“La bona direcció”, un diàleg nadalenc en clau de crítica social sobre l’actual situació econòmica

Una companya de la Secció Sindical de la CGT de la Diputació de Barcelona ha elaborat el següent text titulat "La bona direcció". És una mena de diàleg satíric, amb una crítica força contundent de l'actual situació de regressió en matèria laboral i social.

UN DIÀLEG NADALENC, EN HOMENATGE AL TEATRE POPULAR CATALÀ*

*Inspirat vagament en "Els pastorets o l'adveniment de l'Infant Jesús" d'en Josep Maria Folch i Torres.

Verena Amir Biosca

(En Lluquet i en Rovelló acaben de sortir del poble i van en bicicleta camí de Betlem.)

LLUQUET: Ara resulta, Rovelló, que en aquest país portem dues dècades lligant els gossos amb llonganisses. Vint anys visquent "per sobre de les nostres possibilitats". O això és el que últimament ens volen fer creure alguns. Opinadors professionals, catedràtics d'economia, reflexius experts i especialistes que, tot de sobte, han descobert que allò que era no podia ser i ja no serà més, i que s'afanyen a mentalitzar una població que, pel que es veu, fa molt de temps que està acostumada a viure muntada en el dòlar... o en l'euro, en aquest cas.

(Tot de sobte, apareix el dimoni al bell mig del camí, amb abundosa fumera i petita explosió inclosa. En Lluquet i en Rovelló s'aturen de cop, sorpresos.)

SATANÀS: Nois, heu de despertar del somni, de la il·lusió col·lectiva, acceptar resignadament els sacrificis, i comprendre que la via del patiment i la penitència és l'únic sender que ens portarà algun dia a tornar a créixer, que d'això es tracta, i a crear ocupació. Non semper Saturnalia erunt.

ROVELLÓ: Ves per on, Saturnàlia. Vint anys visquent al país de Xauxa i jo a la parra, sense assabentar-me. Jo vinga treballar i pagar factures com un burro...

SATANÀS: Ara heu de ser menys llatins i més germànics, treballar més i cobrar menys, aplicar-vos i fer els deures, perquè estem entre els alumnes més desavantajats de la classe, perquè després de Grècia ha caigut Irlanda, perquè després vindrà Portugal i els següents de la llista ja som nosaltres...

LLUQUET: Ja. I si encara no n'hi ha prou cauran Itàlia, Bèlgica i tots els que calguin, fins que captiu i desarmat l'exèrcit exsocialdemòcrata i expostkeynesià, les tropes neoliberals assoleixin els seus últims objectius militars al vell continent i s'imposi definitivament el regne de la barbàrie capitalista.

SATANÀS: No sigueu tan càustics, minyonets. Hem de creure el que ens diuen aquests angelicals columnistes del IESE als diaris. Mireu l'"Ara" d'avui què diu: Les reformes són insuficients, "però van en la bona direcció". I a l'"Expansión" encara ho deixen més clar.

(En Lluquet agafa els diaris que li ofereix el dimoni. Se'ls mira amb posat escèptic.)

LLUQUET: L'"Expansión"? Aquest pamflet de l'Òpus? Ai, la mare que em va parir...

(Li passa els diaris a en Rovelló, que els fulleja.)

ROVELLÓ: En la bona direcció... I tant! Finalment, el govern d'en Zapatero ha descobert la manera d'acabar amb l'atur: Retirar l'escarransit ajut de 426 euros als desocupats de llarga durada. Si no podem acabar amb l'atur almenys acabarem amb els aturats, ni que sigui fent-los morir de gana, oi?

LLUQUET: (Irònicament, clica l'ullet) Sí!, per què no els afusellem, directament? O potser gastaríem massa diners en bales?

ROVELLÓ: (Indignat) No fa res que no hi hagi feina, no fa res que ells no tinguin la culpa que la bombolla els hagi rebentat a la cara! No fa res, oi!?

(Llença els diaris ben lluny, de forma ostentosa.)

SATANÀS: És que teniu cada cosa... Que s'espavilin! O que es prostitueixin, és el seu problema. No s'ha de tenir pietat amb la força de treball excedent. Si sobren, sobren. És la llei de l'oferta i la demanda, el mercat s'ha d'ajustar, deixant els perdedors enrere. I els que siguin estrangers i no tinguin papers... que els deportin als seus països, home! No es poden passar la vida visquent de la "sopa boba". Qui no treballa, que no mengi! S'ha de reduir el dèficit, s'han de fer economies! Algú ha de sortir perdent de tot plegat. L'Estat no pot sostenir-ho tot. No voldreu pas que retallem les bonificacions a les empreses, que augmentem la imposició fiscal a les rendes del capital, o que perseguim els fraus milionaris a la hisenda pública, oi? O, pitjor encara, que li passem la factura als bancs i al sector financer!? Així no sortiríem mai de la crisi, nois.

