De perquè és important la neutralitat a la xarxa

Últimament s'està sentint a parlar molt d'un concepte nou: “neutralitat a la xarxa”. Que si el govern espanyol actual és partidari, o si ja no ho és, o si potser ho va ser al seu moment i ara ja no (un clàssic), etc. Tot això als profans els hi pot sonar una miqueta a xinès, però es tracta d'un concepte que esdevé fonamental per al nostre esdevenir telemàtic.

Per entendre què ens estem jugant en tot això valdria la pena reflexionar abans que res sobre alguns conceptes bàsics de la mateixa xarxa Internet, la qual, en principi, no filtra ni decideix què pot circular ni què no pot circular sobre la xarxa, i els nostres operadors (ISP's, proveïdors de serveis d'Internet) en principi tampoc. Nosaltres contractem un servei, X ample de banda de connexió, generalment amb tarifa plana sense límit mensual, i la podem fer servir per allò que vulguem.

Aquest model és el que podríem entendre com de “transmissors comuns”, o sigui, l'operador no pot controlar què en circula i què no circula per la xarxa mentre no n'hi hagi una ordre judicial en contra. Aquest model es mantindria fins i tot en el cas que s'implantés l'anomenada Llei d'Economia Sostenible de l'actual ministra Sinde, en principi nosaltres podríem fer servir la xarxa Internet per allò que vulguem, però no podríem connectar-nos a algunes pàgines web (via ordre judicial -situació actual- o autoritat administrativa o no tant administrativa amb la nova llei). És una situació que ja existeix a països del nostre entorn, com en el cas italià, on per exemple els usuaris d'Internet d'aquest país veí tenen capat l'accés a la pàgina de Pirate Bay, un popular cercador d'enllaços torrents.

El protocol tècnic amb el què funciona Internet, ja ho és de neutral per defecte, no prima l'encaminament d'un determinat tipus d'informació ni tampoc impedeix que aquesta informació circuli en un sentit o en un altre. És un canal absolutament neutre, la xarxa ja va ser dissenyada així i de fet els seus dissenyadors i promotors són en principi absolutament partidaris de mantindre aquesta neutralitat.

Aquesta absoluta neutralitat és la que ha permès que Internet, entre d'altres coses, per exemple, hagi estat la gran eina organitzativa per a la protesta anti-globalització de la primera dècada del nou mil·leni. Degut al desgast imparable de les organitzacions polítiques de l'esquerra tradicional (una cosa que per exemple el 28 de novembre podíem comprovar de nou en les eleccions que estàvem celebrant / patint al Principat), moviments socials, organitzacions sindicals i de camperols, grups ecologistes i alternatius, etc van haver d'organitzar-se pel seu compte, per sobre i a banda de les organitzacions tradicionals, contra aquest nou ordre econòmic mundial que ara mateix se'ns està imposant sí o sí. Llistes de correu, blogs, wikis, xats, eines com SPIP, etc han funcionat i de fet encara funcionen organitzant i coordinant la protesta i les alternatives.

Aquest model de neutralitat a la xarxa sempre ha estat contestat per les corporacions. Elles haurien preferit un model tancat, de comunicació i de negoci, on els usuaris de la xarxa fossin simplement clients.

És evident que bona part de la població fa servir aquesta llibertat per tal d'intercanviar fitxers via les xarxes peer 2 peer (P2P), Amule, Emule, torrents, Ares, etc. En cas de que s'acabés amb la neutralitat a la xarxa els ISPs (proveïdors de serveis), podrien simplement filtrar l'accés a determinats llocs web i fins i tot a determinats tipus d'informació, particularment aquella que permet aquest intercanvi de fitxers.

Hi han alguns indicis que indiquen per on volen que vagi el futur:
És més que probable que facin servir per aquesta ofensiva privatitzadora d'un espai neutre comú com era la xarxa Internet, l'excusa de l'acabament de les adreces Ipv4 (a les que teòricament fa anys que només li queden dos anys) i la implantació de les adreces Ipv6. Parlant en plata, i traduint de l'idioma tècnic al del comú dels mortals: l'acabament del sistema actual de repartiment de les direccions d'Internet i la implantació d'un sistema nou on tot, i quan dic tot, vull dir exactament això, tot, tingui una adreça IP. Per tant això implicaria l'extensió d'Internet fins a tot el món de la mercaderia i del comerç: tot producte comprat al super, tota mercaderia, tota peça de roba, tindria la seva adreça IP i el seu xip RFID que faria que es pogués seguir completament el seu recorregut. Una cosa molt golosa per a les corporacions de tota mena, i amb implicacions terribles per a la privacitat de tots nosaltres, no només com a usuaris d'Internet sinó també com a consumidors.

D'altra banda, els usuaris cada cop fan servir menys el web directament, vull dir, connectar-se a pàgines web directament. Tot passa cada cop més per “intermediaris”: Facebook, Twitter, Google. Una xarxa fragmentada és molt més fàcil de controlar i de rendibilitzar: la informació és poder però també diners, i els usuaris es passen la vida introduïnt informació dintre d'aquests intermediaris, voluntàriament per cert, i rendibilitzant aquests projectes. Una xarxa d'Internet no neutral implicaria també, el pagament de diferents quotes: des d'aquells que pagarien un mínim perquè total només farien servir Youtube, Facebook i alguna cerca a Google fins a una quota més cara amb accés total a tot el contingut a la xarxa. Un model extremadament golós per exemple, per a empreses com aquella que abans tenia el monopoli telefònic a Espanya, que es deleix per a implantar aquesta mena de models, amb la més que probable aquiescència de l'actual govern estatal, trista marioneta en mans d'”els mercats” i en aquest cas en particular, de determinades multinacionals monopolistes.

>>> Article de Xavi Roijals publicat al núm. 123 de la revista Catalunya