Només abstenció activa?
Històricament s'ha identificat l'abstenció activa amb el no exercici al dret de vot, conseqüència de discrepàncies més o menys justificades amb la conducta dels representants polítics, fins i tot hi ha mal pensats per a qui aquest procés indica un desinterès per qüestions quotidianes, és a dir, el que alguns identifiquen com passotisme. Ara bé, hi ha qui no tenen en compte que l'abstenció també pot ser conseqüència d'errors en el cens, impossibilitat de desplaçar-se a les urnes per diverses circumstàncies imprevistes, tant climàtiques, com malaltia, accident, imprevistos varis,… conseqüentment, l'índex d'abstencionisme no sempre serà seqüela d'un acte realitzat en consciència. Per aquests motius no resulta fàcil identificar els motius que impulsen a la no participació electoral.
No obstant això, hi ha altres enfocaments, que alguns pretenen no considerar-los apropiats, per a mostrar el rebuig a processos socio-polítics amb els quals està en total desacord. En aquesta línia el vot en blanc, tan menyspreat, és una més de les respostes possibles i tan legítima com qualsevol altra, repudiar aquesta mesura, per entendre que amb ella es coopera amb el sistema electoral, no deixa de ser el resultat d'una anàlisi simplista i reduccionista de la diversitat de respostes que com individus podem exercir.
D'altra banda, una altra acció gens indigna pot ser la utilització de paperetes modificades, amb ratllades, eslògans,… el que se'ns ocorri per a transmetre la disconformitat amb els concurrents i fins i tot, amb el propi sistema.
L'engegada de totes i cadascuna de les mesures enunciades no deixa de ser una demostració de com qüestionar i deslegitimar també el sistema electoral, i fins als propis governants siguin del color que siguin.
La pretensió de desqualificar aquestes mesures per considerar-les col·laboracionistes és un error tàctic que porta inexorablement al repudi per una banda important de la societat que, no necessàriament, estigui ratificant el sistema amb aquestes posicions. Per això, hauríem de ser més respectuosos amb qui no pensant necessàriament com nosaltres són la base social sobre la qual pretenem construir un món nou.
La defensa de qualsevol d'aquestes posicions avui minoritàries ha de ser salvaguardada, especialment perquè s'enfronten i també qüestionen els sistemes polítics, desemmascarar la hipocresia regnant dels governants i convertir totes aquestes respostes en un senyal d'alerta contra els dèficits democràtics d'aquestes imperfectes societats ha de ser un leit motiv que no hem de perdre de vista.
Per tant, qualsevol mesura que qüestioni la validesa de les actuals lleres de participació democràtica ha de ser benvinguda, màxime en un context on meridianament ha quedat clar que no són els governants qui decideixen les polítiques socio-econòmiques d'aquesta societat, no obstant això, sí intervenen com executors de les prebendes de les classes més adinerades que no estan sofrint la crisi.
* Pepe Berlanga és afiiliat del sindicat de Banca de CGT Barcelona