Cròniques des de Tunísia (2). Al cor de Tunísia, Thala: la comissaria ocupada
Thala, província de Kasserine, a 300 kms. de la capital. Ciutat pobra, marginada, l'únic recurs és l'agricultura de secà, depenent de les pluges: blat, figueres de moro ..., sense indústria.
En arribar, ens sorprèn un museu a l'aire lliure de murs plens de pintades. Exigint llibertat i dignitat, contra Ben Alí i els seus sicaris, homenatges als 6 morts en la revolució, voluntat de ser fidels a la seva memòria. Expressió lliure del poble en les parets d'aquesta petita i abandonada ciutat de l'interior de Tunísia.
Els joves ens envolten en veure'ns fer fotos de les pintades. Ens expliquen la història de la seva lluita. Ja el 24 de desembre van fer la primera marxa de solidaritat amb Sidi Bouzid, on es va demanar, per primera vegada en tot Tunísia, la caiguda de Ben Alí. El 3 de gener, els estudiants dels dos instituts, cadascun en un extrem de la ciutat, van decidir sortir al carrer. Els directors dels instituts van cridar als pares perquè impedissin que l'alumnat sortís al carrer. Resultat invers: els pares es van unir als seus fills i tot el poble va sortir al carrer en una manifestació pacífica.
El odiat coronel Youssef Abdelaziz va ordenar disparar sobre els manifestants. Marouan Jemli, de 19 anys, va ser el primer màrtir a Thala. La lluita per no perdre el seu cadàver, per por que la policia ho fes desaparèixer per ocultar el seu crim, va causar un segon mort, també amb 19 anys. Finalment, els joves van aconseguir portar el cadàver de Marouan a la casa de la seva àvia després de 10 hores de marxa per senders de muntanya.
L'enterrament de Marouan va ser aprofitat pel criminal coronel Youssef per disparar sobre els qui portaven el fèretre Un company de 32 anys que tenia el seu casament preparada per al març i un minusvàlid van caure morts al costat del fèretre sota les bales de la policia, aquest últim amb 5 bales en el cos. Les mares havien intentat portar elles el fèretre (en la cultura musulmana, són els homes els que acompanyen els morts al cementiri), però els joves havien decidit portar ells.
Entre el 3 i el 6 de gener, Thala, ciutat de 15.000 habitants, va estar totalment tancada per 1.800 policies. Impossible sortir o entrar. Van tallar el subministrament d'aigua, pa i sucre. Els crits se sentien en tots els racons de Thala: "Sí, a pa i aigua, però NO, a Ben Alí,". 150 detinguts, i torturats i vexats molts joves, homes i dones, menors d'edat. Però utilitzant facebook i altres xarxes socials, els joves van aconseguir difondre els vídeos de la repressió i donar a conèixer l'assassinat per la policia de 5 dels seus joves i el setge policial de la ciutat ..
El dia 8 de gener, destitueixen al coronel Youssef i és substituït per un altre cap de policia. Però el moviment s'ha generalitzat en tot Tunísia i ja la revolta arriba a la capital. El dia 12 de gener, de nou una altra persona és assassinada per la policia davant de casa. El nou cap de policia, un altre assassí més
La consigna dels primers dies per la policia era clara: aixafar la revolta a Sidi Bouzid i Kasserine (província a la qual pertany Thala) per evitar que s'estengués a la resta de Tunis. Els 1.800 policies que durant dies els van envoltar, tenien clares ordre de matar, de picar com fos la resistència.
Thala, un poble sense policia i sense ajuntament, gestionat per la gent
Però Thala, ciutat amb una tradició revolucionària, va resistir i vèncer. Avui, no hi ha policia al poble. Els joves s'encarreguen de la seguretat fent torns. Només, la presència militar ens recorda que existeix l'estat.
El comitè de salvaguarda de la revolució gestiona la ciutat i manté com a primera reivindicació "justícia per als nostres morts". Han presentat una llista amb les persones implicades en els assassinats, amb noms i cognoms i durant 17 dies del mes de març han mantingut concentracions per exigir l'empresonament i judici per als assassins. El ministeri de justícia del govern provisional els ha demanat un termini de 15 dies per respondre'ls. Si en la primera setmana d'abril no hi ha resposta, tornaran a la lluita.
No reconeixen al president Fouad Mebazaa ni el primer ministre Beji Caid Sebsi. Demanen la dissolució dels tres consells creats: el de les reformes polítiques i constitucionals, el d'investigació de la repressió soferta des del 17 de desembre i el consell contra la corrupció. No confien en ells, perquè van ser creats per Ghanouchi i estan plens de persones del RCD de Ben Alí. Com van a investigar-se a si mateixos?
La comissaria convertida en centre social
Després de la mort de Marouan, la ràbia es va apoderar dels seus amics. Un d'ells, omplint la seva moto de gasolina, la va calar foc i la va estavellar contra la comissaria de policia, provocant un incendi que va obligar la policia a abandonar la ciutat.
El 17 de febrer, Nemri Bassem, enginyer mecànic a l'atur des de 2004, ha ocupat la comissaria i es manté en ella, demanant el seu dret al treball. Aquesta acció s'emmarca dins de centenars d'accions que s'estan desenvolupant en tot Tunis per part de la Unió de Diplomats en atur. Nemri no està sol. Molts joves del poble comparteixen amb ell les seves hores a la comissaria, avui convertida en un lloc on se sent música, es juga a les cartes i es parla de revolució.
Ens acomiadem de Thala. El pare de Marouan ens assenyala el lloc on van matar al seu fill: "Mai oblidaré aquest lloc". Diu la pintada que va fer.
El poble tunisià tampoc ho oblidarà.
MH, Equip de treball per al nord d'Àfrica de la S. de RR. II. de la CGT
www.cgtandalucia.org/CRONICAS-DESDE-TUNEZ-2-En-el
>>> Pròxima crònica (3): Sidi Bouzid i Redayef: en el centre de la revolució