Pressupost en I+D militar a l’Estat espanyol per al 2011
Xavier Bohigas, Centre d’Estudis per la Pau J.M.Delàs - Justícia i Pau -
Els Pressupostos Generals de l'Estat per a 2011 assignen a investigació, desenvolupament i innovació militar una quantitat de 975,87 M€ i l'assignació per a investigació, desenvolupament i innovació civil és de 7.518,49 M€. Això vol dir que un 11,5% del que l'Estat espanyol dedicarà a la investigació, desenvolupament i innovació serà de caràcter militar.
El finançament de la I+D militar prové fonamentalment de dos programes pressupostaris, un és del Ministeri de Defensa i altre del Ministeri d'Indústria. En el pressupost del Ministeri de Defensa hi ha una partida dedicada a la investigació militar, és el programa 464A (Investigació i estudis de les Forces Armades), amb una dotació de 203,9 M€. Però el Ministeri d'Indústria, Turisme i Comerç també finança activitats militars d'I+D. Aquestes estan incloses en el programa 464B (Suport a la innovació tecnològica en el sector de la defensa) amb un total de 770,7 M€.
Els centres encarregats de la gestió del pressupost del programa 464A del M. de Defensa són: l'Òrgan central de defensa (Ministeri i Sotssecretaria de Defensa i Secretaria d'Estat), el Canal d'Experiències hidrodinàmiques del Pardo (CEHIPAR) i l'Institut Nacional de Tècnica Aeroespacial Esteban Terradas (INTA). El CEHIPAR i el INTA són centres d'investigació, desenvolupament tecnològic i assistència tècnica. El CEHIPAR centra les seves activitats en la tecnologia naval i el INTA està especialitzat en la investigació i el desenvolupament tecnològic aeroespacial.
Per altra banda, les empreses militars espanyoles rebran 770,7 M€ del Ministeri d'Indústria (a càrrec del programa 464B) per a desenvolupament de projectes tecnològics relacionats amb la defensa. Alguns d'aquests projectes són l'avió de transport militar A400M, el submarí S80, el carro de combat Pizarro, els míssils Spike, la fragata F105 i els helicòpters NH90.
El 70% de les ajudes aniran destinades a empreses privades del sector de defensa i un 30% a empreses públiques. Aquestes ajudes que rebran les empreses dintre d'aquest programa són en forma de crèdits retornables a vint anys amb un interès zero. Fins a ara, la part retornada d'aquests crèdits no arriba al 1% del total concedit. Això fa que el deute acumulat encara no retornat en el 2010 sigui de 14.205,7 M€. De fet aquests crèdits retornables s'han convertit en una via per a finançar la indústria de defensa d'una manera camuflada.
La indústria militar encara pot rebre més diners del Ministeri d'Indústria. Hi ha dos programes d'ajuda al desenvolupament tecnològic-industrial (programa 467C) i aeroespacial (programa 467I), dels quals algunes empreses militars poden rebre finançament gràcies a que les seves activitats són de doble ús (militar i civil). Per tant, hem de considerar els 975,87 M€ que dedicarà l'Estat espanyol el 2011 per a I+D militar com un valor mínim.
En la Figura 1 que adjuntem hem representat l'evolució de la despesa de l'Estat espanyol en I+D militar en els últims anys, tant la que prové del Ministeri de Defensa com la del Ministeri d'Indústria. Es pot veure que, després d'un gran increment entre els anys 1997 i 1999, la despesa es va estabilitzar i ha començat a disminuir a partir del 2009. Per a fer-nos una idea de la grandària de la despesa en I+D militar espanyola, podem comparar-la amb la despesa en altres activitats d'investigació civil. El pressupost del Ministeri de Ciència i Innovació per a l'any 2011 és de 6.613 M€. La dotació de la majoria de programes disminueix, si bé cal remarcar la reducció del 19% en el programa 143A (Cooperació per al desenvolupament). Un dels programes que rep més diners és el 463B (Foment i coordinació de la investigació científica i tècnica), amb 2.016 M€, amb el qual es finança la majoria de la investigació que es fa en totes les universitats espanyoles. El programa 467C (Investigació i desenvolupament tecnològic-industrial) té pressupostat 2.507 M€. Cal dir no obstant això, que el 54% del pressupost del programa 463B i un 84% del programa 467C corresponen a ajudes en forma de crèdits. Per tant és diner que serà retornat.
En la Figura 2 hem representat la despesa en I+D militar i algunes de les dotacions pressupostàries a investigació civil. Destaquem que, per exemple, la despesa pressupostada per a I+D militar és una vegada i mitja superior a la despesa pressupostada per al programa d'Investigació científica que inclou el finançament del CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques), més de tres vegades superior a la dedicada a la investigació sanitària, 37 vegades superior a la investigació geològico-mineral i mediambiental i més de 50 vegades superior a la dedicada a la d'Astronomia i Astrofísica.
La investigació militar representa un 11,5% del total que l'Estat espanyol dedica a investigació. Aquesta proporció la considerem enorme però, a més, tinguem en compte que l'Estat espanyol dedica, en funció del seu PIB, una quantitat en investigació molt menor que la dels estats més pròxims del seu entorn socioeconòmic. Per això podem afirmar que els últims governs espanyols prioritzen les despeses en I+D per sobre d'altres àrees com la sanitat, educació, medi ambient, etc.
Un aspecte que sempre ha estat polèmic és el qual fa referència als crèdits del Ministeri d'Indústria a les empreses militars. A pesar que siguin crèdits retornables, encara no s'ha abonat l'u per cent dels crèdits concedits. Seria una bona mesura que el govern comencés a reclamar aquests crèdits impagats.
El govern espanyol hauria de reduir notablement les partides pressupostàries dedicades a investigació militar i augmentar notablement les assignades a la investigació civil, si vol acostar-se als estàndards dels estats del seu entorn. L'objectiu de la investigació militar és trobar noves armes i millorar l'armament existent per a fer-lo més eficient. I això significa tenir més armes, i que matin millor.
Si volem una societat més justa i en pau, la investigació militar ha de disminuir de forma dràstica.
* Figura 1. Despesa en R+D militar en els últims anys. Una part prové del Ministeri de Defensa i altra del Ministeri d'Indústria.
* Figura 2. Comparança de la despesa pressupostada per al 2011 en I+D militar i en algunes disciplines civils.
Informe exportacions espanyoles d'armament 2000-2009
Adjuntem link a l'Exportacions espanyoles d'armament 2000-2009 del Centre Delàs en el qual es mostra que Espanya s'ha consolidat com un dels exportadors d'armes del món més competitiu, només darrere de les grans potències mundials. A més, les vendes espanyoles no respecten en gran mseura la legislació nacional i de la Unió Europea de venda d'armament.
Aneu a:
