Vaga general 29-S: Primeres conclusions
En primer lloc una primera conclusió és més que evident. Més enllà de les valoracions que faci el govern estatal, les diverses administracions, els mass media, i els mateixos "agents socials", el fet és que l'èxit de la vaga ha estat com bastant evident. Malgrat l'ofensiva mediàtica, la criminalització, les amenaces llençades pels mass media, des d'aquells com Intereconomia amb els seus insults i exabruptes a aquells com El Periódico i la seva sibilina actuació publicant "anàlisis d'experts" que "asseguren" la necessitat de "reformar el sistema de pensions" en vísperes de la vaga. En aquest sentit la vaga ha estat un èxit a l'aconseguir sobraposar-se a tota aquesta ofensiva mediàtica del capital i dels seus mèdia, a una correlació de forces desfavorable amb una classe treballadora acollonida, amenaçada (treballadors immigrants, precaris, etc) i alienada per l'ofensiva mediàtica i televisiva, i amb un sindicalisme majoritari que es mostrava com a mínim dubitatiu. Potser l'èxit no ha estat total, però tal com pintava, amb la correlació de forces existent, com a mínim ha superat i de lluny les nostres expectatives.
La segona conclusió ha estat el paper dels diversos colors de l'esquerra autònoma i alternativa en aquesta vaga. Malgrat manifestacions molt puntuals i molt aïllades d'ultraradicalisme purista i nihilista que cridaven a l'esquirolatge, la gran majoria dels diferents sindicats, col·lectius, grups i individualitats que poblen aquesta àrea política han treballat i militat en aquesta vaga mantenint un perfil netament propi. Entre d'altres coses ha estat una prova de força amb un èxit notable, amb gols per tota l'esquadra (com l'okupació del Banc Espanyol de Crèdit) o la creació de l'agència 29-S.net. Malgrat la irrupció violenta i el posterior desallotjament realitzat pels mossos d'esquadra, el fet d'okupar i mantenir aquest espai fins al migdia del 29 ha estat una victòria incontestable, que ningú no pot obviar.
Aquesta vaga ha estat també un avís per a navegants: CCOO i UGT ara hauran de triar quin camí seguir, si el de la desmobilització i el diàleg, dilapidant one more time el capital polític que han aconseguit amb aquesta vaga o profunditzar pel camí de l'oposició i de la mobilització. En aquest sentit, per molt trist que hagi estat el seu paper fins ara, és una bona oportunitat com per plantejar-se tallar amb el seu passat i construir nous camins de futur. Som escèptics, però la decissió és seva.
Aquesta vaga també ha suposat per cert, el final del cicle polític del sr. Saura i tota una patada als collons a la seva política de vendre l'esquerra real a qualsevol preu per tenir-ne representació institucional i demostrar la seva (in)capacitat en la gestió d'allò existent (que és al que únicament aspira ja ICV a aquestes alçades). L'okupació del Banc Espanyol de Crèdit, al bell mig del cor de Barcelona, just al davant d'El Corte Inglés a pocs dies de la celebració d'una vaga general -amb tot el què aquest fet suposa-, mentre es celebraven unes Festes de la Mercè que haurien d'haver estat de les últimes oportunitats per mirar de pujar la popularitat de l'indescriptible alcalde Hereu, ha estat probablement l'últim gol que l'esquerra real, que és aquella dels moviments no institucional que encara treballa al carrer, li ha ficat a un partit amb una terrible descomposició ideològica. Aquest gol li ha passat factura, quan el sr. Montilla que pot ser moltes coses però no tonto, probablement hagi donat un cop sobre la taula i hagi decidit treure la gestió de la seguretat policíaca durant la vaga de les mans d'ICV-EUiA i passa-li a les mans de la consellera socialista Serna i a diversos càrrecs interns de la cúpula d'Interior.
L'ambient a les manifestacions de la tarda ha estat tens, i de ràbia, molt més tens que a vagues generals anterios. I encara gràcies amb cinc milions d'aturats. Un bon indicador de la tensió social existent és que finalment El Corte Inglés ha hagut de tancar, i no creiem que els que l'han tancat hagin estat "joves antisistema d'estètica okupa", l'afortunada expressió amb que La Vanguardia persegueix la dissidència. En qualsevol cas, aquest tancament és un altre indicador incontestable de la tensió social existent.
Els mitjans de comunicació s'han dedicat a minimitzar l'abast de la vaga, tirant terra (i merda) per sobre. Cal com a mínim una mirada crítica sobre ells, sobre la construcció de la negació de la vaga i sobre la minimització dels seus efectes, el discurs dels mèdia que pinten la crisi, els acomiadaments i les retallades laborals com si fossin catàstrofes naturals, sense culpables, quan hi són amb noms i cognoms, unes catàstrofes a les que ens hauríem d'amotllar i prou. I no.
En últim lloc, queda ben clar que aquesta vaga, tal i com fa notar el sr. Partal a Vilaweb, no té gaires possibilitats de modificar la política del govern ni de tirar enrere la reforma laboral. Perquè allò que fa el senyor Zapatero li ve dictat directament des de Brusel·les. Això no vol dir que aquesta vaga hagi estat inútil, ben al contrari: més vagues i amb més èxit s'haurien de fer, perquè és la única manera que tenim ja de demostar-li als nostres veritables amos europeus que per aquí ja no hi passem.
http://enfocant.net/