La CGT i altres el 27 de gener: l’estranya virtut de saber dir no

No hi haurà clemència per als que no acotin el cap. Si no sou capaços de mirar al terra quan passi l'amo, mereixeu que us el tallin, el cap, i la resta també. I si la CGT de Catalunya és capaç de reptar l'Estat i el Capital convocant una vaga general que els que només miren la tele han sentenciat que serà un fracàs, no hi haurà perdó per a la CGT, l'única gran organització que és capaç de dir que no en veu alta i amb amplificació, al costat de l'esquerra independentista i dels revolucionaris de qualsevol color que no juguin només a ser-ho.

Així, caldrà enviar la colla de caps buits de la Brigada Mòbil (Brimo) dels Mossos a pegar a tort i a dret, a rebentar els caps de qui sigui, i si pot ser el Secretari de Comunicació de la CGT, millor encara. Pel que fa al local de Via Laietana on l'anarcosindicat desenvolupava la seva feina de lluita obrera a Barcelona i a nivell de coordinació de Catalunya, serà regalat als millors llepaires de sabates d'amos que hi ha, els de CCOO, que així també tindran casa nova i s'igualaran amb els seus amics llepaires d'UGT, reubicats al Raval damunt la cendra i el record del Forat de la Vergonya.

A les treballadores en general ens robaran anys de vida i passarem de jubilar-nos dels 65 als 67, però no passa res que cal sacrificar-se per sortir de la crisi que els lladres mateixos han provocat. Els economistes que no llepen soles de sabates ni pols del camí diuen que la retallada suposarà una reducció del 25% dels diners que perceben les persones que cobren pensions. O sigui que els qui viuen en la misèria, hi viuran més i alguns dels que encara respiren deixaran de fer-ho. Ni així ens bellugarem, perquè la Belén Esteban no n'ha dit res a la tele.

Sorprèn una mica veure com la majoria de la gent és capaç d'entendre de què va tot això que està passant i alhora no fa res, no mou ni un dit, per impedir-ho. Els fan fora de la feina, els deixen de pagar res quan perden els subsidis, arriben a passar gana, els fan fora de casa seva... i la culpa no és de ningú... Bé, de ningú sí, que sempre hi haurà algun “immigrant” per acusar de robar serveis socials o algun “okupa” a qui podrem avisar que ara que mana el xèrif Puig i les seves porres restabliran la propietat ràpidament sempre que qui robi no sigui un banc. Cal desviar l'atenció i trobar culpables en qui no es pugui defensar, en qui no pugui opinar, en qui es trobi davall nostre i el poder assenyali alhora com a objectiu.

Els amos, ja ho deia Orwell, cada cop ens deixen menys paraules i “no” ha desaparegut de la majoria de diccionaris personals. Qui la diu és un antisocial, un inadaptat, poc flexible i perepunyetes. Cal dir “sí senyor” i acotar el cap, no fóra cas que veiéssim, en aixecar-lo, que la banca i els especuladors financers, qui ens roba a totes i tots, són tan vulnerables com ho han estat sempre i per fer-los caure només hi ha una possibilitat i aquesta no és altra que unir-nos les explotades i els explotats i no parar fins que desapareguin. I per fer-ho, abans que res cal saber dir “no”.

* Jordi Martí és afiliat de la CGT de Tarragona