L’estat d’alarma com avís davant els conflictes laborals

Espanya va estar aquest dissabte dia 4 en estat d'alarma per primera vegada en la història de la democràcia. La justificada vaga salvatge dels controladors aeris, causada pel decret llei del dia anterior en el qual perden gran part dels drets laborals adquirits aquests anys, va paralitzar l'espai aeri espanyol.

A les 13:00 del dissabte, tal com es publicava en el BOE, els controladors quedaven mobilitzats i sota les ordres de l'autoritat militar. El règim polític va disposar, així mateix, de pràcticament tots els mitjans de comunicació per a difondre el caos i l'odi cap als controladors, als quals se'ls acusava de ser causants de la situació.

Ja no hi ha dubte, a hores d'ara, que l'estat d'alarma ha estat un toc d'atenció no només cap als controladors, sinó cap a tota la classe treballadora. Una mesura que suposa un precedent: l'estat podrà disposar de l'exèrcit i dels mitjans de comunicació per a derrotar qualsevol reivindicació laboral.

Divendres passat, a les 23:00, l'executiu va organitzar la militarització del control aeri. Coronels de l'Exèrcit de l'Aire es van traslladar a les torres de control dels aeroports civils per a assumir el comandament, mentre soldats de la Unitat d'Emergències (UME) patrullaven pels principals aeroports espanyols. El vicepresident Alfredo Pérez Rubalcaba explicava que "si no acudeixen als seus llocs de treball passen a incórrer en un delicte de desobediència", castigat amb penes de presó. A l'endemà la Guàrdia Civil va obligar, a punta de pistola, a treballar als controladors, amenaçant-los amb anar a presó.

Paral·lelament s'orquestrava la campanya mediàtica de desprestigi contra els controladors aeris. Els informatius i els mitjans escrits repetien constantment les mateixes notícies de caos i desesperació, culpant als treballadors dels controls aeris, mostrant imatges i explicant històries personals plenes de sentimentalisme lacrimògen per a influir en els lectors i telespectadors. L'"argument" era que els controladors no tenien dret a fer vaga, i la idea ha calat en la població. És a dir, es tornava a criminalitzar a un sector laboral per exercir el dret bàsic a fer la vaga, tal com va passar amb els treballadors del metro de Madrid el passat estiu.

El que no van explicar és que a causa del decretazo es negava de facto i legalment el dret a vaga dels controladors, amb serveis mínims superiors al 120%, el que els deixava com única sortida la vaga a través de les baixes per malaltia. El sindicat USCA representa a la majoria de controladors aeris, per sobre del 95%, i és el que ha actuat en plena sobirania i legitimitat.

L'estat d'alarma senta un precedent i serveix d'avís als treballadors. L'excusa de l'estat de setge a causa d'un suposat perill per a la mobilitat de les persones i mercaderies a l'estat (sic) és pueril i tanca la seva veritable intenció. A partir d'ara qualsevol reivindicació laboral podria ser aniquilada per l'exèrcit en 24h, a força de decrets llei i violant totes les normes bàsiques del dret laboral.

Sota el pretext del perill per a la mobilitat, qualsevol mobilització dels treballadors d'altres sectors com els ferroviaris podrien tenir les mateixes conseqüències, però no només ells. Curiosament el ferroviari és altre sector que s'està privatitzant, i aquí està la clau: l'estat està venent el poc que queda de l'empresa pública en detriment tant dels treballadors com dels consumidors.

Tots aquells que s'oposin a qualsevol retallada o vulneració dels seus drets laborals estaran sobreavisats amb aquest estat d'alarma. I el que és pitjor, la població civil, la ciutadania, la classe treballadora, alienada i posada en contra dels seus propis interessos.

I és que tot això posa sobre la taula una altra de les estratègies derivades de l'atac contra la classe treballadora: dividir i enfrontar als diferents sectors laborals per a vèncer i seguir legislant en contra d'ella. I ho estan aconseguint.

>>> Article extret del web A las Barricadas: www.alasbarricadas.org/noticias/?q=node/16016