Vaga General… Que vénen els mercats!
La situació s’està degradant a gran velocitat per als treballadors. Però el govern i la patronal insisteixen a voler culpar-nos de llur crisi.. Com és que som tan insensibles a uns divinitzats mercats que sembla que tinguin ànima? Poden sentir por, joia, retreure’s, fugir, volar, arrossegar-se, poden restar apàtics, només els manca menjar i beure. Perquè riure’s de nosaltres, això ja ho fan.
Ningú no és responsable de res, tot ho diuen els mercats i, casualment, el que ens diuen els mercats és que hem de sacrificar-nos més. Vet ací una dada que pot semblar anecdòtica, però que és simptomàtica: en aquests moments està augmentant l’eslora mitjana dels iots de luxe que es fabriquen a les drassanes especialitzades a satisfer les ànsies d’ostentació de tota mena d’explotadors i especuladors. Quant de temps podran seguir insultant-nos d’aquesta manera?. Fins on pretenen arribar amb les injustícies socials?. Simplement, fins allà on els permetem. Mai no es conformaran amb menys.
Els mercats ja el tenen, aquest petit defecte: són insaciables. Mentrestant, els governs apliquen sense dir ni piu les receptes d’aquells que s’han dedicat al saqueig i són responsables de la crisi. Els sacrificis d’avui aviat ja no els serviran, en voldran sempre més, “imprescindibles i urgents sacrificis” que mai no els semblaran suficients. Els sous, en aquest país, són dels més baixos de la UE. I en canvi estem al capdavant pel que fa a la taxa d’atur. Quina lògica té això?
Junts i units, encara podem canviar de rumb. No està pas tot dit, ni de bon tros. Per això la CGT de Girona, conscient de la necessitat de canviar un rumb de nefasta destinació, crida tots els treballadors a la vaga general del dia 29 de setembre per dir PROU!! Ja està bé de suportar el menyspreu i la cobdícia, quan som nosaltres els qui estem pagant totes les despeses de la festa del Capital. No estem disposats a continuar sacrificant-nos per a millorar en uns punts els voluminosos beneficis d’uns quants. Els mercats ja poden anar plorant, que a nosaltres això no ens commou pas. El que sí que ens esgarrifa és la situació de les famílies de treballadors que han perdut parcialment o total el seus ingressos, la dels pensionistes “congelats”, la dels aturats... Nosaltres no ens posarem pas a plorar, ans respondrem amb dignitat i fermesa a qualsevol intent de fer pagar sempre als mateixos els plats que han trencat uns altres...
Ja fa temps que els límits de la nostra paciència han estat superats. És l’hora d’actuar, d’alçar-nos i avançar junts. Més enllà del dia 29, continuarem organitzant les resistències, les lluites del dia a dia. No ens acomodarem a un únic dia de vaga per a continuació tancar tractes amb la patronal en detriment dels de sempre, perquè sabem que només amb una lluita constant i decidida aconseguirem reconquerir els nostres drets fins a la completa emancipació de la classe treballadora.