SI TE DICEN QUE CAÍ EN ROJAVA. Documental

Voluntaris internacionals contra l'Estat Islàmic

A partir de 2015, milers de voluntaris occidentals van viatjar a Rojava i Sinyar (a Síria i l'Iraq) per a combatre a l'Estat Islàmic del costat de les milícies kurdes YPG e YBS. I entre ells, un centenar llarg d'espanyols. Aquell escenari va reunir sovint en les mateixes files a anarquistes, comunistes, croats i militants de la Alt-*Right. El que la Guerra Civil i la ideologia va separar, ho va unir el Daesh.

La majoria d'ells van tornar a Europa després de servir sis mesos en la guerrilla. Uns altres, van tornar al tauler de batalla siro-iraquiana intermitentment i alguns es van quedar i encara continuen combatent. En Sinyar, la zona yazidí de l'Iraq, hi ha presència estable d'espanyols des que es va crear la unitat internacional de les YBS.

Aquest treball és un document únic on es descriuen les dificultats a les quals van haver de fer front aquests voluntaris tant al Kurdistan de l'Iraq o a Síria, com al seu retorn a Europa, on van sofrir i encara s'enfronten a recerques judicials i descrèdit social. Era una situació insòlita perquè, d'un costat, es denunciaven les atrocitats del Daesh i per un altre, es perseguia als qui van decidir anar a combatre al jihadisme. L'Audiència Nacional, per exemple, va intentar imputar més de seixanta homicidis al franctirador gallec Arges Artiaga. Dos voluntaris de Reconstrucció Comunista van arribar fins i tot a ser processats.

En realitat, les autoritats espanyoles no sabien molt bé com bregar ni quin tracte dispensar als voluntaris d'aquestes milícies. Ni tan sols l'opinió pública tenia molt clar quina classe de pulsions els van conduir fins allí i menys encara, la legitimitat de les raons que els van empènyer a arriscar les seves vides. Si alguna cosa era evident és que no eren mercenaris perquè no venien les seves armes. El moviment de solidaritat que va despertar la irrupció del ISIS i la gent que va acudir a combatre des de tots els racons del món va ser inevitablement comparat amb el dels internacionalistes de la Guerra Civil.

Tres milicians espanyols van morir combatent i un es va llevar la vida al seu retorn. Diversos més van ser ferits. Una dotzena llarga més de combatents de les YPG i les YBS han estat empresonats al seu retorn a Espanya a la presó kurda de la Asayish, en Erbil (Kurdistan iraquiana). Durant la seva estada en la penitencieria, la majoria va sofrir tortures. Se'ls acusava d'haver viatjat a la regió iraquiana de Sinyar o al nord de Síria (Rojava) per a combatre al Daesh i Turquia en les milícies de Rojava. Ankara no estableix diferències entre el PKK i la resta de les unitats que combatien sota l'ala de l'Exèrcit nord-americà (YBS e YPG). Als seus ulls, els voluntaris són i han de ser tractats com a terroristes.

Entre els privats de llibertat es troba el propi director del documental (el periodista Ferran Barber), empresonat pels peixmerga de Barzani durant més d'un mes, l'estiu de 2019, després de visitar una vall cristiana iraquià ocupat pel PKK i conegut com Nahla, quan treballava al costat d'un equip alemany de televisió de Tele Sieben en la producció d'un documental per a una cadena germana. El reporter part de la seva pròpia experiència -narrada en diversos mitjans escrits de comunicació- per a embastar els fets que afecten a tots els espanyols desplaçats a aquesta zona.

Des de 2014 a 2019, Barber va passar prop de tres anys sobre el terreny cobrint en exclusiva esdeveniments singulars com la batalla de Mossul o la caiguda del califat. L'aragonès va ser l'últim reporter a abandonar Raqqa i un dels primers a donar a conèixer la seva rendició. Bona part del temps que va passar en el front el va fer al costat dels voluntaris que protagonitzen el documental. Ferran ja havia cobert en 2003 la caiguda de Sadam Hussein i va passar prop de tres mesos a l'Iraq durant la invasió nord-americana del país.

Per primera vegada, en aquest treball s'entrevisten sobre el terreny a alguns dels milicians més coneguts, de totes les ideologies, des d'anarquistes a comunistes i croats, que han pres part en el combat o es donen a conèixer els secrets que envoltaven a la seva activitat en Raqqa, Sinyar City o altres ciutats icòniques en el conflicte. L'equip parla també amb els familiars i amics d'alguns dels caiguts, i analitza les raons psicològiques profundes que van donar manxa als espanyols que han pres part en el conflicte.

Ferran Barber és un periodista aragonès de recerca amb més de 30 anys d'experiència cobrint assumptes socials i conflictes. Ha col·laborat o treballat amb la pràctica totalitat de mitjans de referència espanyols de les últimes dècades. El seu treball s'ha desenvolupat en més de seixanta països. Entre ells, ha cobert conflictes i assumptes socials a Sierra Leone, Libèria, Sèrbia, Bòsnia, Croàcia, l'Iran, el Japó, Escandinàvia, Lituània, Letònia, Grècia, Albània, Macedònia, Ucraïna, Sàhara Occidental, Guinea Equatorial, Turquia i Síria. A l'Iraq, va cobrir la caiguda de Sadam Huseein en 2003 i va tornar en 2014 per a fer-se eco dels esdeveniments relacionats amb l'aparició del ISIS. Barber està especialitzat en minories i és autor d'una novel·la i del primer llibre periodístic en espanyol sobre els pobles no musulmans d'Orient Mitjà, i més particularment, l'assiri i el yazidí. Ha dirigit també diversos documentals sobre assumptes relacionats amb Orient Mitjà.

Sobre el documental
Aquest documental és el primer d'una sèrie produïda per Freedom & Worms, en col·laboració amb Rojo i Negre de la CGT. Està previst que la pròxima primavera s'estreni un nou treball sobre l'herència de l'anarquista Néstor Majnó a la Ucraïna moderna. L'equip de Freedom & Worms va passar amb tal fi prop de dos mesos recorrent Ucraïna, des de les àrees de conflicte i els fronts del Donbass a la mar Azov, Odessa i Chernobyl. La sèrie finançada per Rojo i Negre porta per nom “audiovisual, directa”.

Si te dicen que caí en Rojava
Perseguits per combatre a l'Estat Islàmic
Sèrie “audiovisual, directa”
Produït per Freedom & Worms i Rojo i Negre / CGT.
Escrit i dirigit per Ferran Barber.
Durada, 57 minuts.

Enllaç al documental:
https://www.youtube.com/watch?v=_5r3LwraPW4&feature=youtu.be