L’economia submergida va representar l’any 2009 el 20% del PIB espanyol

L'anomenat «diner negre» va arribar l'any passat a l'Estat espanyol a la xifra de 205.200 milions d'euros, el que suposa un 20% del PIB. Una enorme quantitat de diners no declarats que té en el sector de la construcció el seu principal refugi, segons un estudi de la consultora A.T. Kearney i Visa Europa. També informa que els bitllets de 500 euros s'han multiplicat per deu en cinc anys.

L'economia submergida va arribar a l'Estat espanyol als 205.200 milions d'euros l'any 2009, el que representa el 20% del Producte Interior Brut (PIB), segons un estudi realitzat per la consultora A.T. Kearney i Visa Europa presentat a Madrid. L'informe, difós per l'agència Efe, indica que el volum d'economia submergida se situa cinc punts per sobre de la mitjana d'Europa Occidental, en el tercer lloc considerant el percentatge respecte al PIB, i el quart en volum. Per sectors, els de construcció (amb 40.000 milions), autònoms (29.000), comerç (23.000), immobiliari (19.000), hotels i restaurants (17.000) i transports (12.000 milions) ocupen les primeres posicions.

Bitllets de 500 euros

Segons l'informe, l'economia submergida es concentra en les interaccions entre Pymes (amb una facturació inferior a 6 milions d'euros anuals), mentre que el nombre de bitllets de 500 euros en circulació impulsa un «increment acusat» del nombre de transaccions en efectiu per imports alts. I és que el nombre d'aquests bitllets en l'Estat espanyol s'ha multiplicat per deu entre 2002 i 2007, i equival avui dia a dos terços del total del valor dels diners en circulació.

En l'estudi es destaca que l'economia submergida es basa en operacions amb els diners en efectiu, ja que ofereix la possibilitat de realitzar transaccions anònimes impossibles de rastrejar, pel que facilita el no declarar una activitat, treball o cobrament.

Així, sosté que la lluita contra l'economia submergida en l'Estat espanyol se centra en el treball no declarat mitjançant mesures per a la reducció de les càrregues administratives i fiscals, així com l'augment dels controls i la imposició i cobrament de multes, mentre que centrar-se en les vendes no declarades a consumidors o entre empreses podria reduir l'economia submergida en uns 23.600 milions d'euros (un 11,5% del total), segons l'estudi. Les vendes d'automòbils i recanvis, els bars, els menjadors, els taxis, autobusos i transport, els comerços no especialitzats i els allotjaments de baix cost concentren aquest tipus de pràctiques, afegix l'informe.

Apunta també que el pes d'aquesta economia sobre el PIB oscil·la entre el 8% i el 18% en el nord d'Europa Occidental, entre el 20% i el 27% en la zona mediterrània i entre un 17% i un 33% en l'Est, i sosté que l'increment de pagaments electrònics en un 5% suposaria una disminució d'entre el 2% i el 3% de l'economia submergida, mentre que un augment de fins a un 15% d'aquestes operacions podria suposar una reducció de l'economia «en negre» d'entre un 6% i un 9%.

En l'informe s'assenyala que les activitats de petites empreses, empleadores i persones amb un volum d'ingressos alt que generen economia submergida es perceben «com una cosa normal» en la societat, el que augmenta la tolerància cap al frau.

Brussel·les imposa normes per a evitar bombolles immobiliàries

Brussel·les creu que l'augment de les provisions en la banca, combinat amb l'enduriment de les regles per a concedir préstecs, són necessàries per a evitar noves bombolles de crèdit i immobiliàries com les esdevingudes en l'Estat espanyol i Irlanda, que al seu judici estan «en el cor de la crisi». La Comissió Europea sosté, en un informe difós per Efe, que la crisi «ha deixat al descobert els límits de l'estructura reguladora i de supervisió actual per a bregar amb la debilitat dels balanços del sector bancari», mentre que la política monetària per si mateixa «és incapaç d'afrontar de manera efectiva» els reescalfaments del mercat immobiliari i de crèdit.

Per aquest motiu, proposa una sèrie d'eines per a evitar futures bombolles i imposa noves normes a la relació entre bancs i prestataris. En l'Estat espanyol, la relació del passiu respecte als ingressos disponibles dels bancs «es va inflar en els anys anteriors a la crisi», segons Brussel·les, que recorda que el sector bancari espanyol ha concentrat les seves pèrdues en els préstecs a la construcció i immobiliaris. Al seu judici, aquests problemes «es podrien haver evitat amb la diversificació de la cartera de préstecs i l'augment de les exigències relacionades amb la quantitat d'ingressos respecte al préstec».

D'altra banda, l'informe de la Comissió investiga també els efectes de la crisi de deute sobirà sobre el sector financer, que en la seva opinió han provocat que la recuperació del sector financer europeu sigui «encara més depenent que abans de la fortalesa de la recuperació econòmica» general.

>>> Article extret del diari Gara