Portugal es prepara per a l’arribada del FMI

La fallida de dos bancs ha estat el detonant d'una política de retallades afavorida pel FMI i la Comissió Europea i beneïda per la socialdemocràcia portuguesa.

Els discursos públics sobre la crisi estan presents en el dia a dia de la política portuguesa des de l'inici de la dècada. L'estratègia electoral dels partits amb responsabilitats governamentals en les últimes eleccions s'ha destacat per apuntar sempre al rival com el responsable per l'estat calamitós de les finances públiques.

L'ampliació de l'Estat –argument acceptat pels principals grups de Govern: Partit Popular (PP), Partit Social Demòcrata (PSD) i Partit Socialista (PS)– es va apuntar com l'altre “responsable” de la progressiva erosió de la il·lusió de benestar; així, els treballadors públics van ser successivament culpabilitzats social i institucionalment pel creixement incontrolable i insostenible de l'Estat. Per això, moltes de les mesures d'austeritat dels últims set anys van danyar directa o indirectament als funcionaris, tot i que fossin acompanyades per algun augment d'impostos al consum.

El desequilibri econòmic de la societat portuguesa contrasta amb la protecció prestada a la banca i als grans grups empresarials. Prop del 20% de la població viu per sota del llindar de la pobresa i la taxa d'atur ronda el 11 %. Mentre que la crisi bancària s'ha cobrat dues víctimes, encara que aquestes entitats financeres han tingut destinacions diferents.

Com fitxes de dòmino

El Banc Privat Portuguès (BPP), un banc molt actiu en operacions de risc, no va assolir aguantar l'impacte de l'explosió de la bombolla especulativa i va caure definitivament. El Banc Portuguès de Negocis (BPN) va córrer diferent sort; la gerència fraudulenta i corrupta (existeix un procés judicial contra alguns dels seus ex dirigents) va provocar, en concordança amb els efectes de la crisi bancària, la fallida i conseqüent nacionalització del banc. La despesa astronòmica del banc nacionalitzat va generar un augment enorme del dèficit públic de la República portuguesa. En l'ultim any, l'Estat ha injectat més de 4.500 milions d'euros en el BPN, que, segons les previsions del Banc de Portugal haurà de ser tancat per la falta d'interessats en la seva reprivatització. Així, el dèficit crònic de la hisenda pública va augmentar i el capital especulatiu, auxiliat pels mitjans, va presentar una poc novedosa baixa en la cotització del rating per part d'algunes agències de qualificació de risc.

La resposta del Govern van ser mesures d'austeritat –augment de taxes sobre el consum i retallades en beneficis socials–. Però els mercats no estaven satisfets. Mentre el rating disminuïa, els interessos sobre el deute pujaven. Arribats a octubre el govern del PS havia de presentar un pressupost per a 2011 i després de la posada en escena d'alguns contratemps, els dos grans partits (PS i PSD) van arribar a un acord sobre com respondre als desafiaments de la crisi nacional i internacional. El camí pres va ser el mateix d'abans, però ara amb mesures encara més austeres i greus per als treballadors i per a les classes mitges. Algunes de les mesures van ser la rebaixa de beneficis socials, retallades en el sou dels funcionaris públics (5-10%), increment de taxes sobre el consum, suspensió d'inversions públiques i reducció de les transferències per als municipis.

Després de conèixer les mesures pressupostàries les dues centrals sindicals majoritàries (CGT i UGT) van decidir convocar una vaga general conjunta, la primera des de 1988. La vaga va tenir un període de preparació molt llarg i a l'arribar el 24 de novembre els treballadors van donar una resposta diversa. Els treballadors del sector públic es van unir en massa a la protesta, amb taxes de participació entorn del 80% (segons dades dels sindicats), mentre que l'adhesió dels treballadors del sector privat de l'economia va ser menor.

Els resultats presentats per les centrals sindicals parlen d'una participació nacional total de tres milions de treballadors sobre una població activa que ronda els cinc milions. La vaga va ser més preventiva que reivindicativa i encara no és prudent opinar sobre els seus assoliments o fracassos, doncs no es coneix com s'executarà el pressupost de 2011 i com actuaran els especuladors respecte al deute públic portuguès.

Però la perspectiva no és bona, la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional (FMI) van suggerir canvis en l'estructura laboral i la possibilitat d'una intervenció del FMI està més present que mai. Per la seva banda, sectors anticapitalistes van convocar el dia de la vaga una manifestació que va ajuntar a més de mil persones. En part, gràcies a internet, únic espai per a qüestionar les mesures i presentar discursos econòmics diferents.

>>> Article extret del núm. 139 de la revista Diagonal