La gigafactoria i els centres de dades per IA no aportaran prosperitat a Móra la Nova i la Ribera d’Ebre, sinó que faran inviable el seu desenvolupament econòmic

• Ecologistes en Acció i CGT rebutgen la implantació de centres de dades per a IA com el que es projecta a Móra la Nova, que espolien els recursos energètics o hídrics.
• Reclamen per a Móra la Nova i per a la Ribera d'Ebre un pla de desenvolupament industrial que generi ocupació estable i de qualitat al territori.
• Adverteixen que aquesta indústria no serà en cap cas un pol de desenvolupament econòmic, sinó al contrari, impossibilitarà la implantació d'indústries generadores d'ocupació i prosperitat al territori.

Durant les darreres setmanes, el Govern de Generalitat ha revelat més detalls sobre com materialitzarà el seu Marc estratègic d'impuls de la implantació i el desenvolupament de centres de dades a Catalunya, i fa pocs dies el govern espanyol també ha donat detalls sobre la candidatura per construir la gigafactoria d'intel·ligència artificial a Móra la Nova, que seria finançada pel programa de desenvolupament d’IA de la UE. Totes dues iniciatives responen a una mateixa estratègia de desenvolupament industrial: el desplegament de megacentres de dades en diversos "pols d’implantació" a Catalunya, amb projectes finançats per les grans corporacions que explotaran aquestes infraestructures. Aquest desplegament està començant en dos pols: Cerdanyola del Vallès, on estan planificats diversos megacentres de dades de gran consum energètic, i les Terres de l’Ebre, on a banda de la gigafactoria estan planificats dos megacentres de dades a Flix i Santa Bàrbara, amb un consum energètic acumulat que superarà el de la gigafactoria de Móra la Nova. Cal assenyalar que no es tracta d’una indústria ordinària, sinó que els centres de dades per IA tenen un efecte disruptiu en termes de consum de recursos energètics, i l'ONU acaba d’advertir en un informe recent que "cada KWh d'energia utilitzat per la IA té implicacions en termes d’emissions de gasos amb efecte d'hivernacle, consum d’aigua i de sòl".

Els projectes de desplegament de centres de dades per a IA porten associades impressionants xifres d'inversió: 5000 M€ en el cas de la gigafactoria i milers de milions d'euros per als 26 megacentres de dades projectats per la Generalitat [3]. La potència acumulada d’aquests 26 centres de cades suma 2000 MW, equivalent a la generació elèctrica de dues centrals nuclears o al 30% de l'electricitat consumida actualment a Catalunya. Com que l’electricitat renovable generada a Catalunya ara ja es consumeix totalment, aquest increment de demanda elèctrica s’haurà de cobrir cremant gas en centrals tèrmiques, el que augmentarà les emissions de CO2 en 4 milions de tones a l’any. La gran majoria d’aquests centres de dades per IA seran de propietat privada i oferiran la seva capacitat de còmput al mercat global sense cap control democràtic sobre qui en fa ús ni l'ús que se’n fa. Cal assenyalar també que corporacions com Palantir, directament involucrada en el genocidi de Gaza per la seva col·laboració amb l'exèrcit d’Israel, fan servir centres de dades arreu món per realitzar les seves tasques d’IA. Alguns dels centres de dades projectats a Catalunya estan liderats per empreses vinculades a l’estat d’Israel i, amagats darrere les lleis de protecció de secrets empresarials, podrien arribar a participar activament en el genocidi del poble palestí o a impulsar l’agenda tecnofeixista que amenaça la democràcia arreu d’Europa i també al nostre país.

Pel que fa a la gigafactoria de Móra la Nova, el govern espanyol ha revelat que aportarà 719M€ i tindrà una participació del 48% de l’Estat i un 1% de la Generalitat, propietària dels terrenys de l’INCASÒL al polígon del Molló, on es construirà aquest megacentre de dades. El 51% restant estarà en mans privades, i en tindrà la participació més gran el Banco de Santander, Telefónica i ACS. Això vol dir que, malgrat la forta injecció de capital públic a càrrec dels pressupostos generals de l'Estat, el govern espanyol no tindrà majoria en els òrgans de governança de la gigafactoria i per tant aquesta es regirà  per criteris estrictament econòmics. 

