El Govern espanyol va destinar 788 milions d’euros a la guerra l’any 2010
El 2010, es van desplegar 9.557 militars espanyols en operacions a l'exterior. La majoria ho van fer en missions de l'OTAN (4312), seguits dels que ho van fer en les de l'ONU (3191), en les de la UE (1575) i 450 en missions unilaterals espanyoles.
Segons la ministra de Defensa Carme Chacón, actualment, hi ha 2.880 militars que es reparteixen principalment en tres missions: 1.447 són a la guerra de l'Afganistan , en la missió de la Força Internacional d'Assistència per la Seguretat, en el marc de l'OTAN sota el comandament dels EUA (no és una missió de cascos blaus de l'ONU com sovint ens intenta vendre el Govern espanyol), 1.074 estan al Líban , en la Força Provisional de les Nacions Unides al Líban (aquesta sí que és de cascos blaus ), i 257 en l'Operació Atalanta de la UE per protegir els vaixells pesquers que pesquen en les aigües somalis i en les seves proximitats (així aconseguim una tonyina que li surt una mica car a la butxaca). Encara que, segons altres estimacions, els militars espanyols que actualment hi ha a l'exterior són encara més. La xifra s'elevaria fins als 3.184.
El cost global de totes les missions a l'exterior el 2010 ha estat de787, 9 milions d'euros. Només el 2010, la guerra de l'Afganistan ha suposat un desemborsament de 464 milions d'euros. En total, des de 2002, el cost en exclusiva d'aquesta missió supera els 2.040 milions d'euros. Per la seva banda, els militars del Líban ens han costat fins ara 791 milions d'euros, dels quals 173 corresponen a 2010. A més, durant l'any passat l'operació Atalanta ha costat 82.300.000 d'euros. Malauradament, la ministra Chacón no ens informa del cost global de totes les operacions militars a l'exterior, però podem calcular que des de 2002, quan van ser enviats els primers militars a l'Afganistan, s'han gastat 5.113.000.
Però el cost de la participació en les operacions militars a l'exterior és molt més que l'econòmic. Des de 1988 han mort 159 militars en aquestes operacions, potser per això el Govern acaba de crear la Unitat de Suport a Militars Ferits i Familiars de Morts en acte de servei. Una unitat que no tindria raó de ser que no hi hagi certa ànsia de prestigi internacional a través de la presència militar a l'exterior en els successius governs espanyols dels últims anys. A la guerra de l'Afganistan han mort fins ara 94 persones de les Forces Armades i de la Guàrdia Civil (82 per accident i 12 per acció violenta).
La justificació d'aquestes missions militars són les amenaces a la nostra seguretat, que per a Defensa són el terrorisme, el crim organitzat, els Estats fallits, la proliferació d'armes de destrucció massiva. Però també la crisi econòmica, la desigualtat i els efectes de l'escalfament global. És més que evident que per combatre el terrorisme i el crim organitzat es necessita més de tasques policials que militars, o que per als Estats fallits les relacions diplomàtiques i la cooperació internacional són les mesures més efectives. Què dir de la crisi econòmica, la desigualtat o l'escalfament global tinguin quese gestionats militarment o enviant al nostre exèrcit?
Com veiem, les justificacions del Govern van de l'absurd al insuficient, i no justifiquen en cap cas que ens haguem gastat en els últims anys de la butxaca de tots els contribuents, més de 2.000 milions d'euros en fer la guerra de l'Afganistan i al almenys altres 3.000 en qüestionables operacions militars a l'exterior. Es tracta només d'una qüestió de prioritats i les de l'Espanya democràtica no són les de treballar per la pau, sinó tot el contrari, ja que la pau no es construeix a través de la guerra. Tot això, no ho oblidem, a costa de ja 159 morts de soldats de l'exèrcit espanyol, i moltes més que vindran.
Un article escrit per Jordi Calvo, investigador del Centre Delàs d'Estudis per la Pau de Justícia i Pau de Barcelona
>>> Article publicat a la revista Diagonal:
www.diagonalperiodico.net/El-Gobierno-destino-788-millones-a.html