CGT exigim a Sanitat un augment de les plantilles davant les retallades, els tancaments i els plans d’estabilització per frau en la temporalitat

Aquest estiu a sanitat, la població tornem a patir les nefastes conseqüències del tancament de plantes, la manca de contractació de personal i la disminució de l’activitat quirúrgica programada. El Departament de Salut al·ludeix a la manca d’acord pels pressupostos de la Generalitat i a l'increment de la despesa que ha suposat l’aprovació del III Acord de l’Institut Català de la Salut com a suposades causes, però què s’amaga darrere d’aquestes excuses?

Un estiu més constatem com les retallades a sanitat no semblen tenir fi. Una demolició controlada dels serveis públics, i ara ja sense miraments.

Aquestes retallades, que abasten tant l’Atenció Primària com l’àmbit hospitalari, es tradueixen, segons el propi Departament de Salut, en una disminució d’almenys el 25% de l’activitat quirúrgica i en el tancament de nombroses plantes d’hospitalització.

D’aquesta manera, pretenen evitar la contractació de més personal per garantir la cobertura de les vacances de les professionals sanitàries. Tot plegat, a costa d’augmentar les llistes d’espera, ja de per si en números vermells, i la càrrega assistencial sobre un personal sanitari escàs i cada vegada més esgotat.

Les excuses que presenta el Departament de Salut potser permeten al Conseller Balcells i afins dormir tranquils, però tant les usuàries com les treballadores sabem que la veritat s’amaga darrere d’aquestes situacions circumstancials. Existeix, des de fa dècades, una mala planificació i una evident falta de voluntat per part de gairebé tots els partits polítics d’afermar un sistema sanitari 100% públic, universal i de qualitat.

La manca d’inversió planificada i de caràcter estructural ha caracteritzat des de fa temps la política sanitària dels diferents governs, que han optat per improvisar a cop de pedaços temporals i inconnexos.

Per tant, no és d’estranyar la cronificació de problemàtiques com l’elevada taxa de temporalitat entre les treballadores de la sanitat, la persistent precarietat de les seves condicions laborals o l’augment de la càrrega assistencial en totes les categories laborals del sistema sanitari.

Tampoc ens ha de sorprendre, doncs, que en l’informe anual sobre privatització del model sanitari de la Federació d’Associacions en Defensa de la Sanitat Pública (FDASP, 2024), Catalunya obtingui la medalla de bronze (lloc n°3 de 17), essent líder indiscutible de la graella quan s’analitza en concret el percentatge de despesa sanitària dedicada a concerts amb l’empresa privada, amb un 22,6% (molt per davant de la segona comunitat del rànquing, Madrid, que hi dedica un 12,3%).

La primera conseqüència directa i immediata als centres hospitalaris és que els pacients ocupen llits d’altres especialitats que no són les que els hi correspondrien. Els pacients es dispersen per tot l’hospital i es barregen. Però la modernitat inspira als gestors: ara les especialitats passen a tenir una nomenclatura general a mode de calaix de sastre. Una segona conseqüència és que els pacients que estan a urgències, pendents de llits, passen hores i hores esperant per ingressar a planta.

Tenir menys llits públics implica que es produeixin un degoteig de derivacions d’intervencions a altres centres de no titularitat, dotació i gestió 100% pública. Uns llits pagats amb els recursos públics de tots i de totes és un altre exemple de degradació del sistema públic.

Aquesta situació conflueix en ple procés del pla d’estabilització per frau en temporalitat on s’han materialitzat GREUS DISCRIMINACIONS entre categories professionals, pèrdua de milers de llocs de treball i altres perjudicis que contradiuen les directives europees.

En plena campanya electoral hi havia algun partit que s’emplenava la boca de ser els promotors de l’aplantillament de professionals en frau de llei per temporalitat a les administracions públiques, cosa que dista molt de la realitat. Potser els hi hem de recordar que hi havia un 63% de mitja de temporalitat endèmica que sembla ser mai els havia preocupat. Si alguna cosa s’ha fet ha estat gràcies al treball de sindicats com la CGT, qui va iniciar la seva lluita el 2015 en aquesta matèria, i a les grans mobilitzacions que es van portar a terme a Barcelona per part de professionals i dels col·lectius afectats.

Ja amb part dels processos finalitzats, són moltes les persones interines en frau de llei que han perdut la seva feina a conseqüència d’uns processos oberts de resultat incert que no resulten efectius per sancionar i compensar el frau a les persones afectades tal i com demana Europa, bàsicament perquè aquestes institucions no han estat capaces de promoure i articular uns processos d’estabilització que respectin l’essència de les directives i mandats europeus en matèria de treball i de temporalitat.

Alhora, aquests processos també han fet que moltes persones es vegin desplaçades a distàncies, destins o especialitats diferents del seu lloc de treball d’origen on es trobaven en frau, amb el perjudici d’haver de desplaçar les seves unitats familiars després de molts d’anys d’ocupació d’un lloc de treball en abús de temporalitat i frau.

A sanitat trobem un exemple en el personal dels serveis de manteniment, on un 80% dels tècnics han obtingut la plaça en destinacions diferents del centre on es trobaven en frau, per no tenir en compte en les bases de les convocatòries els principis i l’essència de la Directiva. O, les més de 12.000 persones no estabilitzades a ensenyament que han perdut la seva feina, o aquelles que ho han fet en destinacions o especialitats que no eren les seves.

No obstant, hi ha categories i grups professionals per als quals les institucions sembla ser els donen un tracte preferent.

Així ha estat en el cas dels facultatius d’hospitals. L’Institut Català de la Salut, dins d’una mateixa convocatòria comuna del pla d’estabilització per a totes les categories i territoris, ha articulat per als facultatius d’hospitals una convocatòria pròpia i específica per a cada centre. Una discriminació de ple dret envers la resta de facultatius no hospitalaris i resta de categories i grups professionals. Paradoxalment és l’única excepció a sanitat on podríem dir que l’ICS SI ha aplicat correctament la Directiva Europea.

Donats els resultats dels processos d’estabilització i els greus perjudicis d’un gran nombre d’afectats, la CGT seguirà amb la seva línia de treball ara ja a instàncies Europees i amb altres accions que ens permetin reconduir en aquestes fases finals totes aquestes discriminacions i perjudicis que contradiuen les Directives Europees en matèria de frau per abús de temporalitat.

És per tot això que exigim als Departaments esmentats un increment de les plantilles per dues raons:

• Poder cobrir les companyes de vacances i baixes i així poder garantir un serveis públics de qualitat

• Fer possible que totes les persones interines en frau de llei tinguin la feina garantida en el seu lloc d’origen i especialitat on es trobaven en frau per abús de temporalitat, i no siguin desplaçades de la seva unitat familiar