Jornada de lluita i manifestacions: ¡Contra Bolonya i contra la LOU, prou privatitzacions!
Dimecres 9 de Maig: Jornades d'Universitat Alternativa UB-UPC, UAB, UPF
Dijous 10 Maig: Manifestació 12.h Pl. Universitat, Barcelona.
Convoca: Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Publica (PMDUP)
En defensa de la Universitat Pública: els estudiants no som una mercaderia
La Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP), formada per les assemblees de facultat i els sindicats AEP i SEPC continuem lluitant en defensa de la Universitat Pública i convocant actes a diverses ciutats de Catalunya. Enguany, ja és el quart any que ens mobilitzem a nivell europeu per denunciar les actuals reformes universitàries que, sota el paraigües del Procés de Bolonya, s’estan duent a terme a diferents estats europeus.
En aquest sentit es vol denunciar que l’anomenat Procés de Bolonya ha estat ideat de forma antidemocràtica per part d’agents externs al món universitari que aposten per la liberalització de l'educació superior. A més a més, el procés reafirma la crònica mancança de recursos públics a les universitats i facilita una privatització indirecta de la universitat. Cal destacar també, que el sistema europeu de crèdits i el model de graus i postgraus suposa un filtre alhora d'estudiar a la universitat i una conseqüent divisió de l’estudiantat segons la seva capacitat econòmica. Finalment, la PMDUP vol denunciar que Bolonya potencia el transvasament de coneixement públic en benefici del sector privat i accentua la pèrdua del català com a llengua vehicular en l'ensenyament universitari.
Per tot això, la Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública exigeix:
1 – L’anomenat Procés de Bolonya ha estat ideat a través de reunions dels ministres europeus, seguint les directius de l’Organització Mundial de Comerç (OMC). D’aquesta manera, doncs, s’ha apostat per la liberalització de l’educació superior complint la voluntat dels lobbys empresarials. A més a més, aquest procés ha estat profundament antidemocràtic i allunyat del món universitari; en cap moment s’ha comptat amb la participació dels diferents col·lectius que composen la universitat. S’ha ignorat la seva veu.
2 –L’actual mancança de recursos públics a les universitats suposa una privatització indirecta. La falta d’inversió facilita l’entrada de capital privat i augmenta la influència del món empresarial i financer a la universitat pública. Un exemple clar, és l’orientació que agafaran els títols de grau destinats a una ràpida i precària inserció laboral.
3 – La instauració del sistema de crèdits europeu (ECTS) planteja un estudiant a temps complert. Aquest model impossibilita la compaginació de feina i estudis, suposant una greu elitització de l’ensenyament superior. Els crèdits europeus són una barrera que divideix els estudiants segons la seva capacitat econòmica. De fet, els estudiants amb menys recursos no podran accedir a la universitat.
4 – Les taxes universitàries augmenten des de fa molts anys per sobre de l’IPC. La proposta actual de preus dels màsters (fins a 1440€/curs) suposa un augment de més del 50% respecte l’actual preu de les llicenciatures. Aquesta situació s’agreuja pels dèficits de l’actual sistema de beques que se situa a la cua d’Europa. A més a més, la proposta del govern d’instaurar un sistema de crèdits de baix interès pels estudiants, seguint el sistema nordamericà, ratifica el model neoliberal dins la universitat. Els únics beneficiaris seran els bancs, les caixes i el sector privat en general.
5 – Aquesta reforma universitària ha estat venuda pel govern com una manera a través de la qual la universitat rendirà comptes a la societat. Tanmateix, Bolonya només servirà per transvasar una gran quantitat de coneixement públic i mà d’obra qualificada en benefici del sector privat. La Universitat pública ha de respondre a les necessitats de la societat civil i ha de formar persones a través del pensament crític.
6 – L’adaptació a l’Espai Europeu accelerarà el procés de pèrdua del català com a llengua vehicular de la ciència i l’ensenyament en aquest país. A més, les propostes fetes pel govern espanyol suposen la imposició d’un model centralista, impossibilitant un marc català de l’educació.
Per tot això es demana:
1 – La paralització de les mesures que deriven del Procés de Bolonya i l’obertura d’un debat ampli i participatiu entre la comunitat universitària i la resta de la societat sobre el model educatiu que es necessita.
2 – Un increment important de la despesa pública en educació; cal evitar que el finançament de les universitats es basi en el capital privat o les taxes dels estudiants. Cal també que els graus, postgraus, màsters i els seus respectius continguts, no es determinin en funció de les exigències del mercat laboral o de criteris econòmics.
3 – Un model docent que permeti compaginar els estudis amb la vida laboral, i en el qual es garanteixin els drets a l’avaluació única i a la segona convocatòria. Cal evitar que l’augment de feina que comporta l’avaluació continuada no recaigui en els becaris. S’ha d’acabar amb la precarietat a la universitat
4 – És imprescindible la congelació de les taxes universitàries i garantir que els preus dels màsters no superin els de les actuals llicenciatures per, a llarg termini, aconseguir l’accés universal a l’educació superior. Al mateix temps, cal potenciar un sistema de beques que elimini els filtres econòmics a l’hora d’accedir a la universitat.
