La cara B del Tercer Sector

Des que l'ésser humà viu en societat, s'han anat desenvolupant diferents maneres de fer front a les necessitats socials que emergeixen de la vida en comú i del procés d'adaptació al mitjà. Aquestes formes, les necessitats i fins al llenguatge que utilitzem per a designar a les persones objecte d'intervenció social, han anat evolucionant al llarg del temps en funció del moment sociopolític.

L'àmbit de la intervenció social apareix amb les modernes societats del benestar, amb l'Estat de dret i amb la preocupació pel desenvolupament de la persona en una societat justa. La realitat és que ens trobem en un escenari social on les mancances socials i econòmiques s'han normalitzat d'una manera desoladora. L'Administració en primera instància i la majoria de la població en últim lloc, admet sense pudor que vivim en un model que genera desigualtats i situacions injustes que porten a bona part de la població a sobreviure. Així com que a l'hivern fa fred i que l'aigua mulla.

Assumint aquesta derrota per la justícia i la igualtat, la proposta per a generar sensació d'equilibri o per a llançar el màxim de crosses possibles és la Constitució Espanyola de 1978, que defineix la nostra societat com un Estat Social i Democràtic de Dret i inicia un procés tendent a construir en l'Estat espanyol un Estat del Benestar, que es defineix com el conjunt d'accions dutes a terme per part dels diferents governs per a aconseguir una major redistribució dels recursos i millorar el benestar general de la població. Es produeix, per tant, una intervenció de l'Estat en l'economia i la societat per a combatre la desigualtat en aquests àmbits i repartir els beneficis de forma més equitativa entre la població. Però no directament, no a llarg termini, no amb objectius de transformació.

Aquesta intervenció es fa, en la major part dels casos, a través d'un entramat d'ONG, empreses, cooperatives, entitats vinculades a l'economia social, etc. que es presenten a concursos públics, signen convenis i diversos acords que tenen com a finalitat guanyar la prestació de determinats serveis que les administracions públiques no garanteixen de manera directa i prefereixen externalitzar-los a canvi de reduir dramàticament els costos. Costos minimitzats que repercuteixen, en la seva gran majoria, en despeses en contractacions de personal.

I aquestes persones treballadores, considerades «despeses» per les entitats que constitueixen això que es coneix com a Tercer Sector[1], arrosseguem anys de precarietat, protagonitzats per aquests plecs en els quals es competeix per veure qui contracta a la persona de manera més barata i en pitjors condicions. Aquesta entitat que aconsegueixi a la persona treballadora més precària, s'emporta el servei. La dignitat econòmica que et nega el plec administratiu, te la reposa l'empresa carregada de valors humanitaris i socials que fan que la roda de l'explotació continuï girant mentre mirem per a un altre costat; mentre continuem atenent totes aquestes persones que estan gairebé igual que nosaltres però no li paguen a final de mes per treballar a favor de la justícia social; mentre continuem ampliant dia a dia la nostra jornada per a poder arribar a totes les persones que ens necessiten, no vagi a ser que damunt ens tirin per no arribar a objectius. Sí. Objectius. Sí. Tercer Sector. Sí. Millorar la vida de la gent. Sí. Dignitat. Sí. Drets. Sí. Igualtat. Sí. Contradiccions, moltes contradiccions.

El capitalisme és el que té, fa màgia i aconsegueix que es gestionin ONG igual que es gestionen bancs. Els segons compten clients i quants diners té cadascun. Les primeres compten pobres i cada any cal atendre més. I si per a atendre més hem de ser menys treballant, millor. Segur que la ràtio es pot estirar una mica més i continuar reduint personal per a guanyar el plec l'any vinent. I si ja veuen que van molt justos, que igual els poden acusar de fer una oferta temerària, perquè ja si això justifiquen llocs d'acció voluntària. Perquè sí, en aquest anomenat Tercer Sector on treballem per la construcció d'una societat més justa, la voluntarietat surt encara més barata que els contractes de treball. Perquè hi ha molta perversió sota el concepte de participació solidària de la ciutadania en la societat. I les contradiccions són també molt visibles perquè tot val quan es tracta d'atendre pobres, a persones en situació de vulnerabilitat o estigmatitzades. Això que mai faries amb el circuit elèctric de la teva casa: deixar-ho en mans d'una persona amb molta voluntat però sense el coneixement necessari, es fa cada dia en aquestes entitats. Perquè no oblidem que estalviar i sumar és el que compte. A veure com se li explica a l'administració pública de torn que no hem arribat al nombre de pobres que preveien els plecs.

