Guanya Casetadetròs, amagueu les carteres!

Avui que feien eleccions a les quatre províncies no he anat a votar, tot i que trobo molt bé que molta gent hi hagi anat -finalment, prop del seixanta per cent-; que cadascú s'entreté com vol i li agrada, només faltaria. La dreta, com sempre, ben mudada i amb el somriure preparat per les enquestes, ha votat dispersa entre CiU i PP, amb vots també per a Ciutadans i Laporta. Als altres tres, de dretans també n'hi ha, però menys; i no parlo de les estructures que ho són gairebé totes. I com que ha guanyat Mas (o millor dit directament Casetadetròs), durant quatre anys com a mínim, tindrem una cara més a qui atribuir l'autoria dels problemes que tinguem i de les solucions que ens preparin, sempre que no les apliquem nosaltres directament, sense que vinguin de dalt. Aquest recanvi, tan repetit que semblava que el demanéssim totes i tots, no suposarà un gran canvi respecte als mandats de l'autoanomenat tripartit, catalanista i d'esquerres (perdoneu que deixi anar un somriure modest tot i que no totalment irònic) però sí que deixarà clar que no hi ha res millor per fer la pell forta i dura que la professionalitat dels amos a l'hora de fer anar el fuet de forma convincent, fort si ens cal i suaument si els ve de gust. No us cregueu que no sigui difícil esdevenir un líder d'un país camí de l'excel·lència, exigent i perspicaç com cap altre que pugui sortir de les fileres dels pollosos que són els altres o més clar encara, nosaltres.

A on treballo jo, tot això li anirà bé. Sobren mestres -colla de dropos!- i cal fer net. A l'escola catalana el pas del tripartit l'ha deixat desmembrada, esmaperduda i trinxada. Ara torna Convergència i Unió i els regionalistes de dretes trobaran ja mig acabada part de la feina que sempre es deixaven per a la darrera. Com que hi havia tant per privatitzar i tant per repartir entre els amics, Pujol anava deixant el pastís de l'escola per a darrera hora; li feia peresa l'oposició que hi trobaria, de tots els sindicats i de tots els partits que s'autoanomenaven d'esquerres. Però vet aquí que quan tres d'aquests partits han manat, dos d'ells (PSC i ERC) li han fet la feina de forma tan ràpida i convincent que ell no ho hagués fet millor. Això sí, qui xuclarà del negoci no seran els seus, tot i que amb una mica de sort segur que alguna de les fundacions afins també trobarà un espai entre les Bofill, l'Esplai i companyia. Això sí, a qui Casetadetròs triï com a nou conseller d'Educació el que li caldrà serà molta imaginació per tal de fer-ho més malament que el seu predecessor. Bona part de la lluita sindical que va permetre construir una escola innovadora, inclusiva i avançada (parlo amb paraules de veritat, no de currículum educatiu) ja la tenen derrotada i per tant, els camins per fer el senyor els seran llargs i diversos.

Parlo de l'escola com podria parlar de qualsevol altre àmbit gestionat per qui guanya les Eleccions autonòmiques cada quatre anys. Mentre mana la que és dreta i es diu de centre, tot són facilitats per oposar-s'hi i quan mana la dreta que es diu esquerra, ni això. Les polítiques socials si fa no fot uns i altres les fan a poc a poc i cada cop més migrades, i si poden lucrar-se'n, ho fan, sempre seguint el dictat dels amos de l'economia que són banquers i milionaris. O sigui que segurament és millor que manin les dretes de dreta de tota la vida mentre no tinguem esquerres de veritat. Que quines són les de veritat? Doncs les que quan manen reparteixen el pastís entre tothom i totdon, les que fan polítiques socials redistributives de la renda, les que no dubten a l'hora de reduir els beneficis dels rics per tal que no hi hagi pobres... Que això és irreal i impossible i per tant les esquerres no existeixen? Ja us agradaria..., però també ho era que els humans anéssim a la Lluna i fa anys que hi vam ser, també ho era que les dones a casa nostra fossin tingudes com a majors d'edat i fa anys que passa... Res no és impossible si no es té por i es mantenen les ganes de llibertat, justícia i igualtat. Sí, igualtat. No igualació i escapçament de les diferències que ens fa individuals i personals, sinó igualtat que faci possible la llibertat perquè puguem triar i no només sobreviure.

Casetadetròs ha arribat content a la presidència de la Generalitat de dalt i realment ho pot estar perquè en set anys no s'ha despentinat ni un sol cop ni ha rebut cap ou al cap com el pobre Iceta mentre intentava explicar com havia anat l'hecatombe. I que consti que set anys apartats d'aquest tros de poder que els tocava per designació divina no és una qüestió que sigui fàcil de pair. Ara, arribaran noves mesures privatitzadores i per tant de robatori de drets socials, i segons sembla tot anirà per xecs, res d'ajudes a igualacions de renda sinó bàsicament ajudes a l'endeutament, per tal que els pobres generin més riquesa entre els rics fins i tot en la seva pobresa. S'apropa el copagament, si no l'aturem, i ens caldrà anar al metge amb euros a la butxaca. És aquí l'aprimament de l'administració que no és res més que la supressió de drets socials de la majoria i l'acomiadament de treballadors i treballadores de l'administració, de moment no funcionaris però ja arribarà. I al març, si no és abans, la retallada de les pensions en forma d'allargament de les cotitzacions i de l'edat mínima per deixar de treballar. Tot anirà ben guarnit de paraules reparadores i falses que ens produiran la sensació que res més que el que facin es pot fer. Ja ho sabem que manen els mercats... Però si manen els mercats, la banca i el capital, què ha fet la gent avui anant a votar i triant Casetadetròs com a nou president de la Generalitat? Doncs segurament, una mica més el ximple però ja ens hi tenen acostumats i no ve d'aquí. Sobretot perquè si no poguéssim votar i triar qui ens representarà en la tria de decisions a tots els nivells que ens afecten en la vida diària, estaríem en una dictadura, i això ja sabem que aquí no passa...

Jordi Martí Font

http://blocs.mesvilaweb.cat/jordimartifont