LLUQUET: No, si al final sempre acabem pagant els mateixos, els de sempre.

SATANÀS: I què voleu? Són els empresaris els qui fan tirar l'economia, els qui creen la riquesa, els qui generen ocupació... És gràcies a ells que hi ha llocs de treball.

ROVELLÓ: I per això aquesta dèria per "estalviar" a costa dels treballadors i dels sectors més febles de la població, no? Sou la versió xunga de Robin Hood vosaltres: Robeu els pobres per regalar-ho als rics!

SATANÀS: No veieu que hem de tranquil·litzar els mercats, que estan absolutament histèrics? No us adoneu que hem de restablir la confiança i donar una imatge de país seriós? Què pensarien els inversors si ens quedéssim de braços creuats? No heu comprès encara que hem de reduir el maleït diferencial amb el maleït bonus alemany per poder continuar subhastant deute públic per a que la banca europea i internacional...

ROVELLÓ: (L'interromp) ... us continuï tenint agafats pels pebrots i dictant-vos la política que heu de fer, no? I vosaltres tan feliços, i venent-li la moto a la gent. Sou una colla de pallussos.

SATANÀS: (Enfurismat) Tothom ho hauria d'entendre! Com es pot ser tan curt de gambals? Que no us van ensenyar economia a la universitat? Que no us van explicar allò de l'oferta i la demanda, la utilitat marginal, l'òptim de Pareto i tot plegat? Com es nota que el calvinisme mai va arribar a aquestes contrades, collons! Els mercats són els mercats! Homo homini lupus! Els Estats no tenim altra forma de finançar-nos, és el que fan tots, és així com funciona. Quina altra cosa podem fer?

ROVELLÓ: No tots hem anat a la universitat, dimoni. Ni a ESADE, ni al IESE. Però no cal ser un lletraferit llicenciat i postgraduat per veure les coses tal com són. Ens esteu entabanant, ja ho ha dit en Lluquet.

LLUQUET: En la bona direcció dèies, dimoni? Clar, per descomptat! La direcció que us marquen els amos de les empreses de l'Íbex, reunits amb en Zapatero a la Moncloa, indicant-li les retallades que cal fer i quines són les mesures que convenen a la gran empresa. D'això en dieu democràcia, oi?

ROVELLÓ: (Irònicament) Sí, Estat de dret n'hi diuen. O era estat d'alarma?, no ho recordo prou bé. Dret, alarma... Mmm. Sempre em confonc.

LLUQUET: I dic jo: Si els qui han de dictar les polítiques que s'han de fer en matèria econòmica, laboral i social es diuen Emilio Botín, Francisco González, Isidre Fainé, César Alierta, Florentino Peŕez, etcètera... No se per a què nassos continuem organitzant regularment aquesta pantomima que n'hi diuen "eleccions", perquè aquests senyors, que jo sàpiga, no s'hi han presentat mai, ningú no els ha donat el seu vot, no ostenten cap càrrec electe i no representen res més que els seus interessos privats.

ROVELLÓ: (Reflexionant en veu alta) Interessos privats, interessos generals... Mmm. És això, Lluquet. La cosa va exactament per aquí. Hi havia dos barbuts alemanys, Carles Marx i Frederic Engels, que van deixar escrit fa temps que "avui, el Poder públic ha passat a ser, ben simplement, el Consell d'administració que regeix els interessos col·lectius de la classe burgesa". Ho vaig llegir temps enrere a la biblioteca pública del poble, en aquell llibre que em vas recomanar, "El manifest comunista".

LLUQUET: (Fita en Rovelló, admirat de la seva memòria) Doncs mai això no s'havia visualitzat de forma tan clara per aquestes contrades, com en aqueixa reunió del president espanyol a la Moncloa amb els autèntics amos del país. I als pocs dies, au!, la segona tongada de retallades, que amb la primera no n'hi ha hagut prou. Destralada als aturats, privatitzacions...

ROVELLÓ: (Imitant Groucho Marx) "Más maderaaa!!!"

