Urgeix una nova cultura de l’energia
El manteniment de l’actual model centralitzat de producció energètica és insostenible, cal ser conscients: no és eficient energèticament, és ruïnós en pèrdues, és insegur, segueix sent depredador de recursos, de paisatge i de medi natural, afecta la salut, és caríssim i, sols beneficia a uns pocs, a massa pocs!
Per assolir la sostenibilitat ambiental i econòmica a nivell de país i de planeta, la solució passa per promocionar políticament decidida la generació distribuïda de l’energia mitjançant kits solars, minieòliques, minigeotèrmiques, minibiomassa... Arreu de les nostres cases, pobles, barris, urbanitzacions... De forma descentralitzada, democràtica i social de veritat, renovable i lliure, rentable, competitiva, neta, eficient, estalviadora, fiable, segura, adaptable, harmònica i respectuosa amb l’entorn natural, ecològica de veritat... sostenible certament a tots nivells!
La tecnologia ja és a punt. Es poden implementar ja smat grids -xarxes intel·ligents- de gestió automàtica de la demanda i oferta energètica (com sembla que projecta ja a nivell continental els EUA!), controlem l’hidrogen com a font altament eficient d’acumulació i transmissió de l’energia...
I revendríem a la xarxa l’energia sobrant produïda mitjançant un senzill mecanisme sortosament ja facilitat per llei, malgrat que roman gravat fiscalment i, llavors, és clar, s’enredereix l’amortització de la nostra instal·lació! Si en pocs anys recuperéssim la inversió, llavors cobraríem en ves de pagar el rebut de la llum, com a Alemanya. La descentralització de la generació energètica podria ser ja, ara mateix, un negoci per a tothom!
Perquè doncs els nostres polítics no actuen i faciliten fiscalment la generació distribuïda de l’energia? Inversemblantment tot fa pensar que l’aprovació d’una llei que hauria de vetllar per la transparència del finançament dels partits polítics aclariria quines són les empreses monopoli que decideixen aquestes macropolítiques i obriria els ulls a la població respecte els interessos ocults de les grans elèctriques i, desbloquejaria la Nova Cultura de l’Energia.
Però l’energia flueix en qualsevol racó del planeta i és absurd centralitzar-la i cobrar-la: ben aviat s’albira una revolució tal i com succeí amb la implantació dels PC’s o els telèfons mòbils -que en nàixer en poc temps es van popularitzar-. Les energies renovables distribuïdes tanmateix: són massa bones per a que no siguin un boom!
No oblidem pas que ara, amb la crisi, és ja moralment obligat de demostrar clarament quines són les inversions i reformes claus a curt i llarg termini, tot repensant l’impacte i l’eficiència real de l’energia. És hora de racionalitzar. I, si més no també, d’alliberar els espais naturals suara alterats per la munió de centrals elèctriques, siguin eòliques, o solars, o hidràuliques...
* Toni Bara és activista ecologista i membre del GEPEC/EdC