Documental ‘Inside Job’: història de l’avarícia
"Inside Job", de Charles Fergusson. Una pel·lícula que explica les causes i culpables de la crisi financera de 2008, interessant per conèixer millor el que està passant i reforçar les nostres argumentacions.
La cinta reflecteix el que ens ha dut, al llarg de l'última dècada, a la crisi en la qual ens veiem sumits i de la qual, quan semblava que ja hauríem d'estar fora, no hi ha besllums de començar a sortir. "Inside Job" és un documental necessari, doncs, encara que moltes de les coses que conté ja les coneixíem per altres mitjans, serveix per a explicar-les de manera més clara i afegix moltes que es desconeixien. És un documental terrorífic, tant per veure la situació en la qual estem i a la qual podem arribar, com per la constatació de les mesures absurdes que s'han pres i de les atrocitats que s'han permès.
ANY: 2010
DURACIÓ: 105 min.
PAÍS: Estados Unidos
DIRECTOR: Charles Ferguson
GUIÓ: Charles Ferguson
MÚSICA: Alex Heffes
FOTOGRAFIA: Kalyanee Mam, Svetlana Cvetko
REPARTIMENT: Documentary, Barney Frank, Charles Morris, Daniel Alpert, Dominique Strauss Kahn, Glenn Hubbard, Eliot Spitzer, George Soros, Christine LaGarde, Jeffrey Lane, Kenneth Rogoff, Lawrence McDonald, Martin Feldstein, Harvey Miller, Michael Greenberger
PRODUCTORA: Sony Pictures Classics
WEB OFICIAL: www.sonyclassics.com/insidejob/
PREMIS 2010: Oscar millor pel·lícula documental
GÈNERE: Documental | Borsa & negocis. Política
SINOPSI:
Documental no només sobre les causes, sinó també sobre els responsables de la crisi econòmica mundial de 2008, que va signíficar la ruïna de milions de persones que van perdre les seves llars i ocupacions, i, a més, va posar en perill l'estabilitat econòmica dels països desenvolupats. A través d'una extensa investigació i d'entrevistes a financers, polítics i periodistes, es mostra l'auge d'empresaris sense escrúpols i la degradació de la política i l'educació.
"Inside Job" presenta la indignant història d'un “govern de Wall Street” i explica com aquesta recent crisi financera ha estat efectivament un “inside job” o delicte intern col·lectiu executat per banquers, polítics, agències qualificadores, buròcrates i professors universitaris, qui van utilitzar la desregulació per a crear i promoure complexos instruments financers derivats i titulitzats – coneguts per alguns com “armes de destrucció massiva” – per a beneficiar els seus propis comptes bancàries, mentre feien els ulls grossos quan el mercat subprime d'hipoteques es va desplomar, arrasant amb els estalvis de tota una vida de moltes persones comunes i corrents.
Tal com s'afirma en la pel·lícula, “aquesta crisi no va ser un accident.” Segons el seu director, Charles Ferguson: "Era una crisi totalment evitable; de fet durant 40 anys després de la Gran Depressió, els Estats Units no va tenir ni una sola crisi financera. No obstant això, la progressiva desregulació del sector financer des de la dècada dels vuitanta, ha donat pas a una indústria cada vegada més criminal, les “innovacions" de la qual han generat una successió de crisis financeres. Cada crisi ha estat pitjor que l'anterior i no obstant això, gràcies al creixent poder i riquesa de la indústria, molt poques persones han estat empresonades en cadascuna d'elles. En el cas d'aquesta crisi ningú ha estat empresonat, a pesar del frau que ha causat pèrdues de bilions de dòlars. És la meva esperança que a través d'aquesta pel·lícula, en menys de dues hores, tots puguin comprendre la naturalesa essencial i les causes fonamentals d'aquest problema. També espero que després de veure-la, independentment de l'opinió política, els espectadors puguin estar i puguem estar tots d'acord en la importància de restaurar l'honestedat i l'estabilitat al nostre sistema financer, i d'exigir responsabilitat a aquells que ho han destrossat." Narrada pel guanyador de l'Oscar Matt Damon, es va rodar en exteriors als Estats Units, Islàndia, Anglaterra, França, Singapur, i Xina.
"Inside Job", res fa més por que la realitat econòmica
"Inside Job" és un documental necessari, és fins i tot un documental amè, que convida en ocasions a recórrer a l'humor encara que sigui com alleugeriment. I és, sobretot, un documental que t'encén, que et commou, que et sacseja. Si a les pel·lícules de ficció els demanem que no ens deixin indiferents i que ens facin sentir, amb aquest film tenim clar que ens satisfarà en aquests sentits.
