Sortides a la crisi: treballar més i descansar menys
La crisi ha provocat un curiós fenomen: cada vegada que un empresari presenta els beneficis de la seva companyia, les declaracions van acompanyades de reflexions sobre la situació econòmica. Com a remat, el mateix consell: cal treballar més.
Diego Sanz Paratcha (Redacció Diagonal)
"Ves a menjar amb un milionari que pertanyi a una lliga prohibicionista i no veuràs mai que hagi suprimit els entremesos ni els cinc entrants, ni tan sols el cafè. Però haurà suprimit el oporto o el jerez, perquè els pobres el beuen com els rics. Segueix observant i veuràs que no suprimeix els coberts de plata, però en canvi ha suprimit la carn perquè als pobres els agrada... quan poden clavar-li la dent! Després veuràs que no ha abolit els jardins luxosos ni les mansions luxoses. Per què? Perquè són coses prohibides als pobres. Però presumirà d'aixecar-se d'hora, perquè la son és un bé que està a l'abast de totes les fortunes. És pràcticament l'única cosa de que tot el món pot gaudir. Però ningú va escoltar dir que un filàntrop renunciï a la gasolina, a la seva màquina d'escriure o als seus criats. Ni boig! Només es priva de les coses simples i universals. Renunciarà a la cervesa, a la carn o a la son... perquè aquests plaers li recorden que no és més que un home." (El bandoler Patrick Dallroy a La Taverna Errant, de G.K. Chesterton).
Des del seu començament oficial amb la caiguda de Lehman Brothers, la crisi ha propiciat tot un seguit de consells edificants sobre el canvi de valors que faciliti el retorn al creixement econòmic. Les declaracions dels empresaris sobre el retorn a la cultura de l'esforç i del sacrifici -com si les 700.000 cases anuals que s'aixecaven en l'època de les vaques grosses haguessin crescut soles- s'han intensificat segons creixien les xifres de l'atur.
La més recent, d'aquest mateix dimecres 23 de març, se li va escoltar a Pablo Isla, l'executiu que succeirà a Amancio Ortega com a màxim responsable de la firma tèxtil Inditex. En la presentació dels resultats de l'empresa, Isla va enunciar la seva versió del ’com ho vaig fer’: “L'afany per superar-se i per millorar dia a dia”, afirmava el gestor, estaven darrere de l'augment d'un 32% en el benefici net de la multinacional en 2010. Aquest afany de superació li va suposar a Ortega un ingrés de 600 milions d'euros pel repartiment de dividends.
El president del Grup Eulen, David Álvarez va ser una de les absències significatives en la llista de convidats a les trobades de novembre i la recentment realitzada entre el Govern i els empresaris. El 17 de març ens instruïa en unes declaracions informals durant la setmana de l'Alimentació de Valladolid: per a sortir de la crisi a Espanya és imprescindible "sacrificar-se, treballar més i viure pitjor". "Si no, no arreglem" la crisi econòmica, advertia.
Però la major font de consells ha estat Juan “Mr Scrooge” Roig, l'empresari valencià propietari de la cadena Mercadona. Perquè a més Roig ha entrat -a la seva manera- a la batalla política, criticant la gestió de les administracions públiques: “"Les empreses privades han pres mesures perquè si no van a la suspensió de pagaments, però les públiques han pres mesures?". Endevinin la resposta. Roig va ser l'absent més sonat de la reunió de novembre. “A Moncloa ja saben per què no vaig ser-hi”, va ser la seva resposta críptica quan li va tocar respondre en el seu moment als periodistes.
Com en el cas de Inditex, aquestes declaracions de Roig coincidien amb la presentació el dia 11 de març dels resultats de l'empresa el 2010. Mercadona va guanyar un 47% més que el 2009. En lloc d'oferir altre lliurament de les seves reflexions abstractes sobre l'esforç, Roig va entrar a donar detalls sobre l'absentisme. "Sobre 20 milions de treballadors, un 5% d'absentisme no justificat representa un milió. Un milió d'espanyols no han anat a treballar avui", va dir. Segueixin el compte, com tret dels homes del temps de la novel·la Momo, de Michael Ende: A raó de 50 euros diaris i per 365 dies a l'any, la factura s'eleva a 18.000 milions d'euros a l'any. "Estem llençant el 1,5% del PIB i això és molt gros, molt gros, molt gros", va sentenciar.
En contra dels desitjos declarats del senyor Roig, l'administració pública no es “va estar quieta” i en l'última reforma laboral va rebaixar del 5 al 2,5% el percentatge d'absentisme fixat com límit per a poder acomiadar a treballadors per acollir-se a baixes justificades. Repetim: justificades. Empreses com Telefònica i FNAC van prendre nota i ja estan acomiadant -de moment, encara de forma improcedent- a treballadors per aquests motius . "Cal deixar de fer ponts i començar a tornar a treballar els dissabtes, i suprimir les festes locals” concloïa Roig en el seu deliri, en declaracions de fa dos anys.
Les 17 grans empreses demanen que tots els acomiadaments siguin subjectius
Nova maniobra a esquena de l'anomenat diàleg social: mentre els sindicats i la patronal CEOE negocien el futur dels convenis col·lectius, el lobby empresarial dirigit per Alierta (Telefònica) i Botín envien al Govern una proposta per a una nova reforma laboral que elimini la causalitat dels acomiadaments.
El Consell Empresarial per a la Competitivitat, format per 17 grans empreses espanyoles i impulsat per César Alierta (Telefònica), Emilio Botín (Santander) i Isidro Fainé (La Caixa), ha dirigit al Govern un document amb propostes per a una nova reforma laboral. El text, el contingut del qual ha difós el diari electrònic Hispanidad, plantejarà al Govern la possibilitat que es consideri qualsevol tipus de causa per a admetre un acomiadament sense passar pels tribunals. Aquesta figura, que segons el diari electrònic ha quedat definida com "acomiadament subjectiu" pels redactors de l'informe, inclouria una indemnització la quantia de la qual no ha estat precisada.
Segons Hispanidad, el fet que aquest grup d'empreses plantegi la proposta quan encara es troba obert el diàleg entre sindicats i CEOE sobre la negociació col·lectiva implica una marginació de la federació patronal. El divendres 25 de març, el Govern ha convidat a 44 representants d'empreses i al president de CEOE a una trobada per a comentar els acords europeus per a la reducció dels salaris i de la despesa pública.
* Extret del núm. 146 de la revista Diagonal