Malestar entre els professionals per la intervenció de la Generalitat al voltant dels beneficiaris de la Renda mínima d’inserció

Com sabreu, de forma secreta s'ha preparat per part del Govern de la Generalitat una intervenció sobtada - que gairabé sembla policial- i que suposa que els beneficiaris de RMI no han cobrat per la via normal (ingrés-transferència) i s'assaja un procediment nou que suposa rebre primer un correu certificat explicant els canvis, un segon correu certificat per cobrar un xec nominal que s'ha d'ingresar amb un període de temps concret...i com a tercer punt, es citarà la gena una entrevista al llarg d'agost a la OTG inspeccionat documentació diversa ( passaport pels estrangers, comptes bancaris, etc). Si no es respòn als correus, es retornen cartes, etc. s'obre la incertesa de la decisió que pugui prendre la Generalitat. Per una banda, els/les usuaris/es, no han pogut cobrar el dia 1, com era d'esperar, i sense previ avís. Per altra banda els/les professionals de serveis socials no han tingut accés a aquesta informació fins tard, i abans han començat a arribar usuaris estranyats per no cobrar quant és habitual.

A banda del tracte que rep la ciutadania amb dret a rebre la renda mínima, creiem que el govern ha mostrat una manca absoluta de respecte al col·lectiu professional, i hi ha signes evidents d'haver muntat tot aquest operatiu controlador per agost, un mes on molts tècnics estan de vacances i on només hi ha serveis de guàrdia. Així mateix, tots/es els/les usuaris/es s'han adreçat als Serveis Socials per queixar-se, i no ho han pogut fer a les oficines de Benestar i Familia de la Generalitat, ja que al llarg de l'agost estan tancades, és a dir, els ajuntaments han passat a ser la única font d'informació, i només en el moment que el govern s'ha dignat informar als municipis d'aquesta intervenció sorpressiva i gens benintencionada Cal pensar que un dels objectius fonamentals d'aquest muntatge és posar en evidència persones i famílies beneficiàries i buscar motius per tallar prestacions dins la tònica de retallades general. També és plausible suposar que el col·lectiu immigrat és un dels objectius d'aquesta intervenció, ja que una part pot haver marxat al seu país (sobretot aquells que tenen el país més proper, com marroquins) a veure la familia, pares, avis, etc.

Una part gens menyspreable de beneficiaris tenen situacions de gran precarietat i estabilitat com ara relloguer a pisos, estar empadronat a una adreça per rebre les cartes, edificis sense bústies en condicions, portes d'escala tancades, persones amb problemes de salut (física o psíquica) que limiten la seva comprensió de tràmits a fer, transeünts, persones ingressades en comunitats terapèutiques, etc. situacions que poden generar que les cartes certificades no arriben al seu destí, sigui retornades i s'obrin expedients de sanció, i d'extinció de dita prestació, etc.

Aquesta intervenció està afectant a un dels col·lectius més sensibles i vulnerables: el col·lectiu dels/les beneficiaris/es de RMI (siguin econòmiques o socials), i toca de plé a un dels pilars de protecció social més importants assolits els darrers anys.

Juntament amb aquesta intervenció s'ha arribat a tenir coneixement de canvis en la normativa dels RMI que pot suposar un greu retrocés en la protecció als més desafavorits (possible supressió de les RMI econòmiques, estipulació d'un període de 6 mesos entre la finalització de prestacions d'atur i dret a rebre la renda mínima, exigència de majors anys d'empadronament al país, etc)

Pensem que els Col·legis de Treball i Educació Social, així com el Síndic de Greuges i altres entitats de caire social, han de mostrar amb fermesa i de manera pública la seva oposició a intervencions d'aquesta mena i promoure una resposta unificada amb altres agents socials en defensa -en aquest cas- de la RMI, i el respecte al treball portat a terme pels professionals, i el dret de la ciutadania -no la concessió benèfica- a una de les darreres cobertures socials existents.

Josep Vilarmau Vila, Col·legiat 1976, Manresa

Núria Empez Vidal, Educadora Social i Antropòloga, Manresa