Obscenitats inaugurals

Aquests dies hem vist com la consellera de Salut, Marina Geli, ha inaugurat les noves dependències del Servei d’Urgències de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. És una més d’entre el reguitzell que vindran, abans les eleccions.

Segurament que els usuaris se sentiran satisfets de veure com l’Administració millora les infraestructures i es preocupa per donar millor servei.

Nosaltres també, però ens emprenya que no es digui tota la veritat; és a dir, que no s’expliqui tot l’acudit. Perquè en el fons és això: és aquella acudit que el director d’un centre deia “ja teniu la piscina... un altre any posarem l’aigua”.

Així és la cosa de les Urgències. Equipament bons i moderns, però personal insuficient. Diuen que s’ha incrementat un 20% (potser són xifres referides al total de la plantilla sanitària, o de l’ICS, perquè a nosaltres els números no ens surten), però el creixement del servei és gairebé el doble, i per tant seria insuficient.

Es posa l’èmfasi en l’equipament... és cert que la tecnologia contribueix a millorar el servei però l’atenció al malalt el fan les persones. No és com una vinya o la sega de l’arròs, que poden fer-ho les màquines. A urgències, les màquines sense persones és igual a zero.

Considerem que és una obscenitat exhibir inauguracions, d’obres o serveis, sense dotar-ho de l’equipament humà (a veure si amb les paraules imposades per l’imperi globalitzat del llenguatge tecnòcrata, entenen a què ens referim).

El rigor que s’exigeix als treballadors i la coherència que se’ns demana als sindicats, a veure si també l’apliquen les direccions, i fan gala de la transparència que prediquen explicant també la lletra petita de els coses i les decisions (com per exemple la dimissió en bloc de la Junta Clínica, per a fer-se’n enrere l’endemà, sense conèixer massa bé per quins setze ous, o es diu set sous?, ... o pels coll...s, que això ho entenem tots!)

Agustí Aragonés, Secció Sindical de la CGT de l’Hospital Joan XXIII