Triodos, la banca de la mala consciència capitalista
«Dichosa edad y siglos dichosos aquellos a quien los antiguos pusieron nombre de dorados, y no porque en ellos el oro, que en esta nuestra edad de hierro tanto se estima, se alcanzase en aquella venturosa sin fatiga alguna, sino porque entonces los que en ella vivían ignoraban estas dos palabras de "tuyo" y "mío"». (Miguel de Cervantes, Don Quijote de la Mancha)
El creixent descrèdit del sistema financer i de l'economia monetària han provocat la promoció de la banca ètica entre els mitjans de comunicació.
Destaca el cas de Triodos Bank que, amb un discurs ple de bones intencions, ha guanyat clientela a l'Estat espanyol de manera exponencial. Aquesta entitat es presenta com el referent europeu en banca ètica i sostenible. Parla de transparència en les seves activitats: «Un banco donde nuestros clientes saben qué hacemos con su dinero». Més enllà de la propaganda, és important de conèixer la veritable naturalesa d'aquest banc.
A l'any 2009 Triodos va guanyar el premi al banc més sostenible del món. Perquè segons afirmen en la seva pàgina web: «incorpora criterios de sostenibilidad, impacto social y medioambiental positivo en toda su actividad financiera». Aquest guardó li va concedir el diari econòmic Financial Times —reconegut portaveu de l'oligarquia financera— i la Corporació Financera Internacional (CFI) —organisme que forma part del Grup del Banc Mundial (BM).
L'apropiació del terme «sostenibilitat» crea situacions enganyoses. Per al lector que no estigui avisat recordem que el Tribunal Permanent dels Pobles acusa reiteradament el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial de practicar polítiques homicides contra la humanitat. Encara que el prescrit fundacional del BM és el combat contra la pobresa, en realitat la seva actuació significa la irrupció dels interessos del gran capital en els països que sol·liciten els crèdits per al desenvolupament. Aquesta intervenció obliga a privatitzar els sistemes públics de sanitat i educació. A més a més, el suport del BM a projectes hidroelèctrics i agroindustrials de grans proporcions accelera la destrucció del medi ambient que, alhora, expulsa milions de persones.
Triodos Bank España inverteix especialment en les energies renovables. Aquestes energies tenen en potència la capacitat de socialitzar l'accés a l'energia. Però els interessos dels grups de pressió de l'electricitat anul·len aquesta potencialitat descentralitzadora i democratitzadora. Així es perpetuen les infraestructrures basades en la generació a gran escala i en la necessitat de grans línies de transport, estacions transformadores, etc. Triodos no discrimina entre el suport a les petites i mitjanes empreses que promouen la microgeneració deslocalitzada i les empreses com Gamesa, paradigma del foment dels grans parcs eòlics. Pel que fa a les inversions en instal·lacions solars fotovoltàiques, Triodos financia un parc solar de 4,3 MW a Granada. La propietat és d'AES Corporation i Riverstone Holdings, totes dues originàries dels Estats Units i amb interessos a tot el món en la generació i distribució d'energia. Triodos, doncs, participa del negoci verd que signifiquen els grans fluxos de capital invertits en energies renovables, que integrades al model energètic centralitzat esdevenen un nou jaciment de profit privat.
Triodos informa que el 2010 va obtenir un 20% més de benefici net que en l'exercici anterior. Com aconsegueix tants de guanys? Recomanem que visiteu la web original de l'entitat www.triodos.com per trobar algunes respostes. Fent gala de transparència, només en aquesta pàgina en anglès, llegireu la informació sobre les inversions que li permeten obtenir els rèdits esmentats. A l'apartat "Institutional Investors" i, concretament, a la separata "Portfolio Triodos Sustainable Bond Fund" es detallen els grups d'inversió en què participa. Podeu comprovar que Triodos aposta per valors fiables que garanteixen rendabilitat i risc mínim. Empreses transnacionals, bancs o deute públic d'estats europeus que, amb el qualificatiu "Best in class" (líder en la seva especialitat), són dignes de la confiança de Triodos. Així mostra què entén per «empresas e iniciativas que ayudan a mejorar la calidad de vida de las personas y respetan el medio ambiente».
