“El que ha passat a Tunísia i Egipte no passarà a Algèria”

Joan Canela / Directa núm. 216

El dissabte 12 de febrer es produïa a Alger la primera gran manifestació al país de la nova onada de mobilitzacions que somou el món àrab. A Menad M'barek el va agafar a València i no hi va poder anar, però es va passar el cap de setmana “enganxat el telèfon i al correu electrònic per parlar amb els amics que hi eren”. Amb aquest periodista de Le Soir d'Algerie i documentalista –va realitzar l'únic reportatge sobre la revolta cabil de 2001 fet in situ- de cultura amazigh parlem de la situació actual algeriana.

- Tunísia, Egipte i, ara, Algèria?

No. Em sap greu dir-ho, però el que ha passat a aquests països no passarà a Algèria.

- És molt contundent

Tinc motius, però fonamentalment Algèria té tres grans diferències amb els altres llocs. Una d'històrica, una altra d'econòmica i una tercera de militar.

- Comencem per la història, doncs

Aquesta revolució ja s'ha fet a Algèria. El 1988 els estudiants van sortir en massa per tot el país i van obligar al règim de partit únic del FAN [Front d'Alliberament Nacional, el partit que havia alliberat Algèria del colonialisme] a legalitzar els altres partits i convocar eleccions lliures.
Però el règim va aconseguit reinventar-se gràcies al terrorisme i a la violència dels anys 90, pel que el sistema actual no és una dictadura com les que hi havia a Tunísia o Egipte.
És cert que a Algèria hi ha frau electoral, però això no vol dir que unes eleccions netes les guanyaria l'oposició, la situació és molt més complexa i en certa mesura també més terrible.

- Continuem amb l'economia

Nosaltres diem que l'únic que és democràtic a Algèria és la corrupció. Afecta des del darrer funcionari fins al primer dirigent, inclosos els alts generals que controlen el negoci d'hidrocarburs, la gallina d'ous d'or. Aquesta corrupció afecta greument tota la vida social, doncs, en certa manera, tothom és culpable.
A més, com Algèria té molts recursos, el Govern té capacitat més que suficient per comprar totes les voluntats. [Abdelaziz] Bouteflik [el presiddent d'Algèria] ha creat una enorme tela d'aranya de corrupció on ha aconseguit enganxar la majoria de l'oposició, els caps visibles de la societat civil, els moviments socials... tothom està comprat, infiltrat i controlat. Fins i tot el moviment cabil, que fins fa tres o quatre anys érem el bastió de la resistència a la dictadura, ha estat dividit, cooptat i destruït. Cap organització de l'oposició té una imatge prou neta com per aconseguir que la gent se la jugui.

- I arribem a l'exèrcit.

A diferència de Tunísia o Egipte, on no hi havia una relació entre exèrcit i poder tan estreta i aquest s'ha negat a massacrar els manifestants, a Algèria és diferent. La implicació de l'exèrcit a la vida política és molt profunda i el seu primer cop d'estat data de 1962, abans i tot de la independència. Tunísia, per exemple, va accedir a la independència per una via negociada i, per tant, la importància de l'exèrcit en la gestació de l'estat és quasi nul·la.
El règim està molt militaritzat el grau de repressió al que és capaç d'arribar és inimaginable. A la manifestació de dissabte, no és que hi hagués més policies que manifestants, és que hi havia més furgons policials que manifestants!
I això només és el principi. Ja al 1988 l'exèrcit va disparar contra els estudiants i llavors el grau de corrupció de l'alt comandament no era tan gran.
Però paradoxalment, l'única opció de la revolució es troba en l'exèrcit.

- Com?

Doncs perquè a pesar del que he dit abans, les forces armades encara són una institució republicana i popular, formada en la seva majoria per gent d'origen humil i que s'enrola per servir el seu país. Molts d'aquests oficials estan descontents en com funciona el país, amb els seus comandaments corruptes que sols es dediquen als seus negocis i que arriben a vendre's el material militar. Fins i tot hi ha una organització clandestina a l'exèrcit, el Moviment d'Oficials Lliures. Si aquests aconsegueixen trencar el domini dels actuals generals, la situació podria canviar molt ràpidament.

- També hi ha l'experiència de la violència de la dècada dels 90. Els seus efectes encara es noten a la societat algeriana?

Moltíssim! La societat encara està col·lapsada per culpa del què va passar llavors. Pensa què hi va haver 100.000 morts declarats.
I els joves d'avui dia són els que van nàixer i van créixer en aquelles condicions. Són joves que es trobaven amb un cap tallat a la porta de l'escola i que a més van veure com els violents van acabar guanyant. L'Estat va acabar negociant amb els terroristes, els va donar amnistia, diners, canvis legals, etc. Llavors pensen que la violència serveix per canviar les coses.
Actualment la cultura de la violència està totalment adherida a la societat algeriana.

- Pel que diu, sembla què una revolució algeriana seria molt més violenta que la tunisiana o l'egípcia.

Per suposat, però no només per part dels manifestants –que, per cert, ja ho han expressat en alguns disturbis o en les autoimmolacions- sinó també per part del règim. A aquest li seria molt fàcil organitzar unes milícies paramilitars per tal d'atropellar la societat sencera. Amb molts pocs diners pots tenir els joves que vulguis pels quals la violència és el seu únic mitjà d'expressió. Aquesta és una estratègia que ja s'està utilitzant, a la Cabília paguen a joves perquè facin contramanifestacions per tal de sabotejar les mobilitzacions populars.

- Parlant de la Cabília. Quin és l'estat actual del moviment què va protagonitzar la revolta de 2001?

Ara mateix està molt malament. Es va resistir força bé fins fa tres o quatre anys, tot i la repressió i el control policial. Amb enfrontaments constants i una desobediència social quasi absoluta. Però mica a mica ens han anat trencant. Com ja deia hi ha anat penetrant la corrupció i la cooptació, però és que a més el règim ha anat empenyent tot el que es nociu cap allà: delinqüència, segrestos, terrorisme... Durant els 90 deien que érem la Suïssa del Magreb, i en canvi avui som Bogotà. No té cap sentit!
És obvi que el poder té por a la Cabília i és normal, ha estat al capdavant de tots els canvis des de la lluita per la independència, sempre ha estat al capdavant de tots el canvis.

* Article extret del núm. 216 del setmanari Directa