La patronal de l’animació amenaça amb demandar a la CGT per denunciar abusos en la producció de Rock Bottom

Després de la denúncia d’un altre cas més d’abús flagrant de drets laborals al sector de l’animació, en aquesta ocasió, durant la producció de Rock Bottom, la Federació de Sindicats d’Espectacles, Arts Gràfiques, Audiovisuals i Paper de la CGT reafirmem el nostre posicionament:

La pel·lícula d’animació Rock Bottom (2024, dirigida per María Trénor i inspirada en la música de Robert Wyatt) és un llargmetratge d’1 hora i 26 minuts, en la realització del qual han participat centenars de professionals i que va obtenir, gràcies a la tasca de les mateixes, una nominació oficial a Millor Pel·lícula d’Animació als Premis Goya.

Algunes de les productores implicades són Alba Sotorra Cinema Productions, Jaibo Films o Cornelius Films, que eren les responsables també de gestionar gairebé 1,5 milions d’euros en ajuts públics, que havia rebut el projecte d’institucions com l’ICAA (Institut de la Cinematografia i de les Arts Audiovisuals), l’ICEC (Institut Català de les Culturas).

Algunes animadores es van posar en contacte amb el sindicat per denunciar condicions abusives com haver estat contractades com a falses autònomes, cobrant molt per sota del salari mínim interprofessional. Arran de publicar aquesta informació, desenes de persones que també havien treballat amb aquestes empreses es van sumar a la denúncia pública.

Les procuctores, en comptes de responsabilitzar-se dels abusos, han decidit intentar la via del silenciament a través de Diboos i PROA (la Federació Espanyola d’Associacions de Productores d’Animació i Efectes Visuals). Com calia esperar, davant l’assenyalament públic, la patronal intenta fer callar les veus que reclamen condicions justes i posicionar-se com a víctima.

A més, una de les productores es va posar en contacte amb el sindicat per suposadament mostrar informació que desmentia la nostra denúncia, però que per ensenyar-la els havíem de compartir la llista de treballadores que ens havien contactat. Això, mentre dies abans ja s’havia tramitat el burofax, per això ens sembla un clar intent de repressió i persecució, de nou, en condicions exageradament desiguals.

Aquestes amenaces informals i maniobres torticeres no tenen cap efecte dissuasori per a una organització com la CGT, i animem la patronal que ens denunciï realment, si ho creuen oportú.

Tenim experiència en casos similars, com el conflicte contra SpaceMan fa uns anys, en què després d’intentar pagar menys del que s’havia acordat i escaquejar-se durant mesos, va acabar pagant el que havia de fer. És a dir, no són ni la primera ni l’última empresa que se’n va amb la cua entre les cames.

Si tota la patronal del sector tria aquest camí i intentar posicionar-se com a víctima davant d’evidències tan greus com les que s’han denunciat en el cas de Rock Bottom, acceptem el conflicte i afirmem:

• Que ja hem tramitat les mesures judicials pertinents pels abusos que s’han comès en aquesta producció. Però nosaltres no amenacem, actuem.
• Que es va acabar la impunitat al sector. Això ja no va de treballadores concretes en una producció concreta. Combatrem aquestes pràctiques que són la xacra i ho farem per tots els mitjans al nostre abast. Si el que pretenien era callar-nos, us podem assegurar que ens sentiran més que mai.
• I, a totes les treballadores del sector, us fem una crida: Està a les nostres mans ajuntar-nos i canviar les regles del joc. Perquè som nosaltres les que treballem, som nosaltres les que tirem endavant els projectes. Tanmateix, som nosaltres les condemnades a la precarietat i la misèria, mentre unes poques acaparen els rèdits (tant monetaris com de prestigi).

La por canviarà de bàndol.