Segons fonts de la Generalitat, la gigafactoria crearà uns 250 llocs de treball d'alta qualificació. No s’ha aclarit, però, a on estaran ubicats aquests llocs de treball: els centres de dades són magatzems de servidors de càlcul connectats a internet, per tant la pràctica totalitat de les operacions es realitzen remotament. Un cop conclosa la fase de construcció, els únics llocs de treball estable que resten al territori són els propis d'un magatzem: seguretat, manteniment i neteja, la gran majoria feines poc qualificades i, per tant, amb baixa remuneració. L’activitat econòmica generada pel funcionament d’aquesta gigafactoria es desenvoluparà remotament, per tant lluny de les Terres de l’Ebre.

La gigafactoria contindrà uns 100.000 processadors de càlcul per a IA, el que suposa una potència d’uns 150 MW i implicarà multiplicar per 10 del consum elèctric de la Ribera d’Ebre. 

La calor que generen tants servidors de càlcul concentrats dins d’una nau industrial fa necessària la seva refrigeració amb grans quantitats d’aigua que s’acaben perdent per evaporació. El Govern no ha aportat dades concretes sobre la tecnologia que s’utilitzarà per refrigerar els servidors, per tant només podem fer estimacions tot prenent com a referència els nous megacentres de dades d’AWS que ja estan en producció a l’Aragó, amb una potència de 100 MW. Malgrat fer servir una tecnologia que AWS descriu com a molt eficient pel que fa a l’estalvi d’aigua, els megacentres de dades de l’Aragó consumeixen uns 150 milions de litres a l'any, el que equival a 60 piscines olímpiques. El que s’ha observat arreu del món, també a zones d’Europa com Holanda, és que aquests centres de dades competeixen per l’aigua amb la pagesia local, i de fet hi tenen accés prioritari. Preocupa, doncs, què passarà quan arribi la pròxima sequera: l’aigua disponible es destinarà a mantenir vius el bestiar i els conreus o l’acapararan aquests megacentres de dades?

La situació als municipis on hi ha els centres de dades hiperescalars d’AWS a l’Aragó anticipa el que es prepara per a Móra la Nova. En fase de producció des de ja fa dos anys i amb una potència acumulada de 300 MW (el doble que la gigafactoria), han provocat un augment del 7% del consum elèctric de l'Aragó, i hi treballen menys de 300 persones, tal i com ha pogut verificar la plataforma https://nocentrosdedatosaragon.org/ consultant les dades d’afiliacio d’AWS a la Seguretat Social. Això ens fa témer que l’ocupació generada per la gigafactoria de Móra la Nova sigui inferior als 150 treballadors, dels quals no sabem quants treballaran al municipi i quants treballaran remotament des d'altres comarques, regions o països. Això suposa, com a màxim, una minsa aportació del 1.5% a l'ocupació de la Ribera d’Ebre com a contraprestació a l’augment del 900% en el seu consum elèctric.

L’ajuntament de Móra la Nova defensa la construcció de la gigafactoria perquè hi veu associat un gran desenvolupament econòmic i la creació de molts llocs de treball qualificats al seu municipi. Però la manca de detalls sobre el tipus i quantitat d'ocupació que generarà aquest megacentre de dades més enllà de la fase de construcció de la infraestructura fa témer que les promeses del Govern en aquest àmbit siguin fum, un temor que està fonamentat per les dades d’ocupació dels centres de dades d’AWS a l'Aragó, i pel fet que els 250 llocs de treball promesos per la Generalitat queden molt per sota del ràtio anunciat en el seu Marc estratègic de dos llocs de treball per cada milió d'euros d'inversió (el que suposaria més de 1400 llocs de treball, tenint en compte només la inversió pública). L'única evidència que tenim és que si la inversió estatal de 719M€ fos destinada a promoure activitats industrials normals generaria milers de llocs de treball al territori. 

