“Cabezas de tormenta. Ensayos sobre lo ingobernable”, un llibre que ens acosta un pensament llibertari en estat «pur», sense dogmatismes estèrils

Cabezas de tormenta.

Pepitas de Calabaza. 2004

Aquest llibre recopila -i revisa- els assajos més notoris de l’argentí Christian Ferrer entorn de persones i idees ingovernables. I a més, amb una bella escriptura, ens acosta un pensament llibertari en estat «pur», sense dogmatismes estèrils, sense burocratisme, ni radicalismes de pose, que enterboleixin «la idea» que ha niat en els caps de moltes persones en tot el món: l'esvaïment total i absolut de la dominació. S'inclouen: «Átomos sueltos», «Gastronomía y anarquismo», «Misterio y jerarquía», «Los destructores de máquinas» i «Una moneda valaca».

[...] gairebé no hi ha anarquistes, o bé les seves veus manquen d’audibilitat. Potser mai n’hagin existit gaires, si s'accepta que la definició d'anarquista suposa una identitat "forta", esforçat activisme de rendiments mínims, i una ètica exigent. Les circumstàncies històriques mai els han estat propícies, però encara així van assolir constituir-se en "contrapesos" ètico-polítics, compensació a una espècie de maledicció anomenada "jerarquia". Potser el món sigui encara hospitalari perquè aquest tipus de contrapesos existeixen. Si en una ciutat només esdevinguessin comportaments automàtics, maquinals i resignats, seria inhabitable. L'anarquisme, pensament anòmal, representa "l'ombra" de la política, l’inassimilable. I l'anarquista, ser improbable, àdhuc existint en quantitats demogràfiques gairebé insignificants, assumeix la destinació d'exercir una influència de tipus radial, que moltes vegades passa distreta i unes altres es condensa en un acte espectacular.

Destinació, i condemna, perquè a l'anarquista no li és concedit establir fàcils ni ràpides negociacions amb la vida social actual, i justament és aquesta dificultat la qual en algun moment de la seva existència fa que l'anarquista sofreixi al seu ideal com a un embruixament del que no sap com lliurar-se. Aquella influència té per objectiu la dissolució del vell règim psicològic, polític i espiritual de la dominació. [...]