Bancs i milionaris segueixen multiplicant els seus beneficis

La lluita contra els plans d'austeritat neoliberals, el rescat dels poderosos i les retallades socials marquen el context on s'ha portat a terme la vaga general del 29-S.

En el context de la vaga general del 29-S contra la pitjor retallada social de la democràcia, les dades dels guanys ininterromputs experimentats per la gran banca espanyola, els especuladors financers i les grans empreses durant el darrer semestre tornen a exemplificar qui està costejant i sufragant la crisi esclatada el 2008.

Els darrers sis mesos, el Banc Santander ha guanyat 4.445 milions d'euros i el BBVA 2.527. Però en termes generals, la banca espanyola ha fet públics uns beneficis nets de 7.979 milions d'euros, als que cal afegir els 10.977 milions d'euros que han destinat a provisions i sanejaments. En total, una plusvàlua que llinda els 19.000 milions d'euros. Una xifra que supera amb escreix els 15.000 milions que l'executiu de Rodríguez Zapatero pretén estalviar entre 2010 i 2011 mitjançant les mesures de tall neoliberal anunciades el passat mes de maig. Aquestes retallades -imposades a l'Estat de la UE que destina menys recursos a despesa social- contemplen, entre d'altres mesures, la retallada d'un 5% del sou del funcionariat, la suspensió de la revalorització de les pensions l'any vinent, la supressió del xec-nadó, la reducció de la despesa social farmacèutica o l'eliminació de la retroactivitat en el cobrament de les prestacions de la llei de dependència.

Aquestes mesures antisocials tan dràstiques, que afectaran els sectors populars més vulnerables i agreujaran els escenaris d'empobriment i exclusió, no només contrasten amb els guanys permanents de la banca, sinó també amb els beneficis acumulats durant els darrers sis mesos per les principals empreses espanyoles. Entre el gener i el juny de 2010, les empreses de l'Ibex35 van assolir uns beneficis de 23.351 milions d'euros, un 8% superior als beneficis registrats el mateix període de 2009. Només en sis mesos, Telefónica ha guanyat 3.775 milions, Arcelor 1.830, Repsol 1.338, o Gas Natural 853. A més, a punt de consumar-se la pujada de les tarifes de la llum que decretarà el govern del PSOE a l'octubre, les companyies elèctriques Endesa i Iberdrola han obtingut uns guanys de 2.120 milions i 1.467 milions, respectivament, durant el darrer semestre.

En aquest sentit, cal destacar que, durant el cicle 1999-2008, les principals empreses espanyoles van augmentar els seus beneficis una mitjana del 73% mentre els costos salarials només van augmentar un 3,7% durant el mateix període, cinc vegades menys que la mitjana de la UE. Cal recordar que les empreses de l'Ibex35 ja van tancar el 2009 amb uns beneficis de 42.353 milions d'euros i tenen previst tancar el 2010 amb uns guanys de 44.690 milions. Aquests beneficis també s'han traduït en la pujada de salaris dels consellers de les empreses, que entre 2004 i 2008 van augmentar un 69%. El 2009, enmig de la crisi, els sous encara van pujar un 8,7%: els 481 vocals de les empreses de l'Ibex35 es van embutxacar una mitjana de 304.000 euros cadascun. Durant aquest primer semestre de 2010, la retribució de tots els consells d'administració de l'Ibex35 s'ha apujat a 146,6 milions d'euros, un 6,1% més que l'any passat.

Especulació borsària disparada

També en plena època de crisi, els inversors borsaris no han deixat pas d'acumular guanys. Segons un estudi de BME i Invertia, els dividends de la borsa espanyola durant l'exercici 2009 presenten una xifra record de 32.290 milions d'euros, davant els 21.810 registrats el 2006 -presentat com un any de prosperitat- o els 8.475 milions registrats el 2001. És a dir, un augment dels dividends del 50% en ple període de crisi i que s'han multiplicat per quatre els darrers vuit anys: les empreses pagaran aviat per evitar l'augment de la fiscalitat de l'1% al 3% prevista per l'any vinent. I és que, en la "pitjor dècada" de la seva història, la borsa va pujar un 30% durant el 2009 i va esborrar bona part de les pèrdues registrades durant el 2008. Això ha permès que les grans fortunes de les deu principals famílies espanyoles hagin crescut un 27% durant el pitjor any de la crisi, i ha fet que els principals empresaris siguin 6.800 milions d'euros més rics que el 2008, segons recull l'informe "La crisi a l'Estat espanyol: al rescat dels poderosos" elaborat pel Seminari d'Economia Crítica Taifa. Per contra, des de 2008, més de 442.000 petites empreses han tancat i la destrucció d'ocupació ha superat el milió i mig de llocs de treball, amb una mitjana de deu ERO diaris.