La realitat que es reflecteix en aquesta pel·lícula és tan poderosa que fa pensar que "Inside Job" no té cap mèrit com documental, doncs el retratat en ell posseeix tota la força necessària per a commoure'ns com ho fa. No obstant això, igual que ocorre amb la ficció, no només cal partir d'una bona història, també cal saber explicar-la. A més d'haver sabut triar el tema i l'enfocament, els autors han aportat valors cinematogràfics a la cinta.
Valors narratius i didàctics
"Inside Job" té una construcció molt senzilla i directa, basada en l'ordre cronològic, i dividida en grans blocs amb títols de capítol. La pel·lícula està armada, a més de dades i informació, a força de nombroses entrevistes a persones involucrades o enteses. Gràcies a un intel·ligent muntatge, les entrevistes o l'absència d'elles —perquè moltes vegades els cartells de «Fulano De Tal es va negar a aparèixer entrevistat en aquest documental» tenen més efecte que les aparicions— s'intercala a la perfecció amb els aclariments.
La ironia de la selecció musical, així com les cares —vegi's la primera foto—, dubtes o silencis dels implicats que valen un món, més que les seves paraules, possibiliten fins i tot l'humor. L'explicació del procés pel qual s'ha arribat a aquesta situació és meridiana. La veu en of del narrador, Matt Damon, es veu il·lustrada sempre amb imatges adequades, el que ens duu a pensar en una tremenda labor de documentació. La capacitat investigativa dels tres signants del guió resulta inqüestionable, doncs no sembla que faltés cap dada ni cap esment.
Objectivitat en la divulgació
Jutjar l'objectivitat d'algú és tan difícil com ésser objectiu. Podríem dir que els autors del documental són totalment objectius, però potser és perquè estem d'acord amb el seu posicionament. Si ens val com dada una cosa més verificable, el que es pot afegir és que són bastant imparcials, o, per expressar-lo de forma més plana: que reparteixen a tort i a dret.
En la part última de la pel·lícula sorprèn conèixer, per exemple, que el govern d'Obama compta amb molts dels ministres o càrrecs que van permetre que ocorregués aquest enfonsament quan governaven presidents d'idees contràries. Qui estiguessin farts de l'excessiva presència de Michael Moore en els seus treballs, trobaran aquí un alleugeriment, ja que els autors no apareixen, excepte fora de camp en poques ocasions. Aquestes poques vegades escoltem la seva insidiosa forma de preguntar i admirem la seva enteresa davant els subjectes, el que respon a habilitats periodístiques que de cineasta.
Utilitat
Si bé hem quedat que ‘Inside Job’ difícilment podrà deixar a ningú indiferent, també pot ser que ens deixi immòbils. Encara que tanca amb una frase encoratjadora, que sembla que està mobilitzant als ciutadans a llançar-se als carrers i que, per cert, se surt una mica del to neutral i despersonalitza, encara que acaba amb una frase d'ànim i invitació a l'acció, no sembla donar besllum de solucions. Quan demostra que poc importa a qui es voti, doncs els líders de tots els bàndols comparteixen idees i persones, la conclusió és la de que poc es pot fer excepte indignar-se, però immediatament resignar-se o esperar que passi el núvol negre.
Moltes vegades ens queixem que els documentals amb contingut polític o social prediquen al convers i, per tant, no tindran efecte, doncs solament anirà a veure'ls qui ja estigui conscienciat. Aquí no hi ha qüestió de la qual conscienciar-se, no hi ha posició que adoptar. Podria valer perquè estiguéssim més alerta si el cicle econòmic ens portés una nova crisi dintre d'unes dècades quan hàgim sortit d'aquesta, però les diferents circumstàncies faran que l'avís sigui infructífer. Fins i tot és molt possible que, si es viatgés cinc o set anys al passat i es pengessin a Internet i publiquessin en periòdics el que estava darrere de les operacions bancàries, els ciutadans i polítics haurien continuat hipotecant-se o permetent la compra de deute, respectivament.
Es presta molt poca atenció als advertiments, potser per culpa de l'excés de soroll informatiu que rebem. En aquest sentit "Inside Job" és una pel·lícula magnífica. Sol ser habitual, en les conclusions, tancar amb això de «que tot el món hauria de veure». En aquest cas no per perdre's una gran experiència cinematogràfica, sinó perquè ningú hauria d'ignorar la informació que en ell es proporciona, fins i tot encara que després no sapiguem bé què fer amb ella.
La podeu veure sencera i amb subtítols en castellà a:
http://economia.migueldearriba.net/2011/03/inside-job-historia-de-la-avaricia/
Trailer en castellà:
Inside Job - Tráiler español por keane43
Inside Job subtitulada en castellà:
INSIDE JOB (Inglés Subtítulada Español) from LaVerdadOculta on Vimeo.