Si en algun moment l'entitat de torn es planteja que vol tenir una línia d'intervenció pròpia, no subjecta a finançament públic, que vagi 100% d'acord amb els seus principis i que, en el millor dels casos, permeti millorar una mica les condicions laborals, llavors llancen al carrer als riders de les ONG. Aquestes persones que carpeta en mà i amb l'armilla del color que correspongui tenen com a missió captar persones sòcies sota la pluja, el sol, el fred, la calor i sempre exigint-los grans somriures. Persones que cobren per objectius (si no aconsegueixen persones que aportin X quantitat de diners, no cobren). Persones que ni tan sols són contractades, en una gran majoria de casos, per les entitats per a les quals capten negoci, sinó que són contractades per empreses externes especialistes en captació que fan el seu negoci amb això. Així d'especialitzat està aquest treball. Així de precarizada està la primera línia de contacte amb una societat que es necessita perquè la roda giri, perquè els comptes surtin. I la suma habitualment surt, surt perquè els horaris són incompatibles amb la vida, aquells que són compatibles ho són a costa de contractes amb jornades miserables que no et permeten arribar a final de mes. Difícil equilibri. Tan difícil com equilibrar allò per a què et diuen que et contracten i allò que finalment acabes fent.

Sumar continua sent el que compte i què es necessita per a fer informes socials? Els codis deontològics de les persones que van apostar la seva professió a l'àmbit social no sembla que import molt. El que continua sent important és que la proposta que fem per a guanyar el plec sigui la més baixa possible. L'important és que el 31 de desembre ajuntaments, comunitats, ministeris, ens diguin que seguim un any més, que ens renoven el servei. Que la roda de la precarietat que té com a missió millorar la vida de la gent segueixi, encara que sigui a costa d'empitjorar els drets de la classe treballadora. Perquè aquest és al cap i a la fi el doble joc en el qual les administracions estalvien amb condicions precàries i les empreses ONG competeixen per l'oferta més baixa. Així que tothom estalvia, ja sigui en qualitat, en drets o en dignitat. »Perquè estalviar és guanyar». Una classe treballadora que en el Tercer Sector està conformada majoritàriament per dones. Dones que suporten, en la seva majoria, condicions laborals precàries: jornades parcials, jornades reduïdes, majors tasques d'intervenció directa, dificultats per a conciliar, contractes de durada determinada. El capitalisme torna a fer malabarismes amb la igualtat i aquí, on les dones tenim més presència numèrica, estem infrarepresentades en els llocs de responsabilitat.

Nosaltres, dones i homes que prestem la nostra força de treball en el denominat Tercer Sector, que ens diuen que contribuïm amb la nostra força de treball a combatre la desigualtat i repartir els beneficis de forma més equitativa entre la població. A qui fem arribar la nostra veu per a dignificar les nostres condicions laborals?

Al cap? Al ministre? Al conseller? O a l'alcalde?

Nosaltres, obligades a dubtar en aquesta esquizofrènia que és treballar amb persones vulnerables alhora que les empreses ONG ens tracten com a caragols substituïbles. Nosaltres, fartes d'aquesta antinatural convivència entre tractar a les persones com a números i les autèntiques transformacions socials. Nosaltres quin camí volem aconseguir. Administracions i empreses ONG, nosaltres estem en el camí de la dignitat, la defensa dels drets de les persones treballadores i la denúncia de models d'intervenció social basats en la competitivitat, el baix cost, la mà d'obra gratuïta i la precarietat.

[1] El Tercer Sector és aquell sector de l'economia compost fonamentalment per entitats sense ànim de lucre que presten serveis com ara teleassistència, ajuda a domicili, recursos residencials, centres de dia, mediació social, acompanyaments, etc).

https://cgt.org.es/wp-content/uploads/2021/03/Folleto-tercer-sector.pdf

https://cgt.org.es/wp-content/uploads/2021/03/Comic-Que-es-el-Tercer-Sector.pdf

https://cgt.org.es/wp-content/uploads/2021/03/Cartel-Tercer-Sector-castellano.pdf

https://cgt.org.es/panel/la-cara-b-del-tercer-sector/