Dret a viure o dret a especular?

Comunicat del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya

El desnonament de la Maricarmen a Madrid i la mort de l’Olga a l'Hospitalet, han tornat a encendre els ànims i han posat sobre la taula la realitat que milions de persones treballadores pateixen cada dia: tenir una feina ja no garanteix poder tenir una casa.

Mentre una minoria acumula cada dia més pisos i converteix el dret a l’habitatge en un negoci, cada cop més gent treballadora ha de dedicar una part desproporcionada del seu salari a pagar un lloguer o una hipoteca. Joves que no poden marxar de casa, famílies que no arriben a final de mes, treballadores obligades a compartir pis i persones que viuen amb l’amenaça permanent de perdre casa seva. No és un problema individual: és un conflicte de classe.

I ara, després de l’esclat social dels darrers dies, el Govern anuncia dos nous Decret. Regularan els lloguers de temporada i per habitacions, prorrogarà contractes i plantejarà mesures per protegir persones vulnerables davant dels desnonaments.

Però ja coneixem aquesta cantarella. El Govern ha tornat a oferir engrunes i a performar política cosmètica per apagar l’incendi. Que si una família vulnerable no pot ser desnonada, serà l’Estat qui acabarà pagant el lloguer al propietari. Si un propietari accepta limitar el preu un 5%,rebrà bonificacions fiscals. Si es desgrava el lloguer, els propietaris ho poden compensar amb més pujades. Que cal construir més, es reduirà l’IVA als promotors. I així, mentre uns acumulen patrimoni, nosaltres continuarem pagant la seva festa, amb els nostres salaris i els nostres impostos.

Això és el mateix model que representa el sindicalisme de despatx i de copets a l’espatlla entre cúpules i governs: intentar acontentar tothom encara que els interessos siguin oposats, però hi ha moments en què no es pot. O guanyen els empresaris o guanyen les treballadores. O guanyen els rendistes i els voltors immobiliaris o guanyem nosaltres.

Per això, des de la CGT diem que cal anar més enllà.

Cal impedir que empreses, fons d’inversió i grans tenidors continuïn acaparant habitatges per fer negoci. Cal regular els lloguers, sí. Cal acabar amb el frau dels lloguers de temporada i per habitacions, sí. Però si volem augmentar ràpidament el parc públic d’habitatge, cal obligar els grans propietaris a posar els seus habitatges al servei de la societat i a vendre els seus parcs a preus no especulatius perquè les administracions o famílies que hi vulguin viure, els puguin adquirir.

Les dades del cadastre mostren que els multipròpietaris amb més de 10 habitatges ja n'acumulen més d’un milió. Aquest és el parc sobre el qual hem d’actuar. No necessitem regalar diners públics als promotors perquè construeixin habitatges. Necessitem recuperar habitatges que ja existeixen i convertir-los en públics. 

És el moment d’apretar com a poble. És el moment de no confiar en la política cosmètica del “govern més progressista de la història”. És el moment de desemmascarar JUNTS i la seva política al servei de les elits.

Els drets mai ningú ens els ha regalat, els hem conquerit amb lluita i pressió.

És el moment d’organitzar-nos i sortir a guanyar.