El jovent precari es mobilitza a Portugal
Centenars de milers de joves portuguesos van sortir al carrer de les principals ciutats portugueses el passat 12 de març per protestar contra la política governamental d'afavorir els banquers, contra l'atur i contra el descens de les condicions de vida dels treballadors. A Lisboa van sortir unes 200.000 persones que es van manifestar sota la consigna de la "Generació de la Precarietat" (Geraçao À Rasca), el grup convocant.
"L'anunci de més mesures d'austeritat ahir és una completa desvergonyiment. Aquesta manifestació és el començament d'una sèrie de protestes", ha declarat Joana Manuel, professora universitària subcontractada de 34 anys que perdrà el seu treball a finals d'any.
Divendres dia 11 el Govern lusità va anunciar noves mesures antipopulars d'ajust fiscal que representen el 0,8% del PIB el 2011, el 2,5% el 2012 i el 1,2% el 2013.
"La crisi és la seva excusa", es podia llegir en una de les pancartes dels manifestants. Un altre cartell sostenia que "no és país per a joves" mentre els manifestants corejaven consignes com "polítics grossos, gent prima!" mentre recorrien l'avinguda de la Llibertat per acabar a la Plaça Pública, al costat del Tajo.
El grup convocant, Generació Precària, es dirigeix a "nosaltres, aturats, cincentseuristes i altres malpagats, esclaus disfressats, subcontractats, treballadors temporals, falsos treballadors autònoms, treballadors discontinus, becaris, treballadors-estudiants, mares, pares i fills de Portugal", comença el manifest.
"Estem aquí avui perquè no podem seguir acceptant aquesta situació precària a la qual ens hem vist arrossegats. Som aquí avui perquè ens esforcem cada dia per merèixer un futur digne, amb estabilitat i seguretat", prossegueix.
La protesta també ha tingut ressò en altres ciutats, com Porto, on s'haurien manifestat 80.000 persones, segons els manifestants. La Policia estima que "només" van ser 100.000 a Lisboa i 60.000 a Porto.
La Haine
Manifiesto de la Generación Precaria
Nosotros los desempleados, “quinientoseuristas” y otros que somos mal remunerados, esclavos disfrazados, subcontratados, contratados a plazo fijo, falsos trabajadores independientes, trabajadores intermitentes, pasantes, bolseros, trabajadores-estudiantes, trabajadores, madres, padres e hijos de Portugal.
Nosotros, que hasta ahora fuimos cómplices de esta condición, estamos aquí, hoy, para dar nuestra contribución en el sentido de iniciar un cambio cualitativo en el País. Estamos aquí, hoy, porque no podemos seguir aceptando esta situación precaria a la cual fuimos arrastrados. Estamos aquí, hoy, porque nos esforzamos a diario con el deseo de merecer un futuro digno, con estabilidad y seguridad en todas las áreas de nuestra vida.
Protestamos para que todos los responsables de nuestra situación de incertidumbre actual – políticos, empleadores y nosotros mismos – actúen como un todo para cambiar rápidamente esta realidad, que se torno insustentable.
Caso contrario:
a) Se defrauda el presente, por no tener oportunidad para demostrar e ejercer nuestro potencial, impidiendo de esa manera que exista una mejoría en las condiciones económicas y sociales del país. Se desperdician las aspiraciones de toda una generación que no puede prosperar.
b) Insultamos el pasado, porque las generaciones anteriores trabajaron por nuestro acceso a la educación, por nuestra seguridad, por nuestros derechos laborales y por nuestra libertad. Se desperdiciaron décadas de esfuerzo, inversión e dedicación.
C) Se Hipoteca el Futuro, que puede ser visto sin una educación de calidad para todos y sin justas reformas para aquellos que trabajaron toda su vida. Se desperdician los recursos y habilidades que podrían llevar al país a un éxito económico.
Somos la generación con mayor nivel de formación académica en la historia del país. Por eso, no bajaremos los brazos ni por el cansancio, ni por la frustración ni por la falta de perspectivas. Creemos que tenemos las herramientas y recursos necesarios para alcanzar un futuro mejor para nosotros y para Portugal.
No protestamos contra otras generaciones. No estamos ni queremos estar esperando a que los problemas se resuelvan. Protestamos por una solución de la cual queremos formar parte.
Manifiesto de la Generación Precaria Portuguesa
Per a més informació aneu al web de Protesto da Geração À Rasca
http://geracaoenrascada.wordpress.com/
Vídeo de la manifestació de Lisboa:
www.youtube.com/watch?v=xATZlLzbQu0&feature=player_embedded
A Portugal, centenars de milers de joves de l'anomenada "generació desesperada" surten al carrer a protestar contra la precarietat i la falta d'ocupació . Molts dels elements són comuns als que van precedir a revolucions com la tunisiana o l'egípcia: atur elevat, falta de perspectives i expectatives vitals, desesperança, i la participació com a element catalitzador d'unes xarxes socials de presència molt més ubiqua al país veí , sobretot en les generacions més joves. Tota la convocatòria que ha acabat amb la manifestació de més de dos-cents mil joves a Lisboa i de grups molt nombrosos a altres ciutats va partir d' una convocatòria realitzada a Facebook per quatre persones .
Una convocatòria realitzada completament al marge dels partits, dels representants d'una suposada democràcia que ja no representa els ciutadans. Una convocatòria amb el seu bloc , la seva clipping , el seu manifest : tota una recollida d'idees que exigeixen canvis immediats. La notícia i les fotos estan avui a tot arreu.
Extret del bloc d'Enrique Dans
El movimiento juvenil Geração à rasca (Generación en apuros) convocó en 11 ciudades portuguesas a 300.000 manifestantes
www.lusofonias.org/2011/03/el-movimiento-juvenil-geracao-rasca.html
Com un llibre obert
Tot va començar per una cançó. O millor dit: una cançó va servir de catalitzador per al que ja existia: el descontentament i la frustració de tota una generació de joves portuguesos (i no només portuguesos) condemnada a la inseguretat, a la precarietat, l'atur, a l'explotació. Des que el grup Deolinda va cantar per primera vegada " Parva que sou "(un pseudo-fado retratant la situació d'un treballador jove) al Coliseu de Porto, i després en el de Lisboa, es va convertir en un himne de protesta, i va servir d'espoleta perquè quatre joves decidissin crear un moviment, el de la "Geraçao à rasca" (alguna cosa així com "Generació en dificultats" o, més coloquialment, "Generació putejada") * i convocar una manifestació per al dia 12 de març.
http://comounlibroabierto.wordpress.com/2011/03/14/la-geracao-a-rasca/