Seguirem treballant per denunciar el que s’amaga darrera del procés de Bolonya i fer entendre que els i les estudiants no són mercaderia, seguirem plantejant alternatives reals a la seva política institucional, que privatitza la universitat, que ignora a la societat i que utilitza la repressió per esclafar el moviment estudiantil. Seguirem lluitant contra la precarietat i la mercantilització de l'ensenyament, i dient No al procés de Bolonya, Si a la universitat pública.
Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP)
Més informació als webs:
http://pmdup.tk
http://www.sepc.cat
http://www.aep.pangea.org
Què s’amaga darrera del Procés de Bolonya?
Antecedents
Al 1998 es posen les bases del Procés de Bolonya amb la Declaració de la Soborna, amb l’objectiu d’harmonitzar l’arquitectura del sistema europeu d’ensenyament superior. Un any més tard 29 ministres d’educació van signar la Declaració de Bolonya on s’estableixen els fonaments de l’Espai Europeu de l'Ensenyament Superior (EEES).
Què comporta?
I.- Establiment del Sistema Europeu de Transferència de Crèdits (ECTS) amb l’objectiu de crear un sistema que permeti comparar estudis realitzats a diferents països, promovent la mobilitat estudiantil i laboral. Aquest sistema també estableix una dedicació de l’alumne d’unes 40 hores setmanals (60-70 crèdits per curs i cada crèdit equivaldria a 25-30 hores), cosa que impossibilita compaginar estudis i treball. A més, es comptabilitzen els crèdits a partir del treball de l’alumne o alumna i no del o la profesora, per tant, l’alumne o alumna també haurà de pagar per les hores que faci ell o ella sola.
II.- Nova arquitectura de les titulacions universitàries, que comportarà la dualització dels estudis en Grau (3 anys) i Postgrau (2 anys). El grau, es tractaria d’una titulació de caràcter més generalista mentre que el Postgrau -o màster- seria molt més específic -amb molt més prestigi en detriment del grau-. I, tal com s’intueix, estaria bàsicament finançat per capital privat, amb el conseqüent augment de la matrícula per accedir-hi.
III.- Catàleg de titulacions, acreditació i avaluació. Es crearà el Suplement Eureopeu del Títol que és l’instrument bàsic per poder comparar les titulacions (naturalesa, contingut, estatuts...). La responsable de decidir i oficialitzar les titulacions serà l’ANECA que, també s’encarregarà de l’acreditació del personal docent i de l’avaluació de la qualitat dels ensenyaments.
Efectes de l'EEES
Amb l'Espai Europeu de l'Ensenyament Superior es promou la formació a base de comptències, habilitats i actituds enlloc de la basada en coneixements profunds i generals que capaciten per comprendre el món i per poder adoptar una mirada crítica. Es posa de manifest, que l’intent d’escurçar la duració del grau és quelcom que respon exclusivament a la pressió del mercat laboral, ja que aquest tipus d’ensenyament serà menys costós per l’estat. I, el sistema dels dos nivells, provocarà la dualització dels estudiants -aquells que després d’un període de tres anys es veuran abocats al mercat laboral, i aquells, que s’especialitzaran i formaran l’èlit professional-.
També comportarà l’eliminació d’aquelles carreres menys rentables pel mercat -detriment de les carreres humanístiques, a favor de les tècniques-.
A més, la introducció de mecanismes de mercat pretén inserir a les universitats, en dinàmiques de comptència amb la corresponent publicació de rànkings de les millors universitats i, la implantació de polítiques de finançament competitiu, que afavoreixen la creació de universitats de primera i segona categoria.
Aquesta mena de polítiques afavoreixen que:
a) Es sedimentin circuits d’ensenyament superior de diferents qualitats.
b) Recòrrer al màrqueting per atreure els i les seves clients-alumnes o
c) Que aquestes hagin de buscar fonts de finançament alternatives en el sector privat per esdevenir més competitives.
També es provocarà un augment dels costos privats i de les desigualtats educatives ja que les declaracions, comunicats, etc. dels i les agents implicades al Procés de Bolonya mostren com s’aposta per un cofinançament públic i privat de l’ensenyament superior. A més, malgrat el canvis que promulga l’EEES en cap cas es preveu un augment notori del finançament públic per subsidiar-los. En conseqüència, podria augmentar la dependència vers el sector privat, la precarització del personal docent, l’explotació dels i les becàries o la càrrega econòmica sobre l’alumnat.
Per altra banda, cal tenir en compte que les actuals polítiques econòmiques i laborals contribueixen a la precarització de les condicions de vida dels i les més joves. Per tant, pels sectors de població empobrida augmenten els costos indirectes -el que es deixa de guanyar mentre s’estudia- d’accedir a l’ensenyament superior. Aquests encara s’agreugen més per la càrrega lectiva que dificulta compaginar estudis amb treball i també comporta que determinats propòsits del Procés de Bolonya, com el que fa referècia a afavorir la mobilitat, quedin reservats a les classes més altes.
Per tant, quan processos com el de l’EEES s’apliquen en contextos de desigualtat social i no s’acompanyen de mesures correctores -programes de beques, etc.- augmenten les desigualtats entre aquests sectors de la població amb més capacitat de consumir en l’emergent mercat educatiu i els que no tenen aquesta capacitat.
En definitiva, arran de processos com el de Bolonya, la construcció d’una universitat que pugui esdevenir un referent crític al model social hegemònic o en altres termes un servei públic i gratuït és un referent cada vegada més llunyà.
Plataforma Mobilitzadora en Defensa de la Universitat Pública (PMDUP)