SATANÀS: (Conciliador) S'ha d'estalviar, fills meus, que la Comissió Europea ens ha esmenat la previsió del PIB per l'any vinent i els mercats ens volen cardar vius. No sabeu com són aquesta gent de Brussel·les, sobretot els alemanys. Són durs a matar, no tindran pietat de nosaltres si no ens portem bé. A més, no sabeu de què parleu, sou unes criatures molt ingènues. D'on heu tret això dels barbuts? Classe burgesa? Encara? Nois, nois... Això de la burgesia i el proletariat ja està més que superat, no sigueu carques. Ja no estem al segle XIX. Aquí estem tots en el mateix barco, això ho hem d'arreglar entre tots. Que no ho veieu? Cedant arma togae... Repetiu amb mi les paraules màgiques: Di-à-leg, diàleg... Di-à-leg so-ci-al.

ROVELLÓ: Doncs no estarem al segle XIX, però sembla que ens hi voleu fer tornar a marxes forçades! I potser fins i tot a l'edat mitjana! Al final ens convertireu directament en serfs de la gleba i ens reclamareu el dret de pernada!

LLUQUET: I tant. A més, això del diàleg social és l'enganyifa més barroera i potinera que mai s'ha inventat. Tant de diàleg i tanta mandanga, i quan us interessa tireu pel dret aplicant-nos la piconadora, a base de decrets-llei, saltant-vos a la torera la negociació col·lectiva, la llibertat sindical i tot el que calgui. No ho vau fer així amb la retallada del sou dels treballadors del sector públic, la congelació de les pensions i amb la reforma laboral? No teniu vergonya!

SATANÀS: El govern ha de legislar i vetllar pels interessos del país. Dura lex, sed lex. Sempre cal esgotar les vies del consens, però quan aquest no és possible...

LLUQUET: Tireu pel dret, ja ho sabem prou.

ROVELLÓ: I tant que hi tiren, Lluquet! I si cal suspendre els drets fonamentals, enviar els "picoletos" i l'exèrcit per forçar la gent a treballar a punta de pistola també ho fan. "Manu militari", que a aquest li agraden molt les llatinades! És la seva manera de gestionar els conflictes! Que els ho preguntin a la gent d'AENA. Fan un decret d'un dia per l'altre dient que hi ha una "calamitat pública" i avall!

SATANÀS: (Traient foc pels queixals) Ja veig que amb vosaltres no es pot enraonar. Probablement sou uns violents antisistema, que cremeu fotos del rei, prometeu per imperatiu legal, practiqueu la kale borroka, no condemneu la violència, i formeu part --sens dubte-- del complex de l'entramat de l'entorn del món dels còmplices de la xarxa de connivència de la banda terrorista. Assassins!

ROVELLÓ: I també escoltem discos de Kortatu i dels Lendakaris Muertos. Au ves! No et flipis, que no estem al País Basc, xaval! I posats a condemnar coses, encara és hora que condemneu vosaltres la violència de la policia i l'exèrcit marroquins contra la població civil sahariana! Hipòcrites!

SATANÀS: Sou la mena de gentussa que només entén el llenguatge dels bastons, les porres i les pilotes de goma. No patiu, que faig un trucada i ara us envien els antiavalots. Carthago delenda est!

LLUQUET: Ha! Veus, Rovelló? Ja m'estranyava que durés tant el seu "diàleg social".

ROVELLÓ: (Cridant) Ves a cagar, Saturnàlia, Pere Botero o com te diguis! Torna-te'n a l'infern, al Vaticà, o allà d'on vinguis! Ves-te'n a fotre-li la xapa als dels Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, que et faran més cas! En Lluquet i jo som de la CGT i mai no ens convenceràs! Nosaltres estem per la lluita obrera i la vaga general!

SATANÀS: (Roig com un tomàquet) Us en penedireu... Visca el mal i visca el capital!

(El dimoni desapareix tot de sobte, com les llàgrimes sota la pluja, i deixa rere seu un horrorós ferum de sofre, que recorda l'olor corporal d'aquell altre diable, en George Bush fill. Els nostres amics tornen a pedalar, reprenent el viatge cap a Ítaca... vull dir, cap a Betlem.)

LLUQUET: Oh, quin carallot! Per favor...

ROVELLÓ: Ja ho pots ben dir. Es deu haver pensat que ens mamem el dit. Que el bombin!

LLUQUET: Fot-li canya als pedals, Rovelló, que encara anirà de debò això que ha dit el paio, i apareixeran els "robocops" per aquí a repartir mastegots.

ROVELLÓ: Entesos! Fem via!