Mentre a Mohamed VI se li omple la boca de drets humans i democràcia, la repressió segueix implacable
Les mobilitzacions que s'estan produint al Marroc des del 20 de febrer, han obligat a la monarquia alauita a moure fitxa. La nova crida general per al 20 de març, la continuïtat de les manifestacions per tot el Marroc, a pesar de la brutal repressió, ha obligat al rei a maniobrar per a desactivar el moviment amb el seu discurs i les seves promeses “reals”.
La repressió s'ha cobrat ja 6 morts, centenars de ferits i de presos, ocupació policial i fins i tot militar de determinades zones i pobles i contínues prohibicions de manifestacions en nombroses ciutats.
El mateix dia que el rei llançava el seu discurs de reforma constitucional i de drets humans, les forces repressives s'enfrontaven a la població a Beni Tadjit que exigia l'alliberament dels detinguts en els enfrontaments de la nit del dia 9, a Chaouen enviaven a l'hospital ferit a un manifestant i es detenia als portaveus del moviment 20F, a Rabat es colpejava als diplomats en atur a les portes de la UMT… aquesta és la realitat del discurs oficial: es llancen al vent les promeses i a les presons els militants.
Mobilitzacions en les últimes setmanes
Des del 20 de febrer, no han parat les manifestacions, a pesar de les prohibicions. A Tan Tan, forta repressió, com a Tetuán on es van produir 7 detencions, a Khouribga, a El Jadida, a Beni Mellal, a Khenifra, a Mohamedia, a Tiznit, a Taourirt, etc., del nord al sud de la geografia marroquina. També es van produir concentracions a Rabat i Casablanca. La coordinadora de Rabat del Moviment 20 F ha cridat a diversificar les formes de lluita i a sortir al carrer amb música, teatre, perfomances, lectura de poemes.
Continua a la presó el company de Larraix Ayachi Erahi
Sota la falsa acusació de ser el cap d'una banda armada per a robar i destrossar, Ayachi Erahi, professor d'institut i militant molt conegut a Larraix pel seu compromís amb les causes justes, segueix, sense cap motiu que ho justifiqui, en la presó de Tànger, havent-se ajornat ja dues vegades la seva presentació davant el tribunal. En la comissaria de Larraix va ser torturat, mantenint-li amb els ulls tapats diversos dies. Des de CGT, seguim pendents de la seva situació.
En aquest context, arriba el “democràtic” discurs real
Des del començament del moviment del 20F i dels esdeveniments de Tunísia, Egipte…, l'estat marroquí ha utilitzat les seves velles armes del pal i la pastanaga. Mentre la repressió es produïa, el govern començava a anunciar mesures contra l'atur, elevant les ofertes d'ocupació pública de 1.800 llocs a 4.304 en els departaments de Salut, Justícia, Educació i Interior, acceptant negociar amb alguns grups de diplomats en atur, però no amb la ANDCM.
Promeses d'inversions en zones endarrerides, injecció de 15.000 milions de dirham suplementaris als 17.000 previstos per a sostenir la Caixa de compensació dels treballadors, mesures que no només no han detingut les mobilitzacions sinó que està animant a la ANDCM a lluitar per a arrencar aquests 4.000 llocs de treball promesos.
S'ha intentat mantenir al rei al marge de la situació, mentre s'anaven engegant diferents mecanismes per a neutralitzar la protesta. L'engegada del Consell Econòmic i social, presidit per l'exministre de l'interior, Chakib Benmoussa, responsable de la repressió de Sidi Ifni i del fosc cas Bellerej, i del Consell nacional de drets humans, ha estat el preludi del discurs real del dia 10 de març.
A partir del procés de regionalització, obert fa diversos mesos, amb la pretensió de repartir engrunes del poder entre els partits i entitats col·laboradors del poder a través d'institucions regionals, així com intentar controlar més de prop a les zones més rebels del regne, com el Rif, o el Sud, Mohamed VI ha anunciat la creació d'una comissió, nomenada per ell naturalment, que elabori una proposta de reforma constitucional que s'aprovi posteriorment en referèndum.
Reforma que ha de recollir, per ordre seva, el reconeixement del component amazigh i de la llengua amazigh al Marroc, la “independència” de la justícia i la separació de poders, la igualtat davant la llei, dotar de més poders al govern, pertanyent el primer ministre al partit més votat (fins ara era qui el rei volgués), donant més marge d'actuació als partits, tot això basat en el respecte als drets humans i en la protecció de les llibertats.
