L’últim servei de Bin Laden
Com sempre que passa un esdeveniment que afecta la raó d'Estat, destaquen gairebé més les ombres que les llums. Per això no és estrany que sobre l'eliminació extrajudicial de Bin Laden estiguin sorgint conjectures per a tots els gustos, interpretacions capcioses que la pròpia xicranda dels que festegen la seva eliminació a la mafiosa manera (enterrat al fons del mar amb un bloc de ciment), no aconsegueix dissipar. Perquè, al costat d'aquests inevitables prejudicis que es recolzen en un estès anti-ianquisme, a mesura que es van coneixent les circumstàncies de la "reeixida" acció militar, sorgeixen altres dades que conviden a la reflexió per si de cas.
La primera és aquesta notícia que parla que Bin Laden portava 5 anys residint a la casa on va ser localitzat i mort, un lapse de temps tan excessiu que fa gairebé increïble que passés desapercebut per als seus avesats perseguidors. Amb la qual cosa, sempre que l'espècie es confirmi, caldria preguntar-se a què ha estat degut aquest canvi per part del Pentàgon, que ha passat del seu control remot a la tolerància zero que va decidir acabar amb ell. Tot això, sabent que l'operatiu s'ha realitzat al Pakistan, un país sobirà encara estret col.laborador de Washington en la guerra de l'Afganistan, per cert un conflicte bèl.lic que ja és el de major durada de la història nord-americana, per sobre del Vietnam.
I després hi ha un altre escenari no menys xocant. I és el que fa al recent i ampli canvi en l'equip de seguretat de la Casa Blanca. L'acció militar secreta contra Bin Laden s'ha efectuat pràcticament 72 hores després que Obama nomenarà León Panetta, director de la CIA, com a nou secretari de Defensa, i triés per al càrrec deixat per aquest al general David Petraeus, fins aquell moment comandant en cap de les forces dels EUA i de l'OTAN a l'Afganistan. Una carambola de càrrecs que faria ple amb vista a rellançar el prestigi del Barack Obama en les seves hores més baixes.
Per no fer en sac trencat altres fets colaterals que es van produir gairebé simultàniament, com si fossin part d'un tauler d'escacs: l'atemptat atribuït a Al-Qaida al Marroc, soci preferent dels Estats Units al Magrib, l'escalada de l'OTAN a Líbia matant a un fill i diversos néts (civils tots) de Gaddafi i, el més important de tot, la reconciliació entre l'Autoritat Palestina de Fatah (Cisjordània) i el Govern de Hamàs (Gaza) posant fi una divisió que ha beneficiat l'estatus de Israel a la regió. Un calidoscopi que, amb l'anunciada "venjança" d'Al-Qaida per l'eliminació de Bin Laden, pot anunciar la tornada a l'estratègia de la tensió al món àrab. Precisament quan els seus pobles estan optant per ruptures pacífiques i democràtiques que demostren la inconsistència del mantra de l'islamisme radical predicat pels falcons de Washington i Tel Aviv.
Rafael Cid
* Article extret del Rojo y Negro digital.