que va ser també quan va sortir Volem!, es va intentar desenvolupar la proposta a nivell local però, alhora, es van desenvolupar projectes d'altra gent amb la qual teníem afinitat, les Ecoxarxes.
Llavors el projecte va donar un tomb i, en lloc de pensar en una cooperativa a nivell local, comencem a pensar en una cooperativa integral a nivell català que permetés coordinar aquestes xarxes locals i crear un projecte comú de major envergadura. A partir d'aquell moment, va resultar especialment significatiu el seminari sobre monedes socials que es va fer el desembre per consensuar aquest model amb aquests grups que s'estaven posant en marxa. Des de gener fins a abril va ser ràpid, mitjançant reunions per concretar el model i posar-lo en marxa.
D.C.: Quins mecanismes de participació i coordinació hi ha?
E.D.: Quan la gent omple el formulari per fer-se soci pot decidir en quina manera participar: com consumidors, contribuint amb tasques organitzatives, produint... A nivell organitzatiu, es tracta de funcionar a través d'una assemblea mensual a nivell català, més una assemblea permanent que tracta coses urgents i s'ha de reunir com a mínim dues vegades al mes, i després comissions de treball|feina transversals -gestió econòmica, consum, difusió... - i grups temàtics -alimentació, salut, transporti... - que completen l'estructura. Aquesta estructura a nivell català, es reprodueix en els grups locals perquè cada vegada hi hagi més autonomia i coordinació.
D.C.: Amb el creixement no podria perillar la participació?
E.D.: Quanta més gent hi hagi, major participació local hi podrà haver. El nostre repte serà llavors portar aquesta participació local a una coordinació a nivell català, que les decisions es puguin parlar en les bases i ens puguem trobar per decidir els aspectes de forma consensuada entre grups locals. Potser la participació virtual sigui important, per venir a les assemblees físiques amb un treball previ fet.
Un projecte català ens permet coordinar-nos en nivells que mai no havíem treballat i la cooperativa ens dóna força i un paraigües legal. Si volem crear realment una alternativa de societat, en algun moment haurem de ser capaços d'organitzar molta gent en aquesta alternativa feta des de baix. Això és un camp d'experimentació.
D.C.: Per què una moneda?
E.D.: Tenir una moneda pròpia és imprescindible encara que no suficient per construir aquesta alternativa al capitalisme. Potser en els moviments socials hem tingut poc coneixement del que pot significar això i per això de vegades es creen dubtes. Una moneda permet que el mercat el dirigeixi una assemblea, i no que el mercat domini la nostra vida. Un mercat pot ser una cosa molt diferent que coneixem en el capitalisme. Una moneda creada de forma comunitària, que no genera interès i permet pagar treball|feina comunitari o intercanvis, i que vagi guanyant espai a l'euro, és una eina clau de transició.
D.C.: Què la fa diferent d'una moneda capitalista?
E.D.: Es tracta de començar amb un saldo 0 i, a mesura que anem intercanviant, qui ofereix un servei o un bé genera un saldo positiu i està creant moneda, i qui el contracta genera un saldo negatiu. Hem acordat fins i tot quins marges negatius acceptem, el marge de confiança que ens donem, encara que aquest marge pot anar creixent a mesura que l'usuari té més participació en el sistema. Es permet canviar euros a moneda social en relació un a un, però no al revés, de moneda social a euros.
Així, facilitem que qui vulgui integrar-se pugui utilitzar de forma progressiva la moneda social i evitem que hi pugui haver gent que converteixi el que guanyi en un valor especulatiu, amb euros. Treballem amb un programari creat a Ciutat del Cap, pensat per a intercanvis entre xarxes diferents. Les sis monedes socials catalanes permeten intercanviar entre xarxes amb facilitat i transparència. En el sistema informàtic es pot veure el saldo de cada persona i la moneda va vinculada a aquesta persona de manera que no es pot falsificar ni es poden crear relacions corruptes.
Està pensat perquè es pugui controlar això. Encara que de vegades es plantegen dubtes de com fer front a problemes d'acumulació, aquí apliquem, com en altres àmbits, que no podem solucionar problemes que encara no s'han donat. Es tracta d'anar basant el procés a la pràctica i que aquesta ens guiï per no quedar-nos sense actuar: la idea és passar a l'acció.
Patrícia Manrique / Diagonal