Tot el cor de partits i entitats que estan esperant aquesta reforma constitucional per a agafar la seva part del pastís, ja està lloant les paraules del rei, mentre tanquen els ulls a la realitat que viuen els treballadors i el poble marroquí. Declaracions com la del PPS (antic partit comunista) són reveladores: “Ella (la reforma constitucional) permetrà l'emergència d'institucions triades a nivell nacional i regional que obri la via a les elits competents i capaces de fer progressar l'experiència democràtica marroquina”.
Es tracta de repartir prebendes per a consolidar el poder econòmic, polític i social de la monarquia alauita, creant un matalàs de partits i entitats que esmorteeixin la lluita popular i donin la façana democràtica necessària per a l'exterior, mentre se segueix picant impunement les reivindicacions del poble marroquí.
Qui pot creure's que es van a defensar els drets humans quan la policia matava a bastonades, amb un vídeo que ho mostra i testimonis que ho van veure, al jove Karim Chaib a Sefrou sense que s'hagi obert la més mínima investigació sobre els fets? I els 5 morts a Alhucemas, en un incendi d'un banc, segons el ministeri de l'interior, i duts allí morts per la policia segons altres fonts, sobre la mort de les quals no s'obre cap investigació?
Aquests mateixos jutges, que reben des del ministeri de l'interior, les sentències que han d'imposar, que processen i empresonen sense cap prova a militants com Ayachi Errahi de Larraix, garantiran la independència judicial?
El contrast entre el que està passant en el carrer i el discurs real és abismal. Però l'objectiu del discurs és clar: trencar la unitat dels partits d'esquerra que donaven suport el moviment 20F, fer una reforma constitucional des de dalt, garantint els privilegis del rei, dividir al moviment amazigh, reconeixent la llengua amazigh, sense crear condicions reals per al seu ensenyament i consolidació, recuperar la iniciativa que estava prenent el carrer i donar una imatge cap a l'exterior que el Marroc avança cap a la democràcia de la mà del seu rei.
En resum, empastifar amb cartells de democràcia la façana de l'edifici de la dictadura. Alguna cosa sabem d'això a l'Estat espanyol.
Les mobilitzacions segueixen
El Rif segueix ocupat militarment i tots els esforços dels últims anys per aconseguir guanyar influència entre la població rifenya per part del Majzen, s'han vingut a baix amb els enfrontaments entre la policia i els manifestants. Difícil és creure el discurs real quan es viu quotidianament la violació dels drets humans i de les llibertats més elementals.
A Beni Tajdit, població de la regió oriental, que sofreix l'abandó i la marginació de l'anomenat el Marroc inútil, el poble ha esclatat fart de suportar l'explotació més salvatge en les mines de la ONA, empresa del rei, i el menyspreu de les autoritats a la lluita de la ANDCM que diàriament des de fa un mes es manifesta en el carrer. A l'intentar muntar una tenda de campanya enfront del caid, la policia ha atacat brutalment als manifestants, produint-se enfrontaments que han durat tota la nit del 9 al 10 de març.
Vagues s'estan portant a terme i s'anuncien altres per tot el Marroc. La vaga dels miners Jbel Awan (M’rirt), que tornen a la lluita, vaga en l'ensenyament el 16-17 de maig, vaga en els ajuntaments de 5 dies (17 i 18 de març 29-30 i 31 de març).
La convocatòria de mobilitzacions del 20 de març donarà la mesura de si les mobilitzacions populars segueixen cap a endavant o si les mesures anunciades pel rei aconsegueixen frenar el moviment.
Mouatamid, Equip de treball per al nord d'Àfrica de la Secretaria de Relacions Internacionals de la CGT
www.cgtandalucia.org/Mientras-a-Mohamed-VI-se-le-llena
ENMIG DE LA REPRESSIÓ, MOHAMED VI CREA EL CONSELL NACIONAL DELS DRETS HUMANS
El passat 3 de març, Driss El Yazami, president fins ara del Consell de la Comunitat Marroquina en l'estranger i membre del nou Consell econòmic social, va ser nomenat pel rei, president del nou consell nacional dels drets humans (CNDH), antic CCDH. Però el més cridaner ha estat el nomenament de Mohamed Sebbar, ex-president del Fòrum Marroquí Veritat i Justícia, membre de la AMDH i del PASD, com secretari general del CNDH.
