El Departament d’Educació traspassa a les direccions dels centres públics la responsabilitat d’imposar sancions al professorat per faltes lleus
La conselleria d’educació en el seu principi d’apropar-nos al model de funcionament d’una empresa privada en els seus aspectes més rancis i anacrònics, reforça l’autoritat de la figura de la direcció i la seva
capacitat de control. Per aquest motiu ha publicat una ordre (EDU/52/2010, de 2 de novembre) que delegarà en la direcció dels centres una competència que fins ara era deliberadament externa per evitar personalismes i subjectivitats: Sancionar les faltes lleus que hagin comés els propis companys de feina.
L’article 2 de l’ordre diu:
«Correspon al director o a la directora del centre educatiu la resolució dels expedients disciplinaris sumaris per faltes lleus així com, si escau, el nomenament de les persones que els han d’instruir, entre els funcionaris de carrera que en depenen (un/a company/a del centre)»
Segons el Decret 243/1995, de 27 de juny, de Reglament de règim disciplinari de la funció pública de l’Administració de la Generalitat de Catalunya són considerades faltes lleus les següents:
«Es consideren faltes lleus:
a) El retard, la negligència o el descuit en el compliment de les funcions.
b) La lleugera incorrecció envers el públic o el personal al servei de l’Administració.
c) La manca d’assistència al treball injustificada d’un dia.
d) L’incompliment de la jornada i l’horari sense causa justificada, quan no constitueixi falta greu.
e) Les faltes repetides de puntualitat dins un mateix mes sense causa justificada.
f) La negligència en la conservació dels locals, del material i dels documents del servei, si no causa perjudicis greus.
g) L’incompliment de les normes relatives a incompatibilitats, si no comporta l’execució de tasques incompatibles o que requereixen la compatibilitat prèvia.
h) L’incompliment dels deures i les obligacions del funcionari, sempre que no constitueixin falta molt greu o greu.»
Segons aquest mateix Decret les faltes lleus es castiguen amb:
«–1 La suspensió de funcions, amb pèrdua de retribucions, fins a quinze
dies.
–2 L’amonestació.»
Observem l’absoluta subjectivitat i falta de concreció com a mínim en les faltes a), b) i f), que queden a lliure interpretació de la directora o director del centre.
I davant tot això no hem d’oblidar l’apartat 9 de l’article 142 de la LEC, que
diu:
«El director o directora, en l’exercici de les seves funcions, té la
consideració d’autoritat pública i gaudeix de presumpció de veracitat en els seus informes i d’ajustament a la norma en les seves actuacions, llevat que es provi el contrari. El director o directora, en l’exercici de les seves funcions, és autoritat competent per a defensar l’interès superior de l’infant.»
Aquesta ordre és un pas més en el camí cap a la idea d’una autonomia de centres reivindicada històricament pel professorat, en el sentit de decidir el què, com, quan, i on de la nostra feina, i que el Departament malinterpreta
intencionadament per apropar-se al model d’escola que ells volen: el més llunyà a una escola pública i democràtica on es reforci el màxim possible la posició de superioritat i jerarquia de la direcció del centre vers la d’indefensió i submissió per part del professorat cada cop més arraconat
a un paper d’obediència irreflexiva més pròpia de sistemes educatius d’altres èpoques que crèiem superades fins l’arribada de la sociovergència quatripartita al món educatiu, amb la seva LEC i amb els decrets i ordres que l’estan desenvolupant.
Els perills d’aquesta ordre:
La contribució decisiva per part del Departament a degradar les relacions personals i laborals entre el professorat i la direcció, augmentant l’esquerda en la que fa temps estan treballant: la de la gestió vertical i
antidemocràtica dels centres basada en el reforç de l’autoritat i supremacia de la directora/director del centre.
Tenint en compte que:
1. La gran majoria d’equips directius no han demanat la delegació d’aquesta competència.
2. El professorat queda en una situació total d’indefensió davant la possibilitat d’obertura d’un expedient sancionador basat en fets subjectius i
enfront la presumpció de veracitat de la direcció.
Des de la CGT proposem:
1. Que aquest nou atemptat contra el funcionament democràtic dels centres sigui contrarestat amb un posicionament dels claustres per escrit en contra d’aquesta Ordre i en contra d’aquesta idea d’escola que defensa el Departament. Demanem que ens feu arribar a les organitzacions sindicals
aquests escrits per presentar-los en el vostre nom a la propera reunió amb els representants del Departament.
2. Que les direccions que no estiguin d’acord amb aquesta nova «obligada competència» ens ho feu saber a les organitzacions sindicals i al Departament.
3. Signatura d’un manifest d’objecció de consciència per part de les direccions dels centres.
Federació d'Ensenyament CGT Catalunya
Attached documents