Mentides i veritats del futur de les pensions
A l'Estat francès es produirà aquest dimarts pròxim la vuitena vaga en defensa de les pensions. A l'Estat espanyol amb una amenaça de retall de les pensions, només es mouen els interessos neoliberals per intoxicar. Les pensions públiques són viables.
Juanjo BASTERRA I
El manteniment del sistema públic de les pensions és una qüestió de voluntat política i de tenacitat per frenar la batalla que ha emprès l'elit econòmica i financera en favor d'un sistema privat que els reporti enormes beneficis econòmics. No és en cas d'estranyar. A l'Estat espanyol el patrimoni que gestionen els fons de pensions va ascendir a meitat d'aquest any a 82.671 milions, gairebé vint-i-sis vegades més que el 1990 i suposa la nòmina gairebé anual a què ha de fer front les arques públiques per al pagament de pensions contributives, que el 2010 ascendirà a 95.320 milions. Garantir el finançament de les pensions públiques obligaria a generar ocupació de qualitat i salaris més elevats als actuals per garantir cotitzacions majors, però en aquest camí ensopega amb els interessos del poder econòmic.
En l'Estat francès s'entaula en aquests moments una batalla al carrer. Un pols que els pensionistes, els treballadors, els joves i la societat en general han emprès contra la reforma de la llei de pensions de Nicolas Sarkozy, que s'alinea amb la política neoliberal que tracta de mutilar el dret dels ciutadans a rebre una pensió pública després de pagar cotitzacions a la Seguretat Social. Dimarts es desenvoluparà la vuitena vaga general important en els últims mesos, però, alhora, es produeixen nombroses mobilitzacions, fins i tot en alguns sectors la vaga és indefinida, com en subsectors del transport i a les refineries de combustible. La vaga del dimarts en l'Estat francès serà prèvia que el Senat ratifiqui el conjunt de la reforma de la llei de pensions el 20 d'octubre.
En l'Estat espanyol els eixos de la reforma són similars a la francesa: ampliar de 65 a 67 anys l'edat de jubilació i calcular la pensió amb els últims vint anys de vida laboral i augmentar l'edat legal de jubilació als 62 anys. Però en l'Estat espanyol ningú no es mou i s'està permetent que tots els gabinets d'estudis pagats per bancs, caixes i entitats privades «prenguin» l'opinió pública en favor d'una reforma que suposi l'accés més difícil a una pensió pública.
Aquest corrent neoliberal al servei de l'elit econòmica i financera insisteix en la necessitat de treballar fins als 70 anys per poder jubilar-se i rebre una pensió, a cotitzar 40 anys de la vida laboral i a elevar el període de càlcul de la pensió a tota la vida laboral, sabent que l'elevada precarietat laboral existent impedirà que molts treballadors assoleixin aquest extrem, la qual cosa suposarà una condemna a obtenir una pensió baixa quan es jubilin.
De fet, avui les pensions de la majoria són de misèria. Les dades de la Seguretat Social espanyola confirmen que el 71,75% dels pensionistes obté nòmines per sota dels mil euros i el 58,5% percep nòmines inferiors a 600 euros al mes, la qual cosa suposa ser en els nivells de pobresa després d'haver estat cotitzant dècades la Seguretat Social. En aquest cas, Miren Etxezarreta, doctora en Economia per la London Scholl of Economics i la Universitat Autònoma de Barcelona, recorda que «només els més rics podran viure millor la seva vellesa amb el recurs a les pensions privades. Per a la resta de la població és imprescindible defensar i millorar les pensions públiques».
De fet, la companyia de Seguros Caser va assegurar que un 65% de la població no podia estalviar per a la seva jubilació per la inestabilitat laboral, els baixos salaris i l'excés de costos als que s'han de realitzar.
Com indica Attac al seu llibre «Són en perill les pensions públiques?», elaborat per Vicenç Navarro, Juan Torres López i Alberto Garzón Espinosa, la pensió mitjana contributiva en l'Estat espanyol és només el 68% de la mitjana de l'UE-15 i la pensió no contributiva és «només el 46% de la mitjana de l'UE-15». Aquest tema no és motiu de preocupació per als alts executius dels bancs Santander i BBVA, encara que són els que estan impulsant la privatització de les pensions. Sis executius del Santander van percebre 251 milions en pensions el 2009, mentre que el president de BBVA acumula ja un fons privat de pensions per valor de 79,7 milions. Aquests milionaris es beneficien de la normativa de la Seguretat Social que fixa un límit|topall de cotització per salari, per sobre del qual no es cotitza. D'aquesta manera, els banquers cotitzen a la Seguretat Social igual que un empleat qualificat. Una mesura eficaç seria eliminar aquests límits|topalls, perquè qui més té cotitzi més.
La base de l'argument que utilitzen els governs, sense distinció, i la pròpia Comissió Europea, que també ha obert un debat sobre el futur de les pensions amb l'objectiu d'imposar la jubilació als 70 anys, és que el cost econòmic de les pensions l'any 2060 assolirà el 14% o el 15% del PIB. En l'Estat francès, segons les dades d'Eurostat, el 2007 les pensions consumien el 13,3% del PIB; en l'Estat espanyol, se situa entorn del 9%, mentre que a Hego Euskal Herria la despesa de pensions ha passat del 8% al 8,4% des de 1995 a 2008, lluny de la despesa que té l'Estat francès i la mitjana europea que, segons Eurostat, ronda el 12% del PIB de l'UE-15. En aquest cas, Viçenc Navarro sosté que no està fundada l'alarma que el 2060 les pensions públiques siguin insostenibles, perquè, igual com explica l'economista Miren Etxezarreta, «no es tenen en compte ni la productivitat ni el creixement econòmic que resultarà en aquests pròxims cinquanta anys».
Navarro rebutja per «alarmistes» aquests càlculs i assegura que «si la productivitat creix de mitjana en un 1,5% a l'any, que és la mitjana dels anteriors cinquanta anys, implicaria que un PIB de 100 l'any 2060, hauria crescut 2,25 vegades, sent 225. Si el 2007 ens gastem un 8% del PIB en pensions, disposaríem de 92 unitats, però en 2060, aquell 14 o 15% del PIB suposaria 33 unitats del PIB, pel que ens quedarien 192 unitats de despesa, més que ara». La batalla per les pensions està en alça.
>>>> Article extret del diari Gara