Fins al febrer del 2011 Triodos ha invertit en empreses tan sostenibles com Abertis, promotora de la mobilitat responsable segons la seva publicitat, i en realitat símbol del creixement econòmic basat en les grans infraestructures; o les automobilístiques Volkswagen, BMW i Renault, perpetuadores del model de transport que se sustenta en el petroli. Tan responsables socialment com l'esclavista Inditex o la rapaç Telefónica, que no dubta d'acomiadar milers de treballadors malgrat els immensos beneficis que obté. O Repsol YPF, que amb la seva gestió mediambiental positiva converteix l'Amazònia en una claveguera i cuida la qualitat de vida dels pobles indígenes. A l'apartat de comerç just cal assenyalar les inversions en la transnacional Carrefour, emblema del model comercial de gran superfície empès pel neoliberalisme; o bé Diageo, propietària de les marques Johnnie Walker, Gordon's o Smirnoff que, com sabem tots, tenen un impacte molt positiu en el desenvolupament personal i l'harmonia social. Pel que fa a la construcció sostenible, s'ha de mencionar la subministradora Lafargue, la més gran productora mundial de ciment; juntament amb bancs especialitzats en hipoteques. També són encomiables les inversions a Tele5, projecte cultural de primera. I la llista continua amb transnacionals com la química Henkel, la franquícia grega de Coca-Cola, Nokia, Enagas, Rabobank, Vodafone,...
Totes les empreses escollides per Triodos tenen fundacions o pràctiques que desenrotllen programes socials, culturals o iniciatives de caràcter «ecològic». Així milloren la seva imatge i aconsegueixen exempcions i desgravacions fiscals. Per legitimar les seves inversions la suposada banca ètica al·lega que aquestes companyies promouen campanyes per prevenir la SIDA, per estalviar energia, per consumir tabac i alcohol de manera responsable, que donen suport a investigacions per minimitzar les emissions de CO2, posseeixen certificats de qualitat i respecte ambiental, etcètera.
També ha invertit en deute públic dels estats neoliberals d'Holanda, Àustria i Alemanya. Per justificar aquesta decisió Triodos apel·la al correcte funcionament democràtic d'aquests països, al respecte dels tractats i convencions internacionals i al fet que no estan subjectes a sancions. Una manera de maquillar democràcies vigilades pels mercats, que tenen un deute públic sòlid i marquen la pauta de l'escenari capitalista europeu.
Fins aquí arriba la línia de Triodos, homologable a l'oferta d'inversions ètiques de la banca convencional.
Les alternatives reals a la usura han de renegar d'alguns dels paràmetres del neoliberalisme (especulació, propietat privada, lògica acumulativa i expansionista, beneficis a curt termini, priorització de la major rendabilitat del capital per sobre de la creació de feina). Aquestes alternatives només es poden donar entre sistemes econòmics amb capacitats tecnològiques relativament pròximes o entre grups i comunitats amb actituds realment solidàries. Entenent la solidaritat com un procés de suport mutu entre iguals, més enllà del paternalisme caritatiu que avui dia dilueix el sentit combatiu que va tenir aquesta paraula en d'altres temps.
A Catalunya existeixen alguns exemples de pràctiques financeres ètiques, projectes sorgits del país mateix que no fan ostentació d'oficines de luxe situades en edificis emblemàtics, ni practiquen l'imperialisme lingüístic privilegiant el castellà per sobre de la resta de llengües minoritzades de l'estat. En aquest aspecte cal destacar l'article "Triodos o Díodos? La pota no ètica d'un banc que no complia la llei" de Josep Maria Canyelles. En el bloc responsabilitatglobal.blogspot.com podreu llegir de quina manera Triodos vulnera la llei de normalització lingüística.
Paraules com ètica, sostenibilitat, responsabilitat social, democràcia, solidaritat, etc., han estat buidades de contingut. Queda lluny l'època daurada de la humanitat en què, com diu l'enginyós hidalgo «no había la fraude, el engaño ni la malicia mezclándose con la verdad y la llaneza». Així doncs, hem de distingir entre publicitat i realitat.
* Pasqual Aguilar és membre de la plataforma No a la MAT de les comarques gironines.