El número de malalts es duplica entre els aturats
La xifra proporcionada per l'Agència Federal del Treball (BA, per les seves sigles alemanyes) parla per si mateixa: durant la primera meitat del 2010 es registraren prop d'un milió de “casos d'incapacitat laboral” entre els aturats. Aquesta xifra esfereïdora es pot trobar a l'informe publicat fa uns dies per la DGB (Deutscher Gewerkschaftsbund, Federació Alemanya de Sindicats) titulat “Atur i riscos per a la salut”. Els autors de l'estudi creuen que aquesta xifra gens afalagadora podria augmentar, sobre tot perquè “els aturats de curta durada i els pacients menys greus no sempre causen baixa com a malalts i deixen que sigui el metge qui certifiqui en última instància la incapacitat laboral.” Aquesta xifra s'ha duplicat entre els qui busquen una feina segons els grups d'edat tant com entre les categories de treballadors. Així, la quota de baixes laborals per malaltia en el grup de treballadors d'entre 15 i 24 anys es troba al 3%, mentre que entre aquells busquen feina augmenta fins al 4'4%. A mesura que creix l'edat, la distància s'incrementa: la xifra de malalts entre els aturats en el grup de 55 a 59 anys d'edat és superior al 15%, mentre que entre els treballadors no arriba al 7%.
L'estudi de la DGB s'afegeix als resultats de la investigació del mercat de treball i cerca de feina (AIB, per les seves sigles alemanyes), segons els quals «el 35% dels receptors de les ajudes d'atur de la segona categoria (Arbeitslosengeld-II) manifesten un retrocés evident en el seu estat de salut.» Així, els aturats són especialment susceptibles de caure en l'ús de substàncies d'addicció com l'alcohol o el tabac, amb les conseqüències corresponents: més de la meitat d'aquestos aturats deu completar una llarga teràpia contra el seu alcoholisme. «En conseqüència, els aturats moren abans», s'afirma literalment. Aquesta afirmació coincideix amb les xifres demogràfiques de referència. En cap altre lloc d'Alemanya és tan baixa l'esperança de vida com a les regions estructuralment febles de Meclemburg Pomerània Occidental i Saxònia-Anhalt. El mal estat de salut s'agreuja amb les condicions de reincorporació a la vida laboral. D'acord amb les estadístiques oficials d'atur de juny de 2010, prop de 540.000 aturats presenten un «empitjorament rellevant de la seva salut».
Encara avui els experts discuteixen si existeix un “síndrome de l'atur” específic. «Depressió, ansietat, pèrdua d'esperança, un sentiment de desemparament fins arribar a la resignació, així com una disminució de l'autoestima» són els símptomes d'una malaltia tot sovint poc tinguda en compte. No sorprèn doncs que els aturats, en comparació amb els treballadors actius, siguin els qui sol·licitin un terç dels psicofàrmacs venuts. I són sobre tot les dones a les qui es prescriu tractaments amb forts antidepressius.
Annelie Buntenbach, membre de la directiva de la DGB, adverteix de les conseqüències d'aquest desenvolupament: «com més duri l'atur i menors siguin les perspectives d'una reincorporació a la vida laboral, més empitjorarà la situació dels afectats i de les seves famílies.» Buntenbach reclama «mesures preventives apropiades» i «més i millors cursos de formació» per als afectats. Només així podria tenir èxit una «reintegració sostenible en el mercat de treball.»
Però no només l'atur sinó «la inseguretat al lloc de treball porta a un empitjorament de la salut», afegeix l'estudi de la DGB. Els desordres comencen ja abans de la pèrdua concreta del lloc de treball, més o menys en el moment en que la direcció amenaça amb «un pla de reestructuració», de manera que aquells que no es troben en situació d'acomiadament immediat cauen en una situació d'estrès psíquic.
* Fabian Lambeck és un especialista en problemes laborals que col·labora regularment al diari alemany Neues Deutschland.
Sin Permiso, octubre de 2010.
http://www.sinpermiso.info/