Podeu llegir una anàlisi de la funció del CNDH i sobre les diferències entre el Marroc de façana que es vol vendre de cara a l'exterior i el Marroc real de la repressió, l'empresonament, l'exclusió, la marginalització, l'empobriment, el totalitarisme, la foscor, la intolerància…, una anàlisi feta pel company Ali Fkir, militant de la AMDH i de Via Democràtica, anant a:
www.cgtandalucia.org/EN-MEDIO-DE-LA-REPRESION-MOHAMED?id_mot=188
En el Marroc, el Majzén mata en silenci
Mentre els ulls del món estan posats sobre Líbia, l'Estat marroquí continua tranquil·lament amb la seva repressió contra el Moviment del 20 F
Dos noms, dues cares, Fadoua i Karim, dues víctimes de l'arbitrarietat, sens dubte no els únics, però la seva trista sort ha emocionat al Marroc.
Karim Chaïb, de 21 anys, va perdre la seva vida en els violents disturbis que van sacsejar la ciutat de Sefrou després de les manifestacions del 20 de febrer. Un vídeo mostra a nombrosos policies acarnissant-se amb ell en un carreró de la ciutat mentre s'escolten els crits indignats d'algunes dones. Encara que l'escena es va produir davant de testimonis, això no ha impedit a les autoritats “maquillar” el seu crim. Karim va ser enterrat de bon matí en presència d'un nombre molt limitat de membres de la seva família sense que els resultats de l'autòpsia hagin estat fets públics.
No obstant això, altres vídeos de la ciutat preocupen a les forces de la repressió, com aquest que mostra a un membre de l'Associació Marroquina de Drets Humans (AMDH) llençat en el terra i ensangonat i en el qual acusa als membres de la Policia Judicial d'haver-li copejat i robat el seu telèfon mòbil.
Altres imatges insuportables són les de Fadoua Laroui, de 25 anys, originària de Souk Sebt. Ella va ser la primera dona que es va cremar estil bonzo després de ser expulsada de la seva barraca i veure's en el carrer amb els seus dos fills. A Fadoua Laroui se li va negar l'accés a un habitatge social amb l'excusa que era mare soltera i que, per tant, no podia ser considerada cap de família. Centenars de persones la van acompanyar en el seu enterrament sense que les autoritats hagin fet la menor declaració respecte al seu cas.
En altres ciutats hi ha hagut morts sense aclarir, com els cinc cadàvers calcinats trobats en una sucursal bancària saquejada en Al Hoceima el passat 20 de febrer.
Les detencions es compten per centenars i s'han anunciat segles de presó contra els manifestants. Els relats de tortures i detencions arbitràries són legió, l'Exèrcit ha estat desplegat en algunes ciutats, com Dajla, on els anomenats “marroquins de l'interior” han comès agressions contra el poble saharaui sota la mirada còmplice de les forces de l'ordre, tal com va ocórrer fa uns mesos en El Aaiún després del desmantellament del campament de Gdeim Izik.
Tot això passa mentre l'Estat marroquí segueix mostrant el seu discurs de democràcia i canta lloances sobre els seus “avanços”. Fins ara, Mohamed VI no ha donat cap senyal a favor de les reivindicacions del Moviment del 20 de febrer. Només s'han filtrat algunes remors de reorganització ministerial a través dels opacs murs del Palau Reial, remors als quals els joves segueixen responent amb manifestacions en diverses ciutats del Marroc: “No volem que el rei nomeni ministres més competents, volem que deixi de nomenar ministres”, insisteixen.
Enfront d'aquestes reivindicacions legítimes, l'Estat respon, de moment, amb amenaces i insults telefònics en plena nit, intimidacions, etc, en el que sembla ser la via escollida per l'Estat per a contrarestar el canvi que vol imposar-li una àmplia part de la població. Els exemples abunden. El local de la secció de Rabat de la AMDH, on els joves del 20 de febrer es reuneixen, va ser assaltat la nit del 27 de febrer, i el caricaturista Khalid Gueddar va escapar pels pèls d'un apunyalament molt prop de la seva casa en la capital marroquina el dia anterior.
El Majzén pretén imposar el terror amb mètodes d'altres temps mentre continua venent la seva imatge d'Estat modern i més “obert” que els altres països de la regió. Entre el menyspreu dels seus dirigents i la complaença europea, el poble marroquí està decidit a continuar la lluita per a conquistar els seus drets.
* Un article de Zineb El Rhazoui extret del web de Rebelión: www.rebelion.org/noticia.php?id=123722