La Ribera d’Ebre és una comarca on s'han implantat indústries perilloses i nocives per al territori, que encara hi funcionen, i els centres de dades per a IA perpetuen aquesta mala pràctica. El polígon del Molló a Móra la Nova, on està previst que s'instal·li la gigafactoria, està actualment buit, en una comarca que s'està envellint i té pendent un procés de reindustrialització que no s’ha de basar en més indústries nocives per al territori, sinó en la generació d’un teixit industrial robust constituït per petites i mitjanes empreses generadores d'ocupació estable i de qualitat, que aportin valor afegit i siguin sostenibles i respectuoses amb el territori. Aquests 719 M€ de fons públics es podrien utilitzar per potenciar cooperatives de transformació alimentària, per dotar de més personal a una sanitat pública cada cop més col·lapsada o a un ensenyament públic on els professionals estan duent a terme unes vagues històriques. També es podrien crear residències públiques per a la gent gran en unes comarques que són de les més envellides de Catalunya, o generar ocupació vinculada a la conservació del medi natural. Es tracta de feines que aporten un valor social, alhora que generen estabilitat econòmica i laboral al territori.  Una inversió orientada al bé comú d’aquests 719 M€ generaria milers de llocs de treball útils socialment, més arrelats al territori i amb un retorn directe per a la població.

Tal i com s’ha pogut comprovar amb els megacentres de dades d’AWS a l'Aragó, la instal·lació de la gigafactoria no facilitarà l’arribada d’altres indústries al polígon del Molló, sinó tot el contrari: el desplegament de la gigafactoria i el megacentre de dades de Flix, que sumaran un consum elèctric equivalent al d’una ciutat de 300.000 habitants (15 vegades la població de la Ribera d'Ebre),  impediran la reindustrialització de la zona degut al seu acaparament energètic, que provocarà la saturació de la xarxa de distribució elèctrica i impedirà l’accés a l’energia d'altres indústries generadores d'ocupació. A zones dels EUA amb presència de megacentres de dades per IA la factura elèctrica s’ha arribat a multiplicar per tres, i l'estat de Maine està a punt de paralitzar la construcció de tots els megacentres de dades de potència superior a 20 MW pel temor a la pujada dels preus de l'electricitat que provocaran. Instalar centres dades amb aquest consum energètic desmesurat en un territori amb poca indústria es condemnar-lo al subdesenvolupament industrial i a la precarietat. 

Tal i com hem vist amb el cas de l’Aragó, el govern del qual es vanta d'atreure inversions de milers de milions d'euros dels gegants tecnològics per a construir-hi centres de dades hiperescalars, les impressionants xifres d'inversió no es tradueixen en activitat econòmica al territori un cop finalitzades les obres. En el cas de la gigafactoria de Móra la Nova,  només se’n beneficiaran els principals inversors: Banco de Santander, Telefónica i l’ACS de Florentino Pérez, vell conegut a les Terres de l’Ebre pel projecte CASTOR. Malgrat que el Govern ens ho vulgui vendre com una inversió en alta tecnologia, aquest projecte constata que la seva estratègia industrial persisteix en el desenvolupament de sectors econòmics de baixa productivitat i salaris baixos, tal i com assenyala el recentment presentat Informe Fènix que es focalitza en els estralls causats pel sector turístic en la renda per càpita de Catalunya. En el cas de la Ribera d'Ebre, veiem el mateix patró en el desenvolupament d’una indústria extractivista basada en infraestructures que espolien recursos energètics i hídrics del territori a canvi un retorn insignificant en termes d’ocupació.

És per aquests motius que les organitzacions signants reclamem per a Móra la Nova i per a la Ribera d'Ebre un pla de desenvolupament industrial que generi ocupació estable i de qualitat al territori, i rebutgem la implantació d’infraestructures extractives com la gigafactoria i els megacentres de dades per a IA, que espolien els recursos energètics o hídrics de la comarca i impossibiliten la implantació d'indústries generadores d'ocupació i prosperitat al territori.