Anna Simó: menys excuses i més consens amb la comunitat educativa
Les entitats sota signants volem assenyalar les polítiques dels darrers anys del Departament d’Educació com a causa principal dels desastrosos resultats dels informes PISA.
Durant els darrers anys, docents i famílies hem advertit al Departament d’Educació dels problemes estructurals i persistents que pateix el sistema educatiu català: infrafinançament, l’existència d’una doble -o triple- xarxa, la manca de desplegament del Decret d’educació inclusiva, la segregació escolar, la manca d’un servei de menjador escolar universal, la manca de docents i altres professionals especialistes als centres educatius… Unes advertències que han estat ignorades sistemàticament.
Aquest mes de desembre, de nou, la consellera Anna Simó ha anunciat unes mesures que, en molts casos, no han estat consensuades amb la comunitat educativa, ni han vingut acompanyades de la normativa i la dotació de recursos necessàries per a fer-ne possible el seu desplegament. Un tarannà que no és nou en aquest Departament i que ens fan sospitar que, un cop més, ens trobem davant d’una declaració d’intencions que no repercutirà efectivament en la millora del sistema educatiu.
En aquest context, ens preocupa la gestió que la consellera ha fet d’aquest problema i la reacció que ha tingut amb els diferents agents de la comunitat educativa, a qui s’ha adreçat per mitjà de cartes, el contingut de les quals insinua que la responsabilitat d’aquesta crisi educativa és de les famílies i les docents, en cap cas del Departament d’Educació.
És urgent fer una revisió i modificació estructural i compromesa de les polítiques educatives, que passi per la implementació de mesures concretes i acordades amb els diferents agents de la comunitat educativa, a qui el Departament d’Educació ha de respectar com a interlocutores vàlides i necessàries, sense condicions. Perquè som precisament l’alumnat, les famílies i el professorat qui coneixem la realitat dels centres i qui patim la manca de mesures i recursos. Per això, és necessari no només un increment exponencial de recursos en compliment del 6% d’inversió que estableix la LEC, sinó traçar una estratègia per a una gestió eficient d’aquests recursos per tal que repercuteixi en una millora estructural del sistema educatiu.
