Organitzacions sanitàries i sindicats denunciem pressions que vinculen baixes laborals a objectius econòmics, i exigim una rectificació al govern

Ahir la CGT va participar en una roda de premsa al Parlament de Catalunya amb La Capçalera (organització de professionals sanitaris) i la FoCAP (Fòrum Català d’Atenció Primària), per denunciar les mesures controvertides de la consellera Pané en matèria de baixes i la seva durada. Una política sanitària i laboral que posa en risc la salut i els drets de les treballadores i treballadors de Catalunya, així com la independència de l’acte mèdic.

Durant la intervenció es van exposar en detall els motius, la manca de diàleg de la consellera, la proposta de la baixa curta autodeclarada, i es van exigir més inspeccions de treball.

Adjuntem les declaracions de la Dra. Eva Segura, metgessa de família de l’Atenció Primària on exposa amb detall totes controvertides mesures que en cap cas podem acceptar, i on alhora en destaca que paradoxalment "som la comunitat autònoma amb les baixes de més curta durada de tot el país" (minut 31 en endavant):

Com a agents socials i sindicals no podem admetre vincular incentius econòmics als CAPs per reduir baixes, i encra menys en salut mental i problemes osteomusculars. Les baixes han de dependre de necessitats reals de salut, no d’objectius financers. Donar altes prematures pot generar recaigudes i més baixes, anul·lant qualsevol guany d’eficiència.

La justificació d’aquesta mesura per part de la consellera com a eina per evitar retards en diagnòstics i tractaments ignora la realitat, ja que res hi te a veure com a causa. Estem parlant de causes multifactorials, principalment socials, en relació a l'augment de problemes de la salut mental de la població treballadora, i on els retards son atribuïbles a raons organitzatives i laborals, com la sobrecàrrega de pacients, la limitació de recursos, o els processos administratius llargs, tots ells factors de planificació sanitària.

Ens alarma enormement que s’utilitzin proves pilot per implantar totes aquestes mesures controvertides. Això sembla dissenyat "a mida" per evitar responsabilitat legal, presentar la mesura com un experiment i decidir ampliar-la o retirar-la segons la reacció social i sindical.

Cal parlar també de les condicions del personal sanitari. Durant molts anys, la sanitat ha patit nivells molt elevats de temporalitat, generant inestabilitat i precarietat per a milers de treballadores. Aquesta és una part d’un problema estructural de l’ocupació pública, amb poca previsió de consolidació de plantilles. En aquest aspecte CGT va liderar des de 2015 tota una sèrie d'accions i movilitzacions fins fer arribar aquesta qüestió a Europa per incompliment de Directives, aconseguint que es reconegués la necessitat d’estabilitzar més de 800.000 professionals a nivell estatal, condicionant l'estat a no rebre més fons Europeus fins assolir-ho.

Aquesta manca de convocatòries i una gestió deficient en l'estabilització de plantilles, han debilitat el sistema sanitari públic i han contribuït a la saturació, retards i càrrega excessiva de treball. Tot i el mandat europeu i el procés d'estabilització portat a terme, cal destacar que no s’han cobert totes les places previstes del procés extraordinari d’estabilització, especialment entre facultatius; a finals de 2024 només s’havien estabilitzat 187 professionals de les gairebé 900 previstes en una part del procés.

Finalment, no podem obviar les causes socials i estructurals que impacten en les baixes laborals com a condicionants de la salut. Penalitzar les conseqüències sense abordar les causes reals només empitjora el problema. Malalts i metges no en són els responsables, quan el que trontolla poc o res te a veure amb ells.

Quan algú està malalt, no és per gust… ni cap metge concedeix una baixa si no hi ha motius de salut que la justifiquin.