Com pot afectar el “pensionazo” als treballadors del sector informàtic?

Estem davant una nova agressió de Bancs i poderosos contra la classe treballadora (contra tu, contra els teus amics, contra la teva família). De la mà de polítics venuts als seus interessos tornen a atacar els nostres drets per a fer negoci i eliminar qualsevol rastre de "despesa" social.

No perdrem el temps a explicar la falsedat de les seves mentides i solucions. Per a cada agressió tenen un catàleg d'explicacions creat per a manipular-nos i mantenir-nos quiets, tractant-nos com la massa d'idiotes que creuen som. És només màrqueting escombraries, no mereix major atenció.

Si a hores d'ara de la pel·lícula encara queda algú que pensa que cada Reforma no guarda relació amb les altres té, certament, un problema de percepció.

Els treballadors i treballadores informàtics estem en el mateix punt de mira que la resta: fer-nos treballar més i més cobrant menys i menys, el major temps possible. Si és possible, que coincideixi amb la data de la nostra mort. Com contrapartida, aquests serfs de les empreses i poders financers s'asseguren la pensió vitalícia amb 7 anys de "treball" en el congrés de diputats.

Els 37 ultramilionaris que es van reunir amb ZP no tenen problemes de despesa corrent ni jubilació: cotitzen al 1% en les seves SICAV, desvien diners a Luxemburg lliurement per a pagar encara menys, les seves empreses guanyen més i més diners fins i tot en temps de crisis.

I com afecta un canvi així en el nostre sector? Sabuda és l'extrema cobdícia de les nostres empreses, el continu procés d'acomiadament de treballadors ‘cars’ (no precaris) per altres (de vegades els propis acomiadats) en pitjors condicions econòmiques i laborals.

Davant aquest panorama, molts de nosaltres serem acomiadats a edat avançada. Ja sabem el que els agrada a les empreses consultores contractar a persones majors de 45 anys. Gens.

Sent així, postergar la jubilació farà que sofrim en pitjors condicions més temps, que esgotem prestacions per atur, que ho passem malament. I què podem fer? Per descomptat que perdre en la tele el que els nostres pares i avis van guanyar en el carrer no és la solució.

Cal lluitar pels nostres drets, participar en la pròxima Vaga General però no només això: sortir al carrer, acudir a cada manifestació, pensar què fer, parlar amb amics i companys. Lluitar junts. La nostra resposta no és només contra l'agressió concreta: És contra totes elles, és per a posar punt i final als seus atacs i canviar la dinàmica.

JA N'HI HA PROU ! O sortim a lluitar pels nostres drets al carrer o ens aixafaran mentre se segueixen rient de nosaltres.

VAGA GENERAL I CONTINUÏTAT CONTRA LES SEVES AGRESSIONS ! AL CARRER, QUE JA ÉS HORA !

Coordinadora Informàtica de la CGT

http://cgtiasoft.drupalgardens.com/