Els tunisians tornen al carrer per dir que la revolució no s’ha acabat

CRISTINA MAS

Ra's ajdir. | ARA 27/02/2011

Mentre els tunisians s'organitzen per acollir les desenes de milers de refugiats que arriben de Líbia a través de la frontera, la situació interna està lluny d'estabilitzar-se. El govern interí, encapçalat per Mohamed Ghannouchi, el primer ministre del dictador, no ha fet passes decidides per desmantellar l'aparell de l'antic règim: ni la policia ni la majoria de jutges ni el vell partit-estat, l'RCD, han estat dissolts. Tampoc les bases de la corrupció. Més de cent mil persones es van manifestar divendres amb la consigna "Gannouchi dégage", la mateixa que cridaven contra Ben Alí en la mobilització més gran, encara més massiva que la del 14 de gener va portar el dictador a abandonar el país.

La manifestació d'aquest divendres va començar a la Kasba, al davant del palau del govern, on acampen des de diumenge passat milers de persones, arribades de les regions de l'interior, bressol del moviment revolucionari. Exigien la caiguda de Ghannouchi, la formació d'una assemblea constituent i la dissolució del congrés, el senat i el consell constitucional, dominats encara pel partit de Ben Alí. Els manifestants es van adreçar des de la seu del govern al ministeri de l'Interior, símbol de l'antic règim, i van ser dispersats per l'exèrcit amb gasos lacrimògens i trets a l'aire.

L'origen dels incidents és incert i els organitzadors de la protesta parlen d'adolescents que volien provocar les forces de seguretat. Els xocs van continuar ahir, quan una concentració d'unes 300 persones va ser dissolta al carrer de Roma per la policia, un altre cop amb gasos lacrimògens i trets a l'aire. Algunes fonts parlen de tres morts, entre divendres i dissabte, però no hi ha cap confirmació oficial.

Fethi Boudassa, que participa en l'acampada amb un centenar de companys de la ciutat de Regeb, a l'interior, explica gràficament per telèfon les raons d'aquesta nova revolta: "Per nosaltres la revolució no s'ha acabat amb la marxa de Ben Alí; ens hem alliberat del cap, però el cos encara és aquí: volem la caiguda del règim". Boudassa, de 44 anys i assessor d'ocupació, rebla el clau: "Per espantar la gent, Ghannouchi diu que sense ell hi hauria un buit de poder, però no necessitem aquest govern: Bèlgica fa nou mesos que no en té i no és cap catàstrofe. Volem canvis de veritat, i una Constitució que garanteixi els nostres drets. Sabem que això no ens arribarà de la mà de Ghannouchi".

El ressorgiment de la revolució tunisiana arriba quan s'acompleix el termini de 45 dies fixat per la Constitució perquè el govern interí convoqui eleccions. Els protagonistes de la caiguda de Ben Alì volen evitar que, en una mascarada electoral, les forces de l'antic règim aconsegueixin mantenir-se en el poder. Alerten contra una maniobra que ho canviï tot sense canviar res, mentre a tot el país, des dels treballadors dels hotels fins als miners dels fosfats de l'interior, protagonitzen vagues per acabar amb unes condicions laborals miserables.

Després del dictador

Els tunisians van obrir la porta al moviment pel canvi que s'ha encomanat a tot el Magrib i al Pròxim Orient, i han après molt aviat que una cosa és fer caure el dictador, una altra desmuntar la dictadura, i encara una altra, la més difícil, construir un nou país que respongui a les seves expectatives: viure dignament i en llibertat.

* Article extret del diari Ara del 27 de febrer de 2011

>>> Última hora: El primer ministre de Tunisia, Mohamed Ghannouchi, acaba d'anunciar la seva dimissió en un discurs televisat per la cadena estatal del país.