Altres aspectes a valorar de la vaga del 29-S

Opino que per fer una anàlisi acurada i plantejar-nos la comparació amb altres vagues generals anteriors i per anar pensant en futures mobilitzacions cal que tinguem en compte l’empedrat. La situació de la classe treballadora a Catalunya i a l’Estat espanyol és substancialment diferent que en 1978, 1985, 1988, 1992, 1994 i, fins i tot, al 2002; anys en els quals també es van convocar vagues generals per motius fonamentalment sociolaborals.

D’una banda, la creixent fragmentació en sis grans nuclis quant a la seva relació amb el treball remunerat (aturats, eventuals, indefinits, submergits, autònoms i jubilats) que alhora tenen profundes diferències en el si dels seus grups (amb dret a prestació o no; amb un ampli ventall de models de contractació i, com a conseqüència, amb escassos o sense drets laborals; amb el contracte antic o nou i, per tant, més o menys indemnització hipotètica en cas d’acomiadament improcedent...)

A aquest ventall de situacions contractuals, d’obtenció de rendes del treball o externes a l’anomenat mercat laboral hem d’afegir la creixent terciarització i l’informalisme del món laboral. Cada vegada més persones treballen al sector serveis, en el qual es donen les diferències contractuals i remuneratives més elevades: des de la funcionària de nivell A1 fins a la treballadora domèstica sense relació contractual. Cada vegada més les relacions laborals presencials són substituïdes per relacions eventuals, esporàdiques i telemàtiques, en determinats àmbits d’aquest sector.

Tot plegat ens dóna una radiografia força difusa i centrífuga, si no directament fragmentada, d’això que anomenem classes populars. A la qual cosa, hem d’afegir el consumisme i l’endeutament de una part de les mateixes, la situació en el llindar de la pobresa d’una altra, així com una important permeabilitat al discurs neoliberal i a les proclames antisolidàries de la immensa majoria de mitjans de comunicació públics i privats.

Entre els aspectes més destacables d’aquesta darrera vaga ha estat el treball de coordinació i activitats conjuntes (xerrades, propaganda, piquets, actes, manifestacions...) que s’han fet en algunes localitats i barris per tractar de fer confluir a persones que formen part dels diferents fragments de la classe treballadora. Aquesta és la línia en la qual hem de continuar treballant si volem recuperar elements bàsics de solidaritat en el sindicalisme i respostes massives i contundents davant noves agressions.

Emili Cortavitarte Carral, Secretari General Federació d'Ensenyament CGT Catalunya