19-J: un pas endavant

Davant la convocatòria del passat 19-J, els mitjans afins al règim s'han emprat a fons per criminalitzar, menysprear i dividir el moviment. Després de la repressió de la Plaça de Catalunya, i dels successos del Parc de la Ciutadella, de Barcelona, ​​provocadors infiltrats inclosos, els intents de vincular el conjunt del moviment 15-M amb la violència i deslegitimar-lo, no semblen haver fet efecte entre una ciutadania cada dia més farta de les corrupteles, de les regles de joc trucades i d'una classe política i burocràtica que actuen com titelles al servei del capital especulatiu.

Però han escopit al cel i els ha caigut a la cara. Perquè la jornada del 19 de juny s'ha saldat amb una mobilització com no es recordava des de les realitzades contra la guerra de l'Iraq, fa ara més de vuit anys. En el pla quantitatiu, la mobilització coordinada i massiva en més de seixanta ciutats de l'Estat espanyol ha sorprès a propis i estranys, i dóna fe que, tot i no pocs dubtes, incerteses i fins i tot contradiccions, el moviment ciutadà conserva i reforça tot el seu potencial, i se situa cada vegada més fora del control dels mitjans oficials.

També s'ha produït un salt qualitatiu important. El fet de cridar a la mobilització del 19-J contra el Pacte de l'Euro, a més de ser oportú i necessari, ha dotat el moviment del 15-M d'uns continguts que abans no tenia, i d'una coherència que li permeten un recorregut potser més llarg del que s'esperava. Si en el Pacte de l'Euro es condensen les agressions contra els drets laborals i socials de la població europea més importants dels últims seixanta anys, el moviment 15-M ha sabut identificar i treure del seu secretisme a aquest Pacte, i denunciar l'enèsima jugada bruta dels buròcrates de Brussel.les, al servei de les elits capitalistes.

Però succeeix que el govern de Zapatero, com l'alumne més aplicat de la Comissió Europea, l'FMI i del BCE, ja fa més d'un any que s'ha afanyat a implementar bona part de les mesures incloses en el Pacte de l'euro: la rebaixa en el sou dels treballadors de l'administració pública, la reforma laboral, la congelació i reforma de les pensions públiques (amb la complicitat dels directius de CCOO i UGT), la venda de les Caixes d'Estalvi al capital privat i la reforma (desmantellament) de la negociació.

Per això, i coherentment amb la mobilització del 19-J en contra del Pacte de l'Euro, el moviment ha d'avançar en l'exigència de la derogació de totes aquestes mesures ja imposades contra la majoria social, i avançar en la preparació de les condicions que facin possible com més aviat millor una altra vaga general amb aquest objectiu, aquesta vegada fora de la tutela i de les maniobres de la domesticada burocràcia sindical. Si volem realment una democràcia real, al servei dels treballadors i la ciutadania, una societat justa i equitativa amb drets per a tothom, i una sortida social a la crisi, necessàriament s'haurà de recórrer aquest camí.

Libiamo ...!

19 de juny, 20,00 hores, carrer Riera de Palma, davant del Teatre Principal. Entre la multitud que va sortir a presenciar el pas de la manifestació, es trobava, omplint l'escalinata que dóna accés a la Plaça Major, un grup de persones vestides molt cridanerament, fins i tot malgrat de ser diumenge. Eren els cantants i actors de l'òpera La Traviata, de Verdi, que durant aquests dies s'estava representant al Teatre. Ja ben passada la capçalera de la manifestació, la gent els va identificar: Que cantin, que cantin! El tenor no es va fer de pregar massa, i des de la finestra balconera del primer pis del Teatre es va arrencar amb el Libiamo!, respost pel cor de les escales, als quals es van unir els centenars de manifestants que abarrotaven aquest tram del carrer. Va ser un moment únic i excepcional, la casual coincidència de dos mons aparentment tan diferents. El resultat no podia ser millor: un brindis per la llarga vida de la lluita social.

http://www.youtube.com/watch?v=9V5J4dT2pRc

Pep Juárez (afiliat a CGT Balears) - Juny de 2011