L'altra cara de la moneda

Vuit anys després de la carrera convocatòria de vaga general, la vaga del 29 de setembre passat va arribar en un escenari social caracteritzat per un atur desbocat que llinda els cinc milions de persones i els nou milions de pobres a l'Estat espanyol. Una pobresa que, a Catalunya, impacta sobre 1,3 milions de persones i un atur que n'afecta més de 600.000. També visualitza el col·lapse que viuen les classes populars el fet que més del 40% de la població visqui amb uns ingressos inferiors als 1.000 euros i que, a hores d'ara, 494.600 famílies -un 44% més que el 2007- no rebin cap ingrés ni prestació. A més, el 60% de la gent treballadora (10,8 milions) cobra menys de 1.000 euros mensuals i el 54%, segons dades de la UE, declara que treballa sota condicions estressants. Hi ha 5,5 milions de persones assalariades que perceben una mitjana de 270 euros mensuals, en una bossa laboral copada fonamentalment per joves i dones, en bona part immigrants. I és que, de la crisi real que afecta quotidianament milions de persones, també en donen compte els desnonaments d'habitatges que, segons les previsions del poder judicial -i abans no acabi l'any- afectaran 350.000 famílies, tot i que el parc d'habitatge buit a l'Estat espanyol se situa en més de dos milions de pisos.

En aquest context va arribar la vaga general del 29-S. Mentre uns no deixen de guanyar mai i d'altres no paren de perdre sempre, l'endemà de la vaga també marcarà l'evolució de futures ofensives contra la sanitat pública -amb el copagament- o la privatització del sistema de pensions. Part de la solució o part del problema, de l'aposta que faci el moviment sindical per la concertació pactista o per la transformació social, també en dependrà que l'aprofundiment en les escletxes de la desigualtat social s'aguditzi o es comenci a revertir. Però, davant un país on la crisi ha desbordat les presons (77.000) persones mentre Millet continua al carrer, en uns escenaris on el 18% de la població catalana viu en situació de pobresa i la precarietat no para de créixer, sembla raonable pensar que la radiografia social dóna motius sobrats i sobrers per a un sonor "A la merda!, per dir-ho en paraules precises de José Antonio Labordeta.

El frau de la banca espanyola: els beneficis nets des de 2003 ja superen els 130.000 milions d'euros

Si el 2009 el balanç de la banca espanyola va deixar un benefici net de 14.943 milions d'euros -més els 24.241 milions destinats a provisions-, cal sintetitzar que, des de 2003, els beneficis nets acumulats per la banca espanyola ja superen els 130.000 milions d'euros. Cal recordar que les retallades antisocials de Rodríguez Zapatero tenen l'objectiu formal de reduir el dèficit fiscal en 50.000 milions d'euros abans de 2013 i que el govern ha posat a disposició del rescat de la banca més de 61.000 milions d'euros.

Aquests guanys desorbitats, en una època on la pèrdua de poder adquisitiu ha retrocedit i on les indemnitzacions per acomiadament han minvat, contrastes també amb "les remuneracions per treball" dels directius del sector bancari. José Ignacio Goirigolzarri, exconseller delegat del BBVA, va percebre un salari de 4,8 milions d'euros el 2008 i s'ha retirat amb una pensió vitalícia de tres milions d'euros anuals. A. Sáenz, conseller delegat del Santander, va cobrar 9,3 milions d'euros durant el 2008: a 1.000 euros l'hora i a raó de 24.000 diaris, més dels 20.390 euros que guanya de mitjana anual un treballador a l'Estat espanyol. Per si no arribava a final de mes, se li va augmentar el fons de pensions en dotze milions, fins arribar als 91 milions d'euros. I és que, fet i fet, el director del BSCH disposa d'un salari que raneja els 6,3 milions d'euros anuals: 750 vegades superior al Salari Mínim Interprofessional i 274 vegades més que el salari mitjà. L'estadística del BSCH, icona del frau i l'enriquiment perpetu de la banca espanyola, diu que durant el 2007 el banc va obtenir uns beneficis per persona ocupada de 68.731 euros anuals.

Els rics guanyen: a l'Estat espanyol hi ha 143.000 persones que disposen d'un patrimoni superior al milió de dòlars

També durant el 2009, els grans patrimonis espanyols van créixer un 12,5% i, a l'Estat espanyol ja hi ha 143.000 persones que disposen d'un patrimoni superior al milió de dòlars (814.000 euros), 16.000 més que l'any 2008 però 17.000 menys que el 2007. Es tracta d'un Estat que se situa en el dotzè lloc al rànquing mundial de països amb més grans patrimonis i on el 10% de la població més poderosa acapara el 31% de la riquesa (i també el 70% de la riquesa d'origen financer).

A Catalunya, segons dades oficials, 20.000 persones declaren que guanyen més de 120.000 euros anuals, tot i que la neoliberal Fundació Catalunya Oberta afirma que els càlculs "es queden curts". Sigui com sigui, bona part del frau fiscal que cada any defrauda més de 241.000 milions d'euros a la hisenda pública parteix d'aquestes riqueses. Entre d'altres, els 1.500 milionaris que recentment han estat enxampats amb 3.000 comptes a la sucursal suïssa del BSCH, després que un treballador filtrés les dades. Entre d'altres, també, el pare d'Artur Mas: el 2008 el jutge Santiago Pedraz arrenca una investigació per frau contra 72 persones que tenien dipòsits a Lienchenstein. Arturo Mas Benet -pare del líder convergent i patró de la fundació de l'hospital privat Plató- tenia dipositats 500.000 euros en un compte i s'investigava l'origen d'1,7 milions més per un presumpte frau de 823.262 euros. Aquella investigació també afectava el cantant Alejandro Sanz, amb un milió d'euros en dipòsit.

>>> Article publicat al núm 197 del setmanari Directa