Heleno Saña, filòsof a l’ombra, autor de “La revolució llibertària”

Heleno Saña Alcón (Barcelona, 1930), és un dels grans filòsofs espanyols, llibertari, lliure pensador, insubornable. S'exilia a Alemanya al 1959, país d'on procedeix la seva esposa, i on segueix residint.

Heleno Saña és originari d'una família anarquista de Barcelona. El seu pare Joan Saña va militar al llarg de la seva vida a la CNT i a l'Ateneu Enciclopèdic Popular.

Heleno Saña és poc conegut en els mitjans intel·lectuals, malgrat ser un dels importants pensadors degut a la seva independència d'esperit i d'acció enfront intel·lectualitat oficial.

Ha publicat uns 40 llibres, i entre ells 15 en llengua alemanya. D'aquests en sobresurten dos “La nació acomplexada” i “El IV Imperi”. En espanyol destaquem:

El capitalismo y el hombre (1967)

La Revolución libertaria : los anarquistas en la Guerra civil española (2010)

Ha sigut columnista o col·laborador de moltes revistes d'arreu del mon. Destaquem les espanyoles: Índice (Madrid), Cuadernos para el diálogo (Madrid), Sindicalismo (Madrid), El europeo (Madrid), Destino (Barcelona), Historia y vida (Barcelona), Tiempo de historia (Madrid), El independiente (Madrid), La clave (Madrid).

Heleno Saña escriu els seus pensaments sobre l'actualitat en un blog Yo tengo un sueño: www.ipit.biz/blog/

Els últims escrits son sobre la febre de l'AVE amb la corrupció adjunta, i varis articles d'anàlisi sobre el 15M, moviment del que se sent entusiasta.

Heleno Saña va a contracorrent als valors materials dominants. Oposa al pensament dominant, els ideals del Bé social, Justícia, Pau i Solidaritat, dels que s'inspira i s'alimenta l'anarquisme.

Precursor de les assemblees i l'àgora d'avui, en 2007 ja declarava: “Cal tornar a la praxis socràtica i comparèixer en l'àgora per a discutir a la plena llum del dia sobre les grans qüestions i coordenades del nostre diari viure, tot i que sols serveixi per a posar fre a la demagògia, la sofística del discurs public” (...) “El primer qüestionament ha de ser prestar atenció al que la gent diu i expressa , a la gent que no te tribunes pròpies i paga les conseqüències dels errors i arbitrarietats del poder, i de la que depèn la marxa d'una nació” Espero que la nova filosofia espanyola tingui el valor d'irrompre en la plaça pública per a proclamar en veu alta la Veritat i el Bé”.

Forma part dels filòsofs de l'exili

Espanya ha produït pocs filòsofs, pensadors. Importem malauradament el que ens ve de fora: França, Estats Units, Alemanya . Heleno Saña forma part d'un reduït grup de filòsofs exiliats, pròxims a nosaltres, generalment oblidats. Ell ens els treu de l'oblit i valora en “La historia de la filosofia española”: Juan David Garcia Bacca (Pamplona 1901- Equador 1991); José Gaos (Gijón, 1900- Mèxic 1969); Maria Zambrano (Velez 1904-Madrid 1991). Heleno Saña i Agustín García Calvo son els dos grans filòsofs universals, anarquistes i vius, que ens il·luminen amb els seus pensaments. Els dos son entusiastes d'aquest despertar inicial i espontani del 15M.

Heleno Saña valora els nostres pensadors: “m'ha semblat sempre una anomalia que es conegui més els pensadors de fora que els propis”. Alhora ens anima a des-aprendre molt del que hem après dels falsos mestres

“La revolució llibertària” és un llibre necessari per a conèixer la gran gesta realitzada pels treballadors espanyols. Un llibre a llegir en aquest 75 aniversari de la revolució del 36. El llibre sorgeix de la indignació al 2001, segons Heleno Saña, al constatar el desconeixement i falsedats sobre la revolució espanyola a les universitats d'Alemanya. És el relat amb fons de primera mà de la revolució desconeguda, tergiversada, silenciada.

Frases de l'entrevista a Heleno Saña a la Directa, (mars 2010), feta per Andreu Jerez

“La gent està paralitzada per la por, la resignació o l'escepticisme.”

“Necessitem urgentment una revolució de les consciencies”

“Els comunistes del PCE i del PSUC van combatre a sang i foc no sols les col·lectivitats llibertàries, sinó tot el que soposava a les sinistres consignes dStalin, com van fer els militants del POUM. Mai mhe preguntat quin va ser el major pecat dels comunistes espanyols, ja que sempre els he considerat, en conjunt, un cos estrany i contraproduent dins la tradició obrera del nostre país”

Revolución Libertaria

"Noam Chomsky tenía razón. A diferencia del carácter abiertamente totalitario y coactivo de la revolución bolchevique de 1917 y de la que implantó Mao Tse Tung en China, la revolución social llevada a cabo por los libertarios españoles se basó en el principio de autodeterminación y asociación voluntaria. Si esta hazaña fue posible se debió sobre todo a la importancia que los anarquistas españoles adjudicaron desde el primer momento a la educación moral y a la cultura, a su amor a la libertad, a su sentido innato de la igualdad y a su defensa de la dignidad humana. Es en este trasfondo ético donde hay que ir a buscar la clave de las colectividades libertarias y su alto nivel de organización. Pero estas apreciaciones quedarían muy incompletas si no señalásemos que la epopeya colectivista de los anarquistas españoles fue la encarnación moderna de los valores humanistas que nuestros grandes clásicos del Siglo de Oro expresaron en sus obras, a su cabeza Cervantes, como he subrayado en mi libro y mal que le pese a cierto tipo obtuso y resentido de comunista que cree que la ciencia universal fue inventada por Carlos Marx."

Heleno Saña

Democracia oligàrquica

20 Abril 2008, Heleno Saña

“La democracia se sostiene hoy no por sus atributos y balances positivos, sino por factores negativos como la resignación, el escepticismo, la indiferencia o la ignorancia. Eso explica que su signo distintivo sea la inercia, la esterilidad y la estática, no la dinámica creadora y la fecundidad. De ahí que no haya renovación, sino únicamente reiteración. Ésta es también la razón de que sigan sin solucionar problemas tan viejos pero tan candentes como la pobreza, el desempleo, la precariedad laboral, la injusticia distributiva o la corrupción. Que estos escándalos sociales y morales sigan formando parte de los Estados democráticos y se consideren incluso como inevitables y casi normales, demuestra no sólo el cinismo de los gobernantes sino también el grado de despolitización a que ha llegado la sociedad de consumo.”

"Hay valores como el bien, la justicia, la amistad o la solidaridad que conservarán siempre su legitimidad intrínseca, también en períodos históricos o sociedades en las que a nivel cuantitativo desempeñen un papel marginal, como ocurre por desgracia en la actual sociedad tardocapitalista. Ésta es la gran lección moral que nos han transmitido los grandes maestros griegos, de los que en aspectos esenciales el anarquismo se nutre. Rechazar estos valores eternos implica caer en el relativismo, el historicismo, el formalismo, el oportunismo y el "todo está permitido" proclamado por Iván Karamazov".

No les votes

18 Maig 2011, Heleno Saña

Desde el pasado 15 de mayo, en distintos puntos de España se están produciendo concentraciones para denunciar el desastre en el que se encuentra este país. Para denunciar, fundamentalmente, la actitud –que no aptitud- de una clase política que hace mucho tiempo que dejaron de ser los representantes de los ciudadanos. (…)

Como tantas veces he escrito en este blog, la clase política no tiene conexión con sus votantes y este alejamiento vacía de contenido el sistema político, porque para que la Democracia se pueda escribir con mayúsculas, el gobierno ha de contar con los ciudadanos. Por otra parte, esta situación es debida en gran parte a que los dos grandes partidos, PP y PSOE, se han convertido en dos organizaciones cuyo único objetivo es recolectar votos para repartirse después los beneficios del poder. Ambos han ido desmontando la Democracia hasta dejarla en el sistema político que padecemos ahora.

L'eterna vigència de Durruti

"Els amos del món ho tenen tot, però no herois com Durruti. Per això el seu odi vers ell i vers el moviment revolucionari en general. És l’odi sempre renovat de l’inferior al superior, de la pusil·lanimitat a la grandesa, del vil al noble, del mediocre a l’excepcional. Les forces que avui administren el planeta, sigui en nom de la dreta clàssica o de la pseudoesquerra venuda al sistema, es veuen mancades d’autèntics herois, i els que fan passar per herois no són més que tristes productes de posar i treure fabricats pels professionals de la imatge i de les public relations al servei de l’statu quo. I ells són els primers a saber-ho, fet que explica la seva neuròtica obsessió per eradicar de la consciència col·lectiva figures històriques com ara la de Durruti".

Heleno Saña

15M

“La clase política no tiene conexión con sus votantes y este alejamiento vacía de contenido el sistema político, porque para que la Democracia se pueda escribir con mayúsculas, el gobierno ha de contar con los ciudadanos. Por otra parte, esta situación es debida en gran parte a que los dos grandes partidos, PP y PSOE, se han convertido en dos organizaciones cuyo único objetivo es recolectar votos para repartirse después los beneficios del poder. Ambos han ido desmontando la Democracia hasta dejarla en el sistema político que padecemos ahora”.

Heleno Saña

>>> Un text de Txema Bofill publicat al seu bloc